Club de lectura

Sylvie, joia de la literatura del segle XIX i la millor narració que ens va deixar Gérard de Nerval, ha esdevingut amb el temps un referent inexcusable de la narrativa europea moderna. Amb un estil del tot clàssic, Nerval s'enfronta a una temàtica pròpia del romanticisme més exigent, oferint-nos, a més, un tractament magistral per a alguns dels motius amb gran futur a la tradició literària europea: les relacions entre memòria i escriptura, la circularitat del temps poètic o els atzars de la percepció. En les conferències sobre narrativa que Umberto Eco va llegir a la Universitat de Harvard, va presentar Sylvie, abans d'analitzar-la en profunditat, com «un dels llibres més bells que s'hagin escrit mai. [...] El vaig llegir als vint anys, i no he deixat mai de rellegir-lo. [...] En conec cada coma, cada mecanisme secret».

Gérard de Nerval (1808-1855), sens dubte un dels més grans escriptors francesos de l'època romàntica, va deixar una obra relativament breu, composta essencialment per poemes (en sobresurt el recull Les Chimères, que conté alguns dels millors sonets del seu temps i que en certs aspectes anuncia l'aventura surrealista) i narracions: Aurélia i el recull Les Filles du feu (1854), en el qual es troba Sylvie (Quaderns Crema, 1995), en són les més destacables.

Text extret de: http://www.quadernscrema.com

Reunió prevista pel dia: 24 d'abril de 2014