La sorra vermella. El desembre de 1941, poc després d'acabada la guerra, dos amics anarquistes, Pedro i Quilis, tornen clandestinament a Barcelona des de l’exili francès per buscar-hi una nena petita, filla del primer i d'una noia afusellada pocs dies abans per les tropes franquistes, Núria. Què se n’ha fet, de la nena? Com aconseguiran trobar-la? Qui els ajudarà, en aquella Barcelona espantada i oprimida? I un cop la tinguin, com la trauran d’Espanya? Al marge d’aquesta història troncal, altres vides poblen aquesta novel·la veraç i emotiva: l’anglesa Margaret del consolat britànic, el comunista madrileny Rómulo, la vídua Yvonne, propietària d’una serradora al peu del Canigó… personatges de carn i ossos que es faran inoblidables.
J. N. Santaeulàlia (Banyoles, 1955) és filòleg i ha treballat els últims cursos com a tutor d'Aula d'Acollida en un institut del Raval barceloní. Com a escriptor, ha conreat la poesia (La llum dins l'aigua, Premi Jocs Florals de Barcelona, 1996), el llibre de viatge (Pagodes i gratacels: un viatge al Japó), el relat curt (Objectes perduts) i, sobretot, la novel·la: Terra negra, L'absent i Yume, per exemple. Amb Bulbs va obtenir, l'any 2000, el premi Crítica Serra d'Or de novel·la.
Text extret de: https://www.grup62.cat
Reunió prevista pel dia 29 de novembre de 2018
Comptarem amb la presència de l'autor, J. N. Santaeulàlia
A la novel·la Tu no ets una mare com les altres, Angelika Schrobsdorff reconstrueix la vida real i inconformista de la seva mare, l’Else, una dona nascuda en una família de la burgesia jueva de Berlín que viurà de ple els «bojos anys vint» i que tindrà tres fills de tres pares diferents, fidel a les dues promeses que es va fer de jove: viure la vida amb la màxima intensitat i tenir un fill amb cada home que estimés.
Amb passió però sense compassió, amb empatia i admiració, però alhora amb una mirada crítica, Angelika Schrobsdorff ho explica amb dues veus diferents: la de la dona adulta, que coneix fins al fons l’ànima humana i, per tant, no jutja, i la de la nena i l’adolescent que reviuen els records d’aquella mare tan poderosa.
Tu no ets una mare com les altres és una potent història real d’una mare fascinant i forta però al mateix temps plena de debilitats i contradiccions.
Angelika Schrobsdorff va néixer el 24 de desembre del 1927 a Friburg de Brisgòvia. El 1939 va marxar de Berlín i va emigrar a Sofi a amb la seva mare i la seva germana. La seva àvia va morir al camp de concentració de Theresienstadt. El 1947 va tornar de Bulgària a Alemanya. Posteriorment, va viure a París i Munic, i el 1983 va decidir emigrar a Israel. El 2006 va tornar a Berlín, on va morir el juliol del 2016.
El gran èxit d’Angelika Schrobsdorff és el supervendes Tu no ets una mare com les altres, que ha arribat a les pantalles amb Katja Riemann en el paper protagonista. Entre els seus títols destaquen les novel·les Die Herren, que va produir un gran escàndol, Jericho. Eine Liebesgeschichte, Jerusalem war immer eine schwere Adresse i Grandhotel Bulgaria. Heimkehr in die Vergangenheit i el recull de contes Von der Erinnerung geweckt. La seva obra s’ha traduït a diversos idiomes.
El 2007 va rebre la distinció de Dona de l’Any de l’Associació de Ciutadanes Alemanyes: «Honorem la senyora Angelika Schrobsdorff per la seva obra literària, que plasma amb franquesa l’esperit de diverses èpoques que formen part de la nostra història recent, i sobretot pel seu llibre Tu no ets una mare com les altres, un testimoni documental de la història contemporània i una descripció profundament commovedora de la història de la seva família i de la seva vida personal.»
Text extret de: http://lacampanaeditorial.com
Reunió prevista pel dia 25 d'octubre de 2018
La Lucy Barton no acaba de recuperar-se de la que hauria d’haver estat una senzilla operació d’apèndix. La seva mare, amb qui no parla des de fa una pila d’anys, apareix als peus del seu llit d’hospital. La calma i l’assossec que regnen durant les nits de convalescència les empenyen a parlar, temptejant no només la possibilitat del retrobament sinó també l’eventualitat de la cura. Les innocents xafarderies sobre els personatges que van configurar la infantesa de la Lucy en el petit poble d’Illinois on va créixer plena de mancances serveixen per establir un fràgil nexe entre les dues dones, però per sota de la superfície persisteixen les tensions i els anhels que han forjat la vida de la Lucy: la seva infantesa pobra i solitària, els problemes amb la família, la desconcertant presència del pare, l’ambició de fer-se escriptora, el seu matrimoni a la deriva, l’amor per les seves dues filles.
Em dic Lucy Barton relata amb sensibilitat i compassió el retrobament de dues dones que descobreixen en la conversa la manera de recuperar el temps perdut, però també és un cas exemplar, la demostració fefaent, que la senzillesa és el camí que porta de manera més directa a la comprensió de les coses autèntiques, les que gairebé no necessiten les paraules per ser enteses.
Elizabeth Strout va néixer a Portland, Maine, l’any 1956. És autora de diverses novel·les, entre les quals destaquen Els germans Burgess i Olive Kitteridge, aquesta última guardonada amb el premi Pulitzer 2009 i el premi Llibreter 2010, i totes dues publicades per Edicions de 1984. Els seus relats curts han estat publicats a nombroses revistes de prestigi, com ara The New Yorker i The New York Times.
Text extret de: https://edicions1984.wordpress.com
Reunió prevista pel dia 26 de juliol de 2018
La mecànica de l'aigua. L’Argentina es col·lapsa sota el pes de l’economia i s’ofega en la densitat dels gasos lacrimògens. La Vera no s’abraça al patriotisme per salvar-se del naufragi, tot al contrari, detesta aquest país que ha deixat sense llibres la seva pàtria imaginada: les llibreries. I decideix fugir amb una brúixola que no funciona i el seu gos Kantiano, l’únic ésser viu que en aquesta part de món no l’ha abandonada.
Que hi ha més d’una Barcelona, ho sap tothom. Hi ha la Barcelona de la Vera, la del nouvingut que sobreviu a mercè dels cops de sort. Hi ha la Barcelona de l’Eliseu, l’editor prestigiós, que aparentment porta una vida còmoda i aburgesada. També ell, un dia, va decidir trencar amb el seu destí. Qui sap si és per aquest motiu que decideix atorgar una oportunitat a la Vera, com si, de retruc, se la donés a ell mateix abans no sigui massa tard.
La mirada curiosa de la Vera és implacable sobre els nostres usos i costums. Però també tendra. Talment com ho és la prosa concisa i esmolada de la Silvana Vogt.
Silvana Vogt (Morteros, Argentina, 1969) va estudiar filosofia i va fer de periodista radiofònica abans que el daltabaix econòmic del seu país l’empenyés nord enllà, cap a una ciutat desconeguda, però amb rastres literaris. A Barcelona, després de malviure amb diverses feines, es va vincular al món dels llibres treballant de lectora editorial, de columnista en diaris gratuïts i emissores de ràdio i, finalment, de llibretera, a Sant Just Desvern.
Text extret de: https://edicions1984.wordpress.com
Reunió prevista pel dia 28 de juny de 2018
Comptarem amb la presència de l'autora, Silvana Vogt
El filo de la navaja es la historia de un personaje que busca el sentido de la vida. Norteamericano de buena familia, el joven Laurence Darrell, Larry, ha participado como aviador en la Primera Guerra Mundial. Tiene novia y un futuro prometedor, pero decide tomarse un tiempo de reflexión y embarcarse en un viaje abierto al encuentro de culturas y espiritualidades diferentes, que le llevará desde el París de los años veinte, el de Picasso y Hemingway, a España, Grecia y otras geografías, hasta recalar en la India, donde cree encontrar las claves de una vida mejor.
Text extret de: https://www.megustaleer.com
Reunió prevista pel dia 31 de maig de 2018
La balada del cafè trist i altres relats conté la novel·la breu que dóna títol al volum i sis contes: un compendi de la singular i subtil narrativa de Carson McCullers. La balada del cafè trist és la història fascinant i terrible d’un triangle amorós. La protagonista, la senyoreta Amelia, que regenta el cafè que fa de punt de trobada d’un poble del sud dels Estats Units, és un dels personatges més inoblidables que ha donat la narrativa nord-americana dels últims cent anys. També ho són molts dels personatges que poblen els altres contes, com la petita protagonista de Wunderkind, una nena amb un do especial per a la música que de cop s’adona que no aconseguirà ser una gran pianista, i que Carson McCullers va saber immortalitzar quan tot just tenia disset anys.
El món punxant, desesperançat i profundament poètic de McCullers, el seu do per retratar l’amor i la malenconia i la sensibilitat amb què endinsa els lectors en la silenciosa, secreta i sagrada intimitat dels seus personatges són a la base d’un art incomparable. Amb un sentit prodigiós del ritme i un domini impecable de la construcció narrativa, aquest volum justifica plenament la consideració de Carson McCullers com una escriptora autènticament imprescindible.
Carson McCullers (Georgia 1917 — Nova York 1967) va ser una escriptora precoç amb una vida marcada per la malaltia: de ben jove va començar a patir diversos atacs fins que, quan tenia trenta-un anys, va quedar paralítica del costat esquerre. Als vint-i-tres anys va publicar la seva primera novel·la, El cor és un caçador solitari (1940), que la va convertir ràpidament en una de les grans revelacions literàries de la literatura nord-americana, i després un seguit d’obres mestres que la van imposar com una de les veus narratives essencials del segle XX: les novel·les, Reflexos en un ull daurat (1941) i Frankie i la boda (1946), i el volum La balada del cafè trist i altres relats (1951), que inclou una novel·la breu i sis contes. Més endavant, McCullers va publicar encara una última novel·la, Rellotge sense manetes (1961) i va deixar inacabada una autobiografia que recull la correspondència amb el seu marit, Reeves McCullers. Va morir als cinquanta anys d’un atac de cor conseqüència de la seva llarga malaltia.
Text extret de: http://www.laltraeditorial.cat/
Reunió prevista pel dia 26 d'abril de 2018
La dolça Caterina, abasta una saga familiar que neix a Les Guilleries per anar a raure a Torroella de Montgrí a començaments del segle passat. Després d’uns anys en aquesta població, la família ha de marxar del poble i acaba habitant una masia vora el cingle a la Punta dels Cinc Sous a l’Escala.
La malastrugança que regeix la vida de l’Antonia Martí, anomenada al poble La Malastruga, domina les passions i les ambicions que es contraposen amb passió a la vida de les dones de la família, tal com descobreix la Caterina, l’última de les malastruga, qui a través del retalls de la vida dels seus avantpassats i el retorn als paratges de la seva infantesa, l’Escala, descobreix aspectes inimaginables de la seva pròpia història.
Els fets, quotidians, permeten descriure els indrets meravellosos pels que transiten els personatges, detallen formes de vida i aspectes històrics de les poblacions que recorren i evidencien, entre d’altres, la vida als masos, la forma de vida dels pescadors, l’impacte de la guerra civil a les petites poblacions, la transformació dels pobles de costa amb l’arribada del turisme… En definitiva, plasmen una forma de vida que lentament es diluirà al llarg del segle XX.
Montse Castaño (Girona, 1967) formada en l’Escola Superior de Relacions Públiques per la UNED ha treballat com a dinamitzadora cultural exercint tasques de comunicació, publicitat i màrqueting, entre altre llocs, a l’Escola de pilots CENTER VOL, a l’aeroport de Girona i al Museu de l’Anxova i de la Sal, de l’Escala.
Actualment és responsable del Departament Comercial i de l’Àrea de Comunicació, per a la província de Girona, a l’emissora de ràdio FEM GIRONA LA XARXA 92.7 fm, on també desenvolupa tasques de locució i creativitat.
Text extret de: http://edicionscalligraf.com/
Reunió prevista pel dia 22 de març de 2018.
Comptarem amb la presència de Montse Castaño.
Antígona, de Sòfocles, és segurament l'expressió literària antiga més sublim del conflicte humà entre els dictats de la consciència pròpia i les lleis establertes pels homes. Creont, rei de Tebes, ha prohibit sepultar el cadàver de Polinices, que s'ha alçat en armes contraell. Antígona, però, la germana de Polinices, el desobeeix. I el seu acte i les conseqüències terribles que comporta també són l'expressió del sacrifici personal a causa d'un convenciment que, en aquest cas, té la raó de ser en la pietat entre germans.
Sòfocles (Atenes 496-406 aC). Nascut en una família benestant, va intervenir en els afers públics de la ciutat, al costat de Pèricles. Del gran nombre de tragèdies que va escriure només es conserven set de senceres, entre les quals: Antígona, Electra, Filoctetes, Àiax, Les Traquínies i Èdip Rei. Es conserven, a més, fragments prou extensos del drama satíric Els sàtirs rastrejadors.
Text extret de: http://www.magrana.cat/
Reunió prevista pel 22 de febrer de 2018
Manual per a dones de fer feines és una tria dels millors contes de Lucia Berlin, una autora poc reconeguda en vida que ara està rebent, per fi, l’atenció que es mereix. Els relats, gairebé sempre autobiogràfics, constitueixen un retrat de les angoixes i aventures de l’autora, que va afrontar sempre la seva vida convulsa i complicada amb alegria i bon humor. Cada conte és una mirada lúcida sobre la fragilitat humana, tots destil·len una comprensió profunda del caràcter femení i en copsen magistralment les febleses, fortaleses i particularitats sense impostures ni solemnitat. El conjunt és d’una autenticitat i una candidesa desarmants, uns contes vitals i lluminosos que tenen la força de Raymond Carver, l’humor de Grace Paley i una mescla d’enginy i malenconia purament marca de la casa. Berlin extreu miracles de la vida de cada dia i troba escenes elegants i memorables a les bugaderies de barri, les vivendes per a expresidiaris del sud dels Estats Units, les cases de la gent adinerada de Bay Area, o entre operadores i mares que van de bòlit per arribar a final de mes.
Recomanem la lectura d’aquest llibre a totes les dones de totes les edats i cultures del món, i el receptem a tots els homes de la terra com a lectura obligatòria per a la seva educació sentimental.
Lucia Berlin (1936–2004) va publicar setanta-sis relats en el decurs de la seva vida. Només tenia vint-i-quatre anys quan li van publicar els primers textos a The Noble Savage, la revista de Saul Bellow, i a The New Strand. Més endavant van aparèixer relats seus a The Atlantic Monthly, a New American Writing i a una infinitat de revistes més petites. Gairebé tots es van recollir en tres volums editats per Black Sparrow Press: Homesick (1991), So Long (1993) i Where I Live Now (1999). Eren reculls de col·leccions anteriors publicades els anys 1980, 1984 i 1987, tot i que també oferien material nou. Homesick va obtenir l’American Book Award. Malgrat haver estat poc reconeguda mentre vivia, Lucia Berlin és sens dubte una escriptora de primeríssima línia que es caracteritza per una combinació poc habitual de foscor, estranyesa, sentit de l’humor, vitalitat i lucidesa. Diuen que és un dels secrets més ben guardats dels Estats Units.
Reunió prevista pel dia 25 de gener de 2018
Text extret de: http://www.laltraeditorial.cat/
