Vet aquí uns aviadors que l'any 1935 feien un vol que havia de batre tots els rècords de velocitat entre París i Saigon. Però l'avió en què viatjaven va tenir una avaria i just quan sobrevolava el Sàhara van caure enmig del desert. Van intentar arreglar l'aparell sense èxit. Després de quatre dies, gairebé a punt de morir, un beduí que passava per allà els va recollir i els va salvar la vida. Un dels aviadors era Antoine de Saint-Exupéry i al cap d'un temps va escriure un conte meravellós inspirat en aquell dia: El petit príncep, on explica la història d'un jovenet que viu a l'asteroide B612 tot sol, cuida tres volcans i una rosa. Però el nostre personatge es disposa a conèixer altres planetes i asteroides. Entre els descobriments que fa el petit príncep sobre el món dels homes adults hi ha un geògraf que no surt mai del seu planeta, un divertit rei que mana despòticament sobre un asteroide encara més minúscul on amb prou feines cap a la seva capa. També coneixerà un vanitós, un avorrit que només sent les lloances i un bevedor que beu per oblidar que beu, o un home de negocis que compta estels i un fanaler que ha entrat en un curiós i absurd cercle.

Antoine de Saint-Exúpery (1900-1944). Aviador i escriptor, les seves obres són el testimoni únic d'un pilot que va saber veure el perill i l'aventura amb ulls de poeta.

Text extret de: http://www.grup62.cat

Reunió prevista pel dia: 27 de novembre de 2014 a les 21.00h.

Quan érem feliços. Basada en les peripècies d'una família nombrosa de dotze germans a la Catalunya de postguerra. Quan érem feliços és una història real plena d'emocions, d'humor i de tensions en la qual l'autor evoca en primera persona els paisatges de la seva infantesa. Un recorregut de vegades íntim i de vegades panoràmic, gairebé cinematogràfic, ple d'imatges poderoses dels carrers del Barri Vell de Girona, l'estiueig a la Fosca, els setembres a pagès al mas d'Aiguaviva i els anys d'internat al Collell.

Quan en dèiem Xampany. A setze anys, orfe de pare i mare, Francisco Oller abandona Cassà de la Selva, viatja al nord en busca de fortuna i acaba creant una potent indústria de taps de suro a Reims, al cor de la Xampanya francesa. Allà hi cria quatre fills de personalitats fortíssimes: l’Angèle –la baba Angèle–, la valenta; l’Hélènne, la rebel; en Louis, l’insatisfet, i la misteriosa Yvonne. Rafel Nadal construeix una saga familiar que transita pels cent anys més convulsos de la història d’Europa: la Primera Guerra Mundial, el crac del 29, la persecució nazi als jueus, la Guerra Civil espanyola, la Segona Guerra Mundial i el renaixement europeu de postguerra. Amb prosa rica i evocadora, aquesta és una història de tenacitat, sacrificis, amors, odis, traïcions, èxits i fracassos, que transcorre a cavall del xampany i del suro, entre Reims i Catalunya, i ens acosta a noms tan glamurosos com Veuve Clicquot, Roederer, Heidsieck oTaittinnger.

Rafael Nadal i Farreras (Girona, 1954) és periodista, escriu a La Vanguardia i col·labora habitualment a RAC1 , TV3 i 8TV. Ha estat director d'El Periódico de Catalunya de maig del 2006 a febrer del 2010, període durant el qual el diari va rebre, entre d'altres, el Premi Nacional de Comunicació (2008), el premi al millor diari d'Europa de l'European Newspaper Congress (2008), el premi a la millor portada de l'any de la Society for News Design (2007) i el premi al millor disseny d'Espanya i Portugal, de la SND (2007). Anteriorment, ha treballat en els principals diaris del país i ha ocupat diferents càrrecs de responsabilitat en empreses editores i grups de comunicació.

Text extret de: http://www.grup62.cat

Reunió prevista pel dia: 30 d'octubre de 2014 a les 21.00h

Comptarem amb la presència de Rafael Nadal.

Alfred & Emily. Els meus pares, l'Alfred i l'Emily, eren extraordinaris, cada un a la seva manera. El que tenien en comú era una gran energia. La Primera Guerra Mundial els va perjudicar a tots dos. La metralla va destrossar la cama al pare, i a partir de llavors en va haver de portar una de fusta. El gran amor de la mare, un metge, es va ofegar al Canal. Ella no es va recuperar mai d'aquesta pèrdua. He provat de donar-los la vida que haurien pogut tenir si no hi hagués hagut la Primera Guerra Mundial." Doris LessingAls noranta anys, després de tota una vida, Doris Lessing continua enfrontant-se a les ombres del seu passat familiar. Fent un esforç extraordinari i bellíssim per alliberar-se d'aquest llegat, l'autora s'endinsa en les vides dels seus pares tot imaginant la vida feliç que haurien pogut dur si la Primera Guerra Mundial no els hagués ferit irrevocablement, i confrontant la seva vida real amb els seus propis ambivalents sentiments.

Doris Lessing (1919, Pèrsia), una de les escriptores contemporànies més cèlebres i reconegudes del segle XX, només tenia cinc anys quan els seus pares es van traslladar a Rhodèsia -l'actual Zimbabwe-. El 1949 va viatjar per primera vegada a Anglaterra, on va arribar amb el manuscrit de la seva primera novel·la sota el braç, The Grass is Singing (1950). D'entre la seva llarga i prolífica obra literària destaquen el cèlebre El quadern daurat (1962; Edicions 62, 2008), llibre emblemàtic del feminisme dels anys seixanta i setanta, The Memoirs of a Survivor (1974), The Diary of a Good Neighbour (1983), La terrorista bona (1985), Històries de Londres (1992), Mara i Dann, una aventura (1999) i La Clivella (Edicions 62, 2008). La qualitat de la seva obra i la seva actitud profundament compromesa li han valgut nombrosos premis internacionals, com ara el Premi Catalunya 1999, el Príncipe de Asturias 2001, i el Premi Nobel de Literatura 2007 "per la seva èpica narrativa de l'experiència femenina, que amb escepticisme, passió i poder visionari, ha sotmès a examen a una civilització desunida".

Text extret de: http://www.grup62.cat/llibre-alfred-i-emily-106117.html

Reunió prevista pel dia: 31 de juliol de 2014

En la poesia de Clementina Arderiu trobem una força personal envejable, un esforç conscient i intel·ligent de construcció de la pròpia vida... I en segon lloc, una tensió semblant entre facetes contraposades del nostre caràcter, que s'ha vist conformat sota pressions educatives i socials no pas tan diferents com es podria pensar (...)

De la mateixa manera que encara viu en nosaltres "la filla obedient del pare" i hem de teixir i reteixir aquell altre ésser que anem descobrint i creant en nosaltres, en Clementina Arderiu hi ha una "petita esbojarrada" que clama, que res no aconsegueix de fer emmudir al llarg de la seva obra poètica. I hi ha una revoltada que, ara i adés, ha de tornar a tancar en aquella cambra fosca on ni l'amat ni tan sols ella mateixa no hi podria entrar sense perill.

Clementina Arderiu em sedueix quan parla a Contraclaror. Si totes les antologies són tendencioses, aquesta ho és volgudament, explícitament... el conjunt de la selección reflecteix essencialment la meva Clementina. És a dir, la part de la seva obra que sento com a més perdurable i que em dóna -ens dóna- terra on arrelar i saba vella per a les fulles noves.

Maria-Mercè Marçal
 

Text extret de: http://tienda.horsori.net/classiques-catalanes

Renunió prevista pel dia: 26 de juny de 2014

La Sílvia arriba al casalot de Menorca del seu marit buscant la llum i la pau per pintar, però el que hi troba és la claustrofòbia d'una illa i el terror d'una família que amaga un secret. Ella i el seu fill lluiten per sortir-se'n gràcies a un nou amor que els ajuda a entendre que a la vida no s'ha de tenir por de res.

A Pura Sang res és el que aparenta. Dos mons tan diferents com la Menorca rural i la Barcelona de l'Eixample marquel el ritme d'una novel·la que segueix el fil d'un misteri. Una història passional amb els elements gòtics que explora els límits de la bogeria i que ha estat guardonada amb el Premi Sant Joan Unnim 2012.

Ada Castells (Barcelona, 1968) va iniciar la seva trajectòria literària el 1998 amb una novel·la sobre els seus avantpassats protestants, El dit de l'Àngel. També ha publicat Mirada, una novel·la en contra de la dictadura de la imatge, i Tota la vida, una reflexió sobre la creació artística basada en la vida del pintor alemany Caspar David Friedrich. Es guanya la vida amb el periodisme i fent cursos d'escriptura.

Text extret de la contraportada del llibre: Castells, A. Pura Sang. Edicions 62, 2012

Reunió prevista pel dia: 29 de maig de 2014 a les 21.00h

Comptarem amb la presència d'Ada Castells

Sylvie, joia de la literatura del segle XIX i la millor narració que ens va deixar Gérard de Nerval, ha esdevingut amb el temps un referent inexcusable de la narrativa europea moderna. Amb un estil del tot clàssic, Nerval s'enfronta a una temàtica pròpia del romanticisme més exigent, oferint-nos, a més, un tractament magistral per a alguns dels motius amb gran futur a la tradició literària europea: les relacions entre memòria i escriptura, la circularitat del temps poètic o els atzars de la percepció. En les conferències sobre narrativa que Umberto Eco va llegir a la Universitat de Harvard, va presentar Sylvie, abans d'analitzar-la en profunditat, com «un dels llibres més bells que s'hagin escrit mai. [...] El vaig llegir als vint anys, i no he deixat mai de rellegir-lo. [...] En conec cada coma, cada mecanisme secret».

Gérard de Nerval (1808-1855), sens dubte un dels més grans escriptors francesos de l'època romàntica, va deixar una obra relativament breu, composta essencialment per poemes (en sobresurt el recull Les Chimères, que conté alguns dels millors sonets del seu temps i que en certs aspectes anuncia l'aventura surrealista) i narracions: Aurélia i el recull Les Filles du feu (1854), en el qual es troba Sylvie (Quaderns Crema, 1995), en són les més destacables.

Text extret de: http://www.quadernscrema.com

Reunió prevista pel dia: 24 d'abril de 2014

La cinquena dona. La placidesa habitual de la ciutat sueca d’Ystad es veu trencada quan, amb un cert interval de temps, tres homes apareixen salvatgement assassinats. Les víctimes duien una vida assossegada i tranquil·la, dedicades a l’ornitologia, el cultiu d’orquídies i la poesia, la qual cosa fa encara més incomprensible el gairebé insuportable sadisme de què han estat objecte. Durant la investigació del cas, l’inspector de policia Kurt Wallander –un home vulnerable i amb aires d’antiheroi, però amb la perspicàcia que dóna un fi olfacte– descobreix que no només s’ha d’enfrontar amb un assassí amb una temible intel·ligència, que sens dubte rivalitza amb la seva, sinó que sembla que es guia per un desig de venjança sanguinari i fosc. Quan, finalment, en Wallander creu que segueix la pista correcta, un seguit d’atroços descobriments capgira la investigació.

Henning Mankell (Estocolm, 1948) Actualment reparteix el seu temps entre Suècia i Maputo, a Moçambic, on dirigeix el teatre nacional Avenida. És autor de nombroses novel·les i és un dels dramaturgs més populars del seu país. La fama mundial li va arribar, però, amb la sèrie de novel·les policíaques protagonitzades pel cèlebre inspector Kurt Wallander. Traduïdes a trenta-set llengües, i aclamades unànimament pel públic i la crítica, se n'han fet moltes pel·lícules i sèries de televisió, i han estat mereixedores de nombrosos premis. 

Text extret de: http://www.tusquetseditores.com

Reunió prevista pel dia: 27 de març de 2014

La meva germana viu sobre la llar de foc. En Jamie té deu anys, una germana gran, la Jasmine, una adolescent rebel, un pare que beu massa , una mare que va marxar casa, un gat, en Roger, i una altra germana, la Rose. Però la Rose fa cinc anys que va morir i ara viu en un gerro, sobre la lleixa de la llar de foc. La seva família s'esquerda. Ara en Jamie veu una oportunitat en un concurs per a joves talents: podrà reconstruir el que s'ha trencat?

Annabel Pitcher. Va néixer al 1982, en un Poblete de Yorkshire (Regne Unit). Segons ella, és un Poblete on hi ha més ovelles que persones. Va estudiar filologia anglesa a Oxford i, un cop llicenciada va treballar en diversos mitjans de comunicación i com a professora d'anglès. I també ha viatjat molt per documentar-se per als seus llibres. Aquesta és la seva primera novel·la.

Text extret de: http://www.lagalera.cat/

Reunió prevista pel dia: 27 de febrer de 2014

L'abric. Publicat al 1842, és un relat breu aplegat al que es coneix com els Contes de San Petersburg. En aquesta narració s'apleguen algunes de les característiques més reconeixibles de la literatura de Gògol, com la denuncia de la burocràcia més carrinclona i mediocre, l'acusat provincianisme de les elits polítiques i administratives i la introducció de l'element fantàstic com a única manera de restablir la justícia social.

El protagonista, Akaki Akàkievitx, és un personatge anònim, sense passat ni futur, algú a qui ningú mai no trobarà a faltar. La seva única i més preuada possessió és un abric nou, que li és robat. Desencisat, lluita contra la incomprensió, la indiferència i una ridícula i incomptetent burocràcia, amb què topa de manera inevitable i de la qual, malgrat tot, s'acaba venjant. 

Nikolai Gògol és considerat un dels pares del conte modern i un dels grans noms de la literatura russa i universal. Després d’ocupar alguns càrrecs discrets en l’organigrama funcionarial de SantPetersburg i de fer classes d’història a la universitat d’aquella capital, es dedicà de ple a la literatura. Els seus escrits recullen algunes de les tradicions i llegendes de la cultura ucraïnesa i traspuen una crítica punyent i sarcàstica, amb tocs d’elements fantàstics, envers les classes dirigents petersburgueses i burocràtiques que, lluny de l’eficàcia en l’exercici de la seva tasca, es mouen a la recerca exclusiva del reconeixement i l’estatus social.
 

Textos extrets de: Gògol, N. L'abric. Cal·ligraf. 2012 i http://www.edicionscalligraf.com/

Reunió prevista pel dia: 30 de gener de 2014