"La balada del cafè trist" de Carson McCullers
La balada del cafè trist i altres relats conté la novel·la breu que dóna títol al volum i sis contes: un compendi de la singular i subtil narrativa de Carson McCullers. La balada del cafè trist és la història fascinant i terrible d’un triangle amorós. La protagonista, la senyoreta Amelia, que regenta el cafè que fa de punt de trobada d’un poble del sud dels Estats Units, és un dels personatges més inoblidables que ha donat la narrativa nord-americana dels últims cent anys. També ho són molts dels personatges que poblen els altres contes, com la petita protagonista de Wunderkind, una nena amb un do especial per a la música que de cop s’adona que no aconseguirà ser una gran pianista, i que Carson McCullers va saber immortalitzar quan tot just tenia disset anys.
El món punxant, desesperançat i profundament poètic de McCullers, el seu do per retratar l’amor i la malenconia i la sensibilitat amb què endinsa els lectors en la silenciosa, secreta i sagrada intimitat dels seus personatges són a la base d’un art incomparable. Amb un sentit prodigiós del ritme i un domini impecable de la construcció narrativa, aquest volum justifica plenament la consideració de Carson McCullers com una escriptora autènticament imprescindible.
Carson McCullers (Georgia 1917 — Nova York 1967) va ser una escriptora precoç amb una vida marcada per la malaltia: de ben jove va començar a patir diversos atacs fins que, quan tenia trenta-un anys, va quedar paralítica del costat esquerre. Als vint-i-tres anys va publicar la seva primera novel·la, El cor és un caçador solitari (1940), que la va convertir ràpidament en una de les grans revelacions literàries de la literatura nord-americana, i després un seguit d’obres mestres que la van imposar com una de les veus narratives essencials del segle XX: les novel·les, Reflexos en un ull daurat (1941) i Frankie i la boda (1946), i el volum La balada del cafè trist i altres relats (1951), que inclou una novel·la breu i sis contes. Més endavant, McCullers va publicar encara una última novel·la, Rellotge sense manetes (1961) i va deixar inacabada una autobiografia que recull la correspondència amb el seu marit, Reeves McCullers. Va morir als cinquanta anys d’un atac de cor conseqüència de la seva llarga malaltia.
Text extret de: http://www.laltraeditorial.cat/
Reunió prevista pel dia 26 d'abril de 2018
Comentaris