El 1935, un jove anglès decideix trencar amb la seva vida, i emprèn el viatge que l'ha de portar fins a Hong Kong, la mítica colònia el significat de la qual en xinès, "port de les aromes", té ressons més que exòtics. Tom Stewart no sap què li espera en el futur. Però, ben aviat, en el vaixell coneix Maria, una jove monja xinesa que li ensenya la llengua que li obrirà les portes de la ciutat que mai no dorm. Ja a Hong Kong, molts anys després, dos personatges més s'inerposaran subtilment en la seva vida: Daw Stone, una cínica i malèvola periodista londinenca que es dedica a redactar cròniques sobre els potentats locals, i Matthew Ho, un nen refugiat el pare del qual va patir la revolució cultural a la Xina, i que ara, amb el nou mil·leni, emprèn una nova vida com a jove empresari. I a l'entorn d'aquests tres personatges refugiats emergeix l'altre gran protagonista, la mítica Hong Kong, la colònia perduda, un lloc encantat que ha atravessat guerres i revolucions, que creix, canvia i lluita per convertir-se en una societat moderna.
Text de la contraportada del llibre: Lanchester, J. El port de les aromes. Ed. 62. Barcelona, 2005.
Reunió prevista pel dijous 27 d'octubre de 2011 a les 21.00h.
A l'estació d'Anvers hi ha un home jove, amb botes d'excursionista i una motxilla vella que pren notes i fa dibuixos en un quadern; mentrestant, el narrador l'observa fascinat. L'enigmàtic estranger es diu Jacques Austerlitz i, només quan la casualitat fa que els dos homes es tornin a trobar als llocs més inesperats, de mica en mica es va revelant la història d'aquest viatjant solitari i melancòlic. Als anys quaranta, Austerlitz era un nen jueu que va haver de fugir de l'Alemanya nazi i va anar a parar a Gal·les, on el van acollir un predicador i la seva dona; hi va créixer sense conèixer el passat que havia deixat enrere. Austerlitz és un home que ho ha perdut tot: pàtria, família, idioma i el seu propi nom, i, al cap d'uns anys, es troba de cara amb aquest passat inconegut.
"Sebald és el Joyce del segle XX. La seva narració de l'odissea d'un home a través dels anys obscurs de la història europea -la síntesi d'un cànon de pensament i literatura occidentals- és una de les obres més commovedores i verdaderes del món des de la postguerra". The Times
Text de la contraportada del llibre: Sebald, W.G. Austerlitz. Edicions 62. Barcelona, 2003.
Reunió prevista pel dia 29 de setembre de 2011 a les 21.00 h.
Recull de poesies de Joan Vinyoli
Reunió prevista pel dimecres 27 de juliol de 2011 a les 21.00 h.
«Una Madame Bovary habitando los pesadillescos suburbios del American Dream. Pocos libros tan tristes hicieron tan felices a sus lectores: obra maestra.»
El País
Los años 50 retratados por Richard Yates tienen demasiados parentescos con los tiempos que vivimos. El aislamiento que nace de la comodidad. La incomunicación que produce la falta de sentimientos sinceros. La pérdida, muchas veces inconsciente, de valores, que en algún momento parecían fundamentales.
Brillantes, bellos y confundidos, Frank y April Wheeler tratan de sostener sus ideas incluso contra sí mismos y sus debilidades. Yates los examina con una lucidez que tiene mucho de tristeza en esta magnífica novela: una indagación profunda y conmovedora sobre lo que las personas dejan que la sociedad haga con ellas.
«Con Vía Revolucionaria, Richard Yates hace una entrada a toda orquesta en la literatura. Kurt Vonnegut y Raymond Carver lo elevaron a la categoría de escritor de culto.»
Lire
«Si Vía Revolucionaria no convierte a Yates en un escritor inmortal, la inmortalidad es algo que no vale la pena.»
Times
«Si se necesita algo más para realizar una obra maestra, no sé de qué se trata.» TENNESEE WILLIAMS
«Una tragedia doméstica que comienza con la vergüenza de una función de teatro amateur, culmina con el lamento por una muerte estúpida, y acaba siendo una novela de terror sin monstruos imposibles que la hagan soportable.» RODRIGO FRESÁN
«La excitación que uno experimenta al leer a Yates es la euforia que uno siente al encontrar, reconocer y abrazar a la verdad. ¿No es una verdad agradable? Lo siento mucho. El reconocernos en la ceguera, las necesidades, las soledades y hasta en la crueldad de los personajes de Yates tendrá que bastarnos.» RICHARD RUSSO
«Lo que se destaca en Vía Revolucionaria —y en toda la obra de Richard Yates— es lo agudo de su visión, pero también el modo en que esa visión se detiene no en la Guerra o en otros horrores sino en la vida del hombre promedio. Compartimos los sueños y los temores de su gente: el amor y el éxito junto a la soledad y el fracaso y no la vida tal cual la define la publicidad.» Boston Review
Text extret de: http://www.alfaguara.com/es/libro/via-revolucionaria/
Reunió prevista pel dia: 30 de juny de 2011 a les 21.00h.
El jove Maltre Laurids Brigge, últim representant d'una noble nissaga danesa, arriba al París dels primers anys del segle XX amb la intenció de guanyar-se la vida com a poeta. Un cop a la gran ciutat, però, Malte no pot evitar de veure com desfilen davant dels seus ulls les diverses cares de la misèria i la malaltia i , en l'exercici de traslladar aquestes vivències als seus quaderns, descobreix que escriure és l'única manera de trascendir la mort, que, com una llavor, s'amaga sigil·losament al cor de tot allò que és viu.
Escrita entre els anys 1904 i 1910, Els quaderns de Malte és l'obra en prosa més important de Rilke i la primera novel·la que trenca definitivament les convencions de la narració realista del segle XIX i obre la porta a l'experiència de crisi existencial i creativa característica de la modernitat.
"Aprenc a veure. No sé en què consisteix, tot penetra en mi més a fons i no s'atura al lloc on solia tenir terme"
Text de la contraportada del llibre: Rilke, R. M. Els quaderns de Malte. Viena. Barcelona, 2010.
Reunió prevista pel dia 5 de maig de 2011 a les 21.00 h.
Lectura dels cants I, V, VIII, IX, XII i XIII de l'Odissea d'Homer
Reunió prevista pel dia 31 de març de 2011 a les 21.00h.
«El género novelesco no ha nacido para contar verdades, éstas, al pasar a la ficción, se vuelven siempre mentiras.»
Ya en el título de esta novela de Mario Vargas Llosa, publicada en 1977, se recoge la doble historia en que se vertebra su argumento: por un lado, la relación amorosa del joven escritor Varguitas con una mujer de su familia mayor que él, la tía Julia; y por otro, la desaforada presencia del folletinista Pedro Camacho en la misma emisora de radio donde Varguitas trabaja.
La noble pasión amorosa entre la tía Julia y el aprendiz de novelista, que la sociedad limeña de los años cincuenta trata por todos los medios de impedir, se combina en esta novela de Vargas Llosa con las narraciones truculentas del folletinista de las ondas. El contrapunto de una encendida pasión con aires shakesperianos y su correlato melodramático y la inesperada confluencia del devoto de la alta literatura y el escribidor rastrero son algunas claves de esta narración mayor de Mario Vargas Llosa.
La tía Julia y el escribidor reúne el interés de los relatos de aventuras, donde la atención del lector queda sujeta a un final feliz continuamente postergado, y el más desternillante y grotesco pasatiempo, gracias sin duda a las divertidas aportaciones del escribidor Camacho, uno de los grandes personajes del novelista peruano.
Text extret de: http://www.alfaguara.com/es/libro/la-tia-julia-y-el-escribidor/
Mario Vargas Llosa: Elogio de la lectura y la ficción. Discurso Nobel . 7 de desembre de 2010
"El escritor que nunca quiso ser otra cosa". Article publicat a "El País" el 26 de desembre de 2010.
Entrevista a Mario Vargas Llosa al "Magazine". Entrevista publicada el 24 d'octubre de 2010
Entrevista digital a Mario Vargas Llosa a "El País". Entrevista publicada el 14 de setembre de 2009
Entrevista digital a Mario Vargas Llosa a "El País". Entrevista publicada el 10 de març de 2000
Pàgina web oficial de Mario Vargas Llosa
Reunió prevista pel dia 24 de febrer de 2011 a les 21.00 h.
Il·lusions perdudes és una de les obres més importants del cicle de La comédie humaine de Balzac. Un jove poeta de províncies, Lucien Chardon, tan pobre i ingenu com ambiciós, busca fer-se un nom a París. A la ciutat esdevé el protegit d’una dona casada captivadora, la senyora de Bargeton, que l’ha d’ajudar en la seva ascensió en els cercles glamurosos de la capital. Però Lauren no s’adona que el món on ha entrat és molt més perillós del que sembla. A mesura que la reputació de la senyora de Bargeton comença a trontollar, Lucien veu com els seus rivals conspiren contra ell per defenestrar-lo; aprendrà que, allà on vagi, el talent té poc valor al costat dels diners i les intrigues de la gent sense escrúpols.
Text extret de: http://www.proa.cat/ca/llibre/il-lusions-perdudes_10534.html
Reunió prevista pel dia 27 de gener de 2011 a les 21.00 h.
Okonkwo és un jove ibo ple d'ambició que viu immers en la vida de la seva tribu. Lluitador visceral i temut en un poble religiosament supersticiós, Okonkwo ha de fer front a tota mena d'adversitats: males collites, un pare gandul i insolvent, una filla posseïda i un accident fatal que el portarà a l'exili. Però Okonkwo es mostra incombustible davant la tragèdia fins al dia que apareix un home blanc sobre un cavall de ferro per instaurar un nou ordre contra el qual ningú no es podrà rebel·lar. Tot se'n va en orris és una finestra oberta a un món extingit, una novel·la de gran valor antropològic en què els costums, els rituals i els hàbits culinaris del poble ibo s'entrellacen amb una història trepidant que ens acosta sense sentimentalismes ni nostàlgia a la violenta irrupció del món occidental en una comunitat indígena. Chinua Achebe és a l'Àfrica el mateix que Salman Rushdie a l'Índia o García Márquez a Llatinoamèrica: el màxim exponent de la literatura postcolonial.
Text de la contraportada del llibre: Achebe, C. Tot se'n va en orris. Edicions 62. Barcelona, 2000.
Article de Roberto Goñi sobre el llibre "Tot se'n va en orris"
Reunió prevista pel 2 de desembre de 2010 a les 21.00 h.
Saps?, si jo cregués que no has de fer-me l'amor mai més, mai més, baixaria a la cuina, cercaria el ganivet més llarg i esmolat que hi hagués i me l'enfonsaria al mig del cor, t'ho juro, que ho faria!
Però a mi em manca l'encant del vençut, encara sóc dalt del ring i estic disposada a guanyar! Què ha de fer la gata damunt la teulada de zenc calenta?... Tant de bo ho sabés... Suposo que s'hi ha de quedar tant de temps com pugui...
Reunió prevista pel dia 21 d'octubre de 2010 a les 21.00 h.
