Un gran incendi trenca la monotonia de la Colònia. Els magatzems cremen pels quatre costats. El fum ho empudega tot. La sirena sona sense parar, tothom és al carrer. La lluita per salvar la fàbrica és desesperada. Per fi una veu crida: ja no hi queda ningú! Es dóna per apagat el foc, i amos i treballadors van a l'església en acció de gràcies. Realment no hi quedava ningú?
Atrapat, atrapat queda el lector fins a l'última pàgina d'aquesta novel·la, punyent com la vida dels seus protagonistes, amb un final sorprenent i sense concessions.
Olor de Colònia evoca la vida d'una colònia tèxtil i les enverinades relacions socials, la combinació de despotisme i condescendència que, cap als anys 50, regeix la seva vida. Néixer, viure, reproduir-se i morir entre les parets d'una fàbrica. Una gran fàbrica que va més enllà dels llocs de treball, que és també l'escola per als fills, l'església, les botigues i les cases per viure-hi.
Sílvia Alcàntara i Ribolleda, nascuda a Puig-reig (El Berguedà) el 1944, a mitjans dels anys seixanta es trasllada a Terrassa, on viu actualment. Com molta gent de la seva generació, fins que no s'acaba la dictadura no pot estudiar la seva llengua i, quan ho aconsegueix, se li obre un món que no havia pogut ni imaginar. Es posa a escriure i encara no ha parat. A principis dels anys noranta, obren una escola a Barcelona, l'Aula de lletres, on ensenyen tècniques d'escriptura literària; és de les primeres a apuntar-s'hi. Després, a l'Ateneu Barcelonès completarà l'aprenentatge. Ha guanyat alguns premis de contes breus. Aquesta és la primera novel•la.
Text extret de: http://www.edicions1984.cat/
Us recomanem: http://escriureperpoderviure.blogspot.com.es/
Reunió prevista pel dia: 31 de gener de 2013 a les 21.00h.
Premi Prudenci Bertrana de Novel·la 2011
Una novel·la sense bons ni dolents, amb comèdia i amb drama, en què tothom se sent empès a canviar i, si pot ser, a millorar.
Ricard Moja, president de la fundació d’una prestigiosa institució cultural, desvia una quantitat important de diners per al seu ús personal. Recomanat per ell, l’artista Res Benito està preparant un gran mural sobre l’orgasme, que segons ell és l’origen del cant, per al teatre del Liceu. Tres perruqueres li proporcionen els pèls que necessitarà per a la seva obra. Mentrestant, Rubén Montesinos, que treballa per a les persones sense sostre, rep l’encàrrec de buscar la Lídia Moja, germana d’en Ricard desapareguda a l’Índia fa més de trenta anys.
Així comença una història que no podreu parar de llegir, construïda com un joc d’engranatges que mouen el món, el capgiren i fan rics els pobres i una mica menys rics els rics. Una novel·la sense bons ni dolents, amb comèdia i amb drama, en què tothom se sent empès a canviar i, si pot ser, a millorar.
Text de la contraportada del llibre: Cirici, D. I el món gira. Columna, 2011
Reunió prevista pel dijous 29 de novembre a les 21.00h.
Comptarem amb la presència de l'autor del llibre David Cirici.
El que s'ha dit a la premsa
"Faig poca crítica i poc moralisme a la novel·la". Ara
El cas Moja. La Vanguardia
L'èpica en temps anodins. El Punt Avui
La farsa indeturable. Presència
El cor és un caçador solitari, publicat per primera vegada en català el 1965, és una de les novel·les més remarcables de la literatura nord-americana. L'autora hi descriu l'aïllament espiritual, simbolitzat per un personatge sord-mut, i la recerca difícil de l'amor. Les notacions sudistes confirmen els caràcters d'aquest imaginari torturat, per al qual injustícies i misèria moral s'alien en la constatació de la solitud humana.
Text de la contraportada del llibre: McCullers, C. "El cor és un caçador solitari". La Butxaca, 2007.
Reunió prevista pel dijous 25 d'octubre a les 21.00h.
L'any 1980 Montserrat Roig va viatjar a Leningrad, convidada per Edicions Progrés de Moscou, per escriure un llibre sobre el setge de Leningrad durant l'ocupació nazi. Durant l'estada a Leningrad -actualment Sant Petersburg-, va iniciar unes punyents entrevistes amb els supervivents del terrible bloqueig; també va conèixer la ciutat i els seus habitants, i en va quedar fascinada. Fruit d'aquesta experiència és l'Agulla daurada, llibre de viatges i crònica personal alhora. Un document imprescindible que és també la història d'una passió.
Text de la contraportada del llibre: Roig, M. L'agulla daurada. Edicions 62. Barcelona, 1998
Reunió prevista pel dijous 28 de juny de 2012 a les 21.00h.
Del llit estant, un escriptor vell mata les hores contemplant tot el que passa sota la finestra de la seva habitació, al carrer principal de Winesburg. I aparentment no sembla que hi passi gran cosa, perquè Winesburg no és res més que un poblet polsegós de l'Oest americà. Però, és clar, hi ha la gent, principalment grangers i botiguers, i també uns quants metges, un banquer, un vicari prebiterià i una mestra que cada nit llegeix al llit, nua, fins que agafa el son,,, I també hi ha els secrets confessats sota els efectes de l'alcohol, els rumors que es confirmen al cap d'uns mesos, i el que ningú no diu, però que l'escriptor sap reconèixer en un gest imperceptible... Winesburg, Ohio és tot això i molt més: és un extraordinari retaule de personatges inoblidables que fan un viatge sense retorn a l'epicentre mateix de les seves vides, allà on han intentat amagar tota la veritat.
Text de la contraportada del llibre: Anderson, S. Winesburg, Ohio. Viena. Barcelona, 2009
Reunió prevista pel dia 31 de maig de 2012 a les 21.00
Fahrenheit 451 és molt més que una fàbula sobre un futur aparentment acolorit i despreocupat, però gris i dominat per l'adotzenament i l'estultícia de la massa. L'enfrontament entre l'administració d'un estat totpoderós i els rars ciutadans que gosen desafiar les regles que prohibeixen la tenència de llibres és una paràbola de la nostra renúncia a la libertat de la imaginació -a la llibertat de la vida-. L'al·legoria de Fahrenheit 451 sembla escrita expressament com reflexió sobre les actuals generacions tele-addictes, conformistes i indiferents.
Ray Bradbury (1920) és un dels autors més coneguts de la ciència-ficció o, com sosté J.L. Borges, de la fantasia pura. Algunes de les seves obres -com Cròniques marcianes (1950) o aquest Fahrenheit 451 (1953)- poden ser considerades entre els millors clàssic.
Text extret del llibre: Bradbury, R. Fahrenheit 451. Clàssics Moderns EDHASA. Barcelona, 1986.
Reunió prevista pel dijous 26 d'abril de 2012 a les 21.00h.
Reunió prevista pel divendres 30 de març de 2012 a les 21.00h.
Comptarem amb la presència de l'autor del llibre J.N. Santaeulàlia.
Recull de poesies de Lorca
Reunió prevista pel dijous 23 de febrer de 2012 a les 21.00h.
El guepard és un petit felí que no havia figurat mai a l'heràldica fins que la fantasia del Príncep de Lampedusa en féu el blasó de la casa de Salina, que viu el capaltard melangiós d'una aristocràcia decadent, obstinada a sobreviure en una illa del Mediterrani en ple segle XIX, mentre al continent triomfa la "nova classe", la burgesia.
Giuseppe Tomasi di Lampedusa, més conegut com a príncep de Lampedusa, va néixer a Palerm l'any 1896. Provinent d'una família aristocràtica, estudià la carrera d'advocat a Torí, i n'exercí. La seva gran passió fou la literatura; fruit d'aquesta passió en són diversos estudis literaris i una única novel·la. El guepard (1958), que ell no arribà a veure publicada, i de la qual L. Visconti en féu també una formidable pel·lícula. Va morir a Roma l'any 1957.
Text de la contraportada del llibre: Lampedusa. El Guepard. Club editor. Barcelona, 2002.
Reunió prevista pel dijous 26 de gener de 2012 a les 21.00h.
El violinista Andreas Hymer arriba a una ciutat assetjada per fer un concert i recuperar l’Amela Jensen. Allí, a més a més, gràcies a l’Ernest Bolsi, que, desafiant les bombes, fa de guia al museu de música buit, trobarà explicacions i respostes que li serviran per acceptar el seu passat i entendre la misteriosa desaparició de la seva mare, la Sophie Kesner.
Les històries entrellaçades d’aquests quatre personatges alternen amb les cartes que els visitants del museu escriuen als familiars i amics per posar-los al corrent de la seva situació. Com si es tractés del cor d’una tragèdia, les seves veus plasmen les emocions, la capacitat de supervivència i de lluita, la misèria quotidiana dels qui han d’enfrontar-se a la mort amb l’única arma que els queda: la voluntat de viure.
El silenci dels arbres és una novel·la que ens explica com la bellesa pot sobreviure a la guerra, com en situacions extremes les persones són capaces de produir el més abjecte però també el més noble. Amb l’estil sobri i el·líptic que caracteritza la seva obra, Eduard Márquez ha fet una relectura contemporània del mite d’Orfeu: una bella paràbola sobre el poder de la música i la força de l’amor.
Text de la contraportada del llibre: Márquez, E. El silenci dels arbres. Empúries. Barcelona, 2003
Reunió prevista pel dijous 24 de novembre a les 20.30h.
Comptarem amb la presència de l'autor del llibre Eduard Márquez
