Mrs. Dalloway és la crònica d'una jornada en la vida d'una senyora londinenca als anys vint. La dona feineja per casa, passeja vora els aparadors, observa amb curiositat el tràfec ciutadà, rumia inquieta. És el dia de la reunió periòdica d'un petit grup d'amics al seu saló. Mrs. Dalloway en prepara tots els detalls i intenta minimitzar-ne els imprevistos. Però un amor seu de joventut arriba de l'Índia inesperadament i serà, per pur atzar, un dels convidats. La trobada pren un rumb diferent del que havia previst la cauta amfitriona.

Text de la contraportada del llibre: Woolf, V. Mrs. Dalloway. Proa. 2003

Més de trenta edicions catalanes i vint-i-set traduccions a altres llengües ens diuen l'acolliment que el públic de tot arreu ha dispensat a La plaça del Diamant. Una menestraleta de Gràcia ens explica la seva vida com si no se n'adonés, el pes de la guerra s'hi fa més angoixós com més ingènuament se'ns revela, i la figura de la Colometa va prenent un valor d'encarnació de tota la humanitat anònima febre i martiritzada. "És la millor novel·la apareguda a Europa de molts anys ençà" va escriure Diana Athill amb motiu de l'edició anglesa; i el crític del Publishers Weekly, amb motiu de l0edició americana, la qualificava d'"estranya i meravellosa".

Text de la contraportada del llibre: Rodoreda, M. La plaça del diamant. Club editor Jove. Barcelona. 1994

La vida de Gaietà Ripoll s'altera de sobte, quan la Inquisició l'arresta i el processa per heretge. Ja som al segle XIX, envoltats de trens i màquines de vapor, però els ultracatòlics converteixen Ripoll en el darrer condemnat del Sant Ofici. El pare Llorenç Ramo, l'home que s'esforça per salvar-lo, es troba desbordat per una ciutat de València plena de sectes, símbols críptics i memòries personals.

Inquisitio retrata la relació entre dos homes. L'un (Ramo) és un clergue jove i ambiciós, profundament escèptic i poblat de febleses mundanes. L'altre (Ripoll) és un pobre mestre, profundament creient, però acusat de desafiar els dogmes de la fe. A cavall entre els fets reals i la ficció, assistirem a la davallada del religiós i a la remuntada de Ripoll, que en el martiri troba sentit a la seva modesta existència.

Text de la contraportada del llibre. Bosch, A. Inquisitio. Columna. Barcelona. 2006

A Belleville, un barri de París, conviu tot un microcosmos humà format per una colla de polis, immigrants àrabs, un  arquitecte famós, la seva filla drogata i la família Malaussène, entre altres personatges curiosos. En Benjamin Malaussène  recull del carrer tots els vells que troba que s'han quedat sense casa i que, desesperats, es xuten. La seva vida canviarà de sobte quan una amiga periodista, la qual està investigant un afer tèrbol, és segrestada, torturada i llençada al Sena. Però, malgrat que és del tot innocent, les sospites de la poli recauen sobre ell. A partir d'aquí els fets es compliquen, l'acció es creua i s'entrecreua, els personatges van i venen en una novel·la plena d'enginy, de sorpreses, de situacions impensades... tot servit amb una causticitat i una mala llet remarcables.

Text de la contraportada del llibre: Pennac, D. La fada carabina. La Magrana. Barcelona. 1987

Pessoa, F. Tabacaria

Pavese, C. Trabajar cansa, Vendrá la muerte y tendrà tus ojos i Verano

Auden, W.H.  Amor, encara que la nit ja sigui lluny i D'aleshores ençà

Ferrater, G. El mutilat, A l'inrevés, Temps enrera, Cambra de la tardor

A mig camí entre la memòria i la ficció, en una barreja de gèneres, Pa negre gira a l'entorn de l'Andreu, un noi de la Plana de Vic en els anys més crus de la postguerra. Ell pertany a la banda dels perdedors: el seu pare, home de ferms ideals republicans, ha estat empresonat per roig. De resultes d'això, la mare s'ha hagut de posar a treballar a la fàbrica i el confia a uns parents que viuen a pagès.

Text de la contraportada del llibre: Teixidor, E. Pa negre. Columna. Barcelona. 2004

Càndid, la més cèlebre de les novel·les de Voltaire, és el més alt assoliment d'un gènere literari sorgit amb la Il·lustració: les narracions filosòfiques. A través de Càndid, un personatge de nom tan evident com provocador, Voltaire formula novament la pregunta que travessa la seva obra: per què existeix el mal? Pangloss, caricatura de l'optimisme de Leibniz, repeteix una vegada i una altra que allò que passa és el millor que pot passar, i que aquest és el millor dels mons possibles. Voltaire, escèptic fins a l'extrem, oposa a aquest conformisme un pessimisme que sembla conduir, en el millor dels casos, a la resignació. Les relacions humanes són tan incoherents com primàries, i sembla no quedar altra alternativa que recloure's en la vida privada i cultivar l'hort de casa.

Text de la contraportada del llibre: Voltaire. Càndid o l'optimisme. Barcelona. 1996

Un jove nord-americà, anomenat, com l'autor, Jonathan Safran Foer, inicia un viatge per Ucraïna a la recerca d'una dona -de la qual només té una fotografia esgrogueïda pel pas del temps- que podria haver salvat el seu avi dels nazis. Acompanyat per un vell aclaparat pel record de la guerra, un gos excessivament afectuós anomenat Sammy Davis Junior Junior i l'inoblidable Alex, un jove intèrpret ucraïnès absolutament mancat d'experiència que tradueix distorsionant el llenguatge, Jonathan és conduït en un viatge quixotesc per un paisatge devastat cap a un passat inesperat.

A partir de les aventures viscudes en aquest viatge, Jonathan imagina la història del poble del seu avi i construeix una faula màgica que uneix diferents generacions a través del temps. Guiats per la passió, la por, el sentiment de culpa, la memòria i l'esperança, els personatges de Tot està il·luminat exploren els forats negres de la història.

Entre la comèdia i la tragèdia, Tot està il·luminat és una història sobre la recerca de persones i llocs inexistents, sobre veritats amagades que obsessionen les famílies. Enginyosa, atrevida, divertida fins a provocar la riallada però també profundament commovedora, aquesta obra constitueix el debut en el gènere de la novel·la del jove escriptor nord-americà Jonathan Safran Foer.

Text de la contraportada del llibre: Foer, J.S. Tot està il·luminat. Columna. Barcelona. 2002

La célebre línea con la que inicia la novela -"Vine a Comala porque me dijeron que acá vivía mi padre, un tal Pedro Páramo"- posee la fuerza profética de las obras maestras. En efecto, Juan Preciado, el narrador de la novela, no dice "fui", sino "vine": se dirige a nosotros desde las profundidades de Comala. Todas las palabras que estamos a punto de escuchar, más que de leer, provienen, pues, de los labios de un muerto. [...] En realidad, en Comala no hay nadie, como se repite muchas veces a lo largo de la novela, sólo fragmentos de seres vivos, lamentos y aullidos, retazos y piezas sueltas de sus antiguos moradores: de ahí que la poètica elegida por Rulfo para describirla sea la de la precariedad. No sólo el estilo trata de acercase una y otra vez al silencio, no sólo las frases cortas y desnudas son de un arcaísmo que nos remonta a los orígenes y, por tanto, a la nada, sino que incluso el tiempo dislocado y la brevedad de los parágrafos son otras tantas metáforas de la dolorosa cortedad de la vida y de la permanente amenaza del fin.

Text de la contraportada del llibre: Rulfo, J. Pedro Páramo. Bibliotex. 2001

En un aserradero perdido en los bosques del Franco Condado, un joven seminarista despreciado por su ruda familia, lleno de sueños y ambiciones, lee un libro. Poco sospecha que su vida está a punto de dar un giro decisivo y que su entrada como preceptor en casa de monsieur de Rênal será el comienzo de su apertura al amor, a la vida y, finalmente, al crimen. Esta novela, inspirada en un hecho real, su joven e inolvidable protagonista, Julián Sorel. Plebeyo enamorado y soberbio, rebelde e ingenuo, se verá sometido a la cruel piedra de toque que le ofrece un mundo dominado per las jerarquías, el dinero y el clero.

Text de la contraportada del llibre: Stendhal. Rojo y negro. Alianza Editorial. Madrid. 2006