Des de la seva publicació el març del 1964, Els altres catalans, l'obra més popular de Francesc Candel, no s'ha pogut llegir tal com l'havia escrit l'autor. El sedàs de la censura va obligar a suprimir i modificar nombrosos passatges. Testimoni directe de la gent, dels ambients i dels problemes de la Catalunya suburbial, l'assaig de Candel afrontava de manera crua i valenta la qüestió de la immigració, un assumpte complex i recurrent que encara avui té un fort impacte social. Aquesta edició presenta el text original íntegre, restituint els fragments que la censura va obligar a tallar, en una acurada edició a càrrec de Jordi Amat. S'inclou també un pròleg inèdit de l'escriptora Najat El Hachmi, ella mateixa procedent d'una família immigrant, que apropa als lectors d'avui el text clàssic de Candel.

Francesc Candel va ser una de les veus més destacades de la immigració de la segona meitat del segle XX a Barcelona. Nascut l'any 1925 a Casas Altas, de molt petit es va traslladar a Barcelona amb la seva família i va viure a les barraques de Montjuïc. Va treballar en diversos oficis i aviat es va sentir atret per la literatura. Entre la seva extensa obra, Edicions 62 li ha publicat les novel·les Trenta mil pessetes per un home, Fem un pols, Hemingway! o Aquella infància esvaïda; els assaigs Els altres catalans, Els altres catalans vint anys després i La nova pobresa; i el llibre de memòries Primera història, primera memòria. En el vessant polític, va ser senador per Barcelona i regidor de Cultura de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. L'any 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi i, el 2003, la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya per la seva tasca a favor de la integració dels nouvinguts. El 23 de novembre de 2007 va morir a Barcelona. Al barri de la Marina, que és on sempre va viure, hi ha una biblioteca que porta el seu nom.

Text extret de: http://www.grup62.cat/

Reunió prevista pel dia: 24 de novembre de 2016

Un cel de plom. Per primera vegada, l’extraordinària vida de Neus Català, explicada per ella mateixa i reviscuda a través d’una ambiciosa novel·la de memòries magistralment construïda per Carme Martí.

La infància a pagès a Els Guiamets, un petit poble del Priorat. La joventut interrompuda per la Guerra Civil i la ràpida presa de consciència social. Barcelona, Premià de Mar i, finalment, la retirada a peu per la frontera fins arribar al sud de França. La resistència, els maquis i el primer gran amor. Passió i rebel·lió, fins al dia que els SS truquen a la porta. Presó. Un llarg viatge de tren fins Ravensbruck, Hollschein ... i el començament de l’infern.

Carme Martí (Montblanc, 1972). És llicenciada en filologia catalana. Ha publicat Història d’una cuinera. Memòries de Maria Badia (2008) i Cròniques rurals (2011), amb Jordi Llavina i Albert Carreras. Forma part de l’equip del Museu de la Vida Rural.

Neus Català (Els Guiamets, 1915) va sobreviure a l’horror dels camps de concentració gràcies a la força moral i a la solidaritat entre les companyes. En ser alliberades es van prometre no oblidar. Avui encara es manté fidel a la seva lluita per la memòria.

Text extret de: http://www.arallibres.cat/

Reunió prevista pel dia: 27 d'octubre de 2016

En Miquel Roig, en Lluís del Rocatal, en Viadiu, en Tins, el Grec, en Ramiro, en Rodas, en Pep de l'Horta o mossèn Xiruca són noms poc coneguts pels llagosterencs d'avui. Es tracta de persones que han viscut a Llagostera al llarg del segle XX i que s'han significat pel seu tarannà, pel seu humor, pel seu enginy, per la seva singularitat i per la seva manera d'entendre la vida al marge dels convencionalismes. Aquest llibre combina els esbossos biogràfics d'aquests personatges únics, amb un fil argumental que va lligant altres històries del poble que permeten fer una radiografia de tota una època amb un punt de partida comú com a lloc de trobada i tertúlia: la barberia de l'Andreu. 

L'aprenent de barber és el retrat d'una gent i d'un temps amb unes prioritats molt diferents a les nostres i que van saber viure prou bé. Un recull amable, divertit, irònic, tot i que alguns dels protagonistes poden tenir un perfil més aviat poca-solta o, com a mínim, controvertit. N'hi ha d'entranyables com en Calvet, en Fa, en Tià o el Títero, alrtes s'han significat en àmbits ben diferents com Leandre Calm, P. Parés C., Vicenç Valls o Arcadi Compte, i alguns, han estat persones notables com Abili Bassets, Miquel Casadevall o Enric Marquès. 

Joan Ventura Brugulat (Llagostera, 1955), periodista, actualment és el director adjunt d'informació cultural d' El Punt Avui i president del Col·legi de Periodistes a la demarcació de Girona. En Joan Ventura, casat i amb dos fills, havia treballat a la banca, i ja porta quaranta anys escrivint sobre el poble i la seva gent. En aquest llibre reuneix molts dels personatges que han configurat l'univers local en els darrers cent anys. És una mirada amable, gens nostàlgica, que no vol jutjar, només reviure'ls a través dels seus fets, de les seves històries, de les seves anècdotes i de les vivències que se n'expliquen. 

Text extret del llibre: Ventura, J. L'aprenent de barber. Ajuntament de Llagostera, 2015.

Reunió prevista pel dia 28 de juliol de 2016

Comptarem amb la presència de l'autor Joan Ventura Brugulat

La germandat del raïm. La Maria Molise ja n’ha tingut prou. L’adulteri és un pecat que, als seus setanta-quatre anys, ja no li pensa deixar passar al seu home, el vell Nick. Vol el divorci. Els estralls d’aquesta nova crisi porten en Nick de pet a la comissaria, i al seu fill Henry a agafar un avió des de Los Angeles per plantar-se a San Elmo, el poble de mala mort d’on havia marxat tants anys enrere. Havia fugit del poble, però també del seu pare, el centre hostil d’un univers fet de gestualitats italianes, ampolles buides, faldilles i un inacabable catàleg de menyspreus cap a les ambicions dels seus quatre fills.

A mesura que es rendeix a l’incommensurable talent culinari de la seva mare, en Henry passa comptes amb el passat de la seva família i accepta a despit ajudar el seu pare a construir un absurd fumador de pedra muntanya amunt. El pare i el seus camarades de la germandat del raïm —uns adolescents salvatges que superen els setanta anys— l’esperen a la furgoneta. ¿Acabarà sent un més del grup?

Veritat, simplicitat, emoció, família i duresa. Segons Kiko Amat, aquests són els ingredients primordials de la cuina de John Fante que fan dels seus llibres unes peces úniques, memorables. Afegim-hi també el batec d’amor i la recerca del perdó, així com l’ús magistral de la ironia i la potència del sarcasme. La germandat del raïm referma les bondats inqüestionables d’aquesta recepta.

John Fante (Denver, 1909 – Los Angeles, 1983), nascut en el si d’una família nord-americana humil d’origen italià, és un dels grans escriptors maleïts del segle XX. El nom de John Fante sempre va acompanyat del de Charles Bukowski: és ben sabut que Bukowski el valorava per sobre de tots els altres escriptors. Fante va començar a escriure l’any 1929. En aquella època havia abandonat els estudis a la Universitat de Colorado i es va traslladar a Califòrnia, on va ambientar la majoria de les seves novel·les. Va treballar com a guionista a Hollywood i va dedicar la seva vida a la literatura, tot i que només va aconseguir el ple reconeixement mundial de la crítica i del públic després de la seva mort. D’entre les seves obres, destaquen Ask the dust, una les quatre novel·les que componen la saga d’Arturo Bandini, The brotherhood of the grape i West of Rome. El 1955 li van diagnosticar diabetis i, el 1978, l’evolució de la malaltia el va deixar cec. Tanmateix, en els darrers anys va continuar escrivint dictant els textos a la seva dona, la Joyce.

Text extret de: http://www.edicions1984.cat/

Reunió prevista pel dia: 30 de juny de 2016

"El diable al cos". Amb només vint anys, Raymond Radiguet ho havia fet pràcticament tot: havia viscut sense preocupar-se de res en l’alegre París de començament de segle, havia tastat amb delit tot allò que se li havia ofert, havia fascinat els cercles intel·lectuals i havia escandalitzat la societat benpensant, i, de cop, s’havia extingit amb una mort sobtada, poc després de revisar les proves d’impremta de la seva petita gran novel·la: El diable al cos.

Raymond Radiguet (Saint-Maur, 1903 – París, 1923) va escriure El diable al cos abans de fer els divuit anys. La novel·la es va publicar pòstumament i va desencadenar un gran escàndol, tant per la desinhibida descripció que s’hi fa d’un adulteri com per la crítica del patriotisme bèl·lic. La trama d’aquesta novel·la ha inspirat dues pel·lícules: la de Claude Autant-Lara (1946) i, més recentment, la de Marco Bellocchio (1986).

Text extret de: http://vienaedicions.com/

Reunió prevista pel dia: 26 de maig de 2016

"Matar a un ruiseñor". «Disparad a todos los arrendajos azules que queráis, si podéis acertarles, pero recordad que es un pecado matar a un ruiseñor».

Este es el consejo que da a sus hijos un abogado que está defendiendo al verdadero ruiseñor del clásico de Harper Lee: un hombre de color acusado de violar a una joven blanca. Desde la mirada de Jem y Scout Finch, Harper Lee explora con humor y una honestidad insobornable la actitud irracional que en cuestiones de raza y clase social tenían los adultos del Sur profundo en los años treinta. La conciencia de una ciudad impregnada de prejuicios, violencia e hipocresía se enfrenta con la fortaleza y el heroísmo silencioso de un hombre que lucha por la justicia.

Matar a un ruiseñor, galardonado con múltiples reconocimientos desde su publicación original en 1960, se presenta ahora en una nueva traducción. Esta novela ganadora del Premio Pulitzer ha sido traducida a más de cuarenta idiomas, ha vendido más de cuarenta millones de ejemplares en todo el mundo y ha dado lugar a una popular película.

Text extret de: http://www.harpercollinsiberica.com/

Reunió prevista pel dia: 28 d'abril de 2016

El vigilant en el camp de sègol. Els dos llargs dies que Holden Cauldfield, el jove protagonista, passa a Nova York són la seva fugida personal. Fuig del món dels adults, un món que rebutja, intentant protegir la seva infantesa, un territori pur que ja no és el seu. Holden Cauldfield sap que s'està fent gran i que no pot deturar aquest procés natural; es rebel·la i, volent actuar contra l'inevitable pas del temps, el noi opta per un camí incert i de difícil tornada.

Jerome David Salinger (1919-2010) és un escriptor nordamericà, conegut principalment per la seva novel·la El vigilant en el camp de sègol (1951) i per la seva reclusió solitària. No va publicar cap original des de 1965 i no va concedir cap entrevista des de 1981. És també l'autor del recull Nou contes (Empúries) i de Franny i Zoey (Proa), i de les dues novel.les Pugeu la biga mestra, fusters; seguit de Seymour, una introducció (Edicions 62). 

Text extret de: http://www.grup62.cat/

Reunió prevista pel dia 31 de març de 2016

La llibreria ambulant. En Roger Mifflin, un llibreter ambulant que no desitja altra cosa que tornar al seu Brooklyn natal per escriure les memòries, aconsegueix traspassar el seu dubtós negoci sobre rodes (incloent-hi el cavall i el gos) a la desesperada senyoreta McGill, que està més que tipa de la seva monòtona vida com a grangera. I aquest irracional cop de cap de la senyoreta McGill és el punt de partida d'un seguit de peripècies que ella mai no s'hauria atrevit ni a imaginar, i menys encara en companyia del senyor Mifflin, al qual s'ha compromès a portar a l'estació de tren més propera amb una única condició: que durant el trajecte li expliqui tot el que li cal saber per tirar endavant amb èxit la seva llibreria ambulant. 

Christopher Morley. (Haverford, Pennsilvània, Estats Units, 1890 – Roslyn Heights,Long Island, 1957) es va formar al Haverford College, on el seu pare, d’origen anglès, treballava com a professor de matemàtiques. Va estudiar història a la universitat d’Oxford i el 1913, després de tornar als Estats Units, es va instal·lar a Nova York i es va convertir en un dels periodistes més prestigiosos dels seu temps, una feina que el va fer recórrer tot el país. La seva primera novel·la, La llibreria ambulant, publicada el 1917, fou un gran èxit, que va tenir continuïtat en The Haunted Bookshop (‘La llibreria encantada’), publicada dos anys després. El 1939 va aparèixer la que seria la seva novel·la més coneguda, KittyFoyle, de la qual es va fer una versió cinematogràfica (coneguda aquí com a Miratge d’amor) protagonitzada per Ginger Rogers. L’any 1961, en memòria seva, un dels seus boscs preferits al comtat de Nassau, a Long Island, va rebre el nom de Parc Christopher Morley. La cabana de fusta en què va escriure moltes de les seves obres es conserva tal com era quan ell hi vivia, i és visitada per molts llibreters i lectors.

Text extret de: http://vienaeditorial.com

Reunió prevista pel dia: 25 de febrer de 2016