"El diable al cos". Amb només vint anys, Raymond Radiguet ho havia fet pràcticament tot: havia viscut sense preocupar-se de res en l’alegre París de començament de segle, havia tastat amb delit tot allò que se li havia ofert, havia fascinat els cercles intel·lectuals i havia escandalitzat la societat benpensant, i, de cop, s’havia extingit amb una mort sobtada, poc després de revisar les proves d’impremta de la seva petita gran novel·la: El diable al cos.
Raymond Radiguet (Saint-Maur, 1903 – París, 1923) va escriure El diable al cos abans de fer els divuit anys. La novel·la es va publicar pòstumament i va desencadenar un gran escàndol, tant per la desinhibida descripció que s’hi fa d’un adulteri com per la crítica del patriotisme bèl·lic. La trama d’aquesta novel·la ha inspirat dues pel·lícules: la de Claude Autant-Lara (1946) i, més recentment, la de Marco Bellocchio (1986).
Text extret de: http://vienaedicions.com/
Reunió prevista pel dia: 26 de maig de 2016
"Matar a un ruiseñor". «Disparad a todos los arrendajos azules que queráis, si podéis acertarles, pero recordad que es un pecado matar a un ruiseñor».
Este es el consejo que da a sus hijos un abogado que está defendiendo al verdadero ruiseñor del clásico de Harper Lee: un hombre de color acusado de violar a una joven blanca. Desde la mirada de Jem y Scout Finch, Harper Lee explora con humor y una honestidad insobornable la actitud irracional que en cuestiones de raza y clase social tenían los adultos del Sur profundo en los años treinta. La conciencia de una ciudad impregnada de prejuicios, violencia e hipocresía se enfrenta con la fortaleza y el heroísmo silencioso de un hombre que lucha por la justicia.
Matar a un ruiseñor, galardonado con múltiples reconocimientos desde su publicación original en 1960, se presenta ahora en una nueva traducción. Esta novela ganadora del Premio Pulitzer ha sido traducida a más de cuarenta idiomas, ha vendido más de cuarenta millones de ejemplares en todo el mundo y ha dado lugar a una popular película.
Text extret de: http://www.harpercollinsiberica.com/
Reunió prevista pel dia: 28 d'abril de 2016
El vigilant en el camp de sègol. Els dos llargs dies que Holden Cauldfield, el jove protagonista, passa a Nova York són la seva fugida personal. Fuig del món dels adults, un món que rebutja, intentant protegir la seva infantesa, un territori pur que ja no és el seu. Holden Cauldfield sap que s'està fent gran i que no pot deturar aquest procés natural; es rebel·la i, volent actuar contra l'inevitable pas del temps, el noi opta per un camí incert i de difícil tornada.
Jerome David Salinger (1919-2010) és un escriptor nordamericà, conegut principalment per la seva novel·la El vigilant en el camp de sègol (1951) i per la seva reclusió solitària. No va publicar cap original des de 1965 i no va concedir cap entrevista des de 1981. És també l'autor del recull Nou contes (Empúries) i de Franny i Zoey (Proa), i de les dues novel.les Pugeu la biga mestra, fusters; seguit de Seymour, una introducció (Edicions 62).
Text extret de: http://www.grup62.cat/
Reunió prevista pel dia 31 de març de 2016
La llibreria ambulant. En Roger Mifflin, un llibreter ambulant que no desitja altra cosa que tornar al seu Brooklyn natal per escriure les memòries, aconsegueix traspassar el seu dubtós negoci sobre rodes (incloent-hi el cavall i el gos) a la desesperada senyoreta McGill, que està més que tipa de la seva monòtona vida com a grangera. I aquest irracional cop de cap de la senyoreta McGill és el punt de partida d'un seguit de peripècies que ella mai no s'hauria atrevit ni a imaginar, i menys encara en companyia del senyor Mifflin, al qual s'ha compromès a portar a l'estació de tren més propera amb una única condició: que durant el trajecte li expliqui tot el que li cal saber per tirar endavant amb èxit la seva llibreria ambulant.
Christopher Morley. (Haverford, Pennsilvània, Estats Units, 1890 – Roslyn Heights,Long Island, 1957) es va formar al Haverford College, on el seu pare, d’origen anglès, treballava com a professor de matemàtiques. Va estudiar història a la universitat d’Oxford i el 1913, després de tornar als Estats Units, es va instal·lar a Nova York i es va convertir en un dels periodistes més prestigiosos dels seu temps, una feina que el va fer recórrer tot el país. La seva primera novel·la, La llibreria ambulant, publicada el 1917, fou un gran èxit, que va tenir continuïtat en The Haunted Bookshop (‘La llibreria encantada’), publicada dos anys després. El 1939 va aparèixer la que seria la seva novel·la més coneguda, KittyFoyle, de la qual es va fer una versió cinematogràfica (coneguda aquí com a Miratge d’amor) protagonitzada per Ginger Rogers. L’any 1961, en memòria seva, un dels seus boscs preferits al comtat de Nassau, a Long Island, va rebre el nom de Parc Christopher Morley. La cabana de fusta en què va escriure moltes de les seves obres es conserva tal com era quan ell hi vivia, i és visitada per molts llibreters i lectors.
Text extret de: http://vienaeditorial.com
Reunió prevista pel dia: 25 de febrer de 2016
La Societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey.Traduïda a 26 llengües i amb més de 2 milions d’exemplars venuts només als Estats Units, La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey és més que un autèntic fenomen de vendes mundial. Es tracta d’una novel·la divertida i profundament humana, un homenatge als bons llibres i a les bones persones, capaç d’aixecar els ànims fins i tot als més cínics.
1946, Londres. L’escriptora i columnista Juliet Ashton cerca un tema per a la seva propera novel·la. Per mitjà de la carta d’un habitant de l’illa de Guernsey, entra en contacte amb els membres d’una curiosa societat literària nascuda durant l’ocupació nazi, i decideix desplaçar-se a l’illa per conèixer de primera mà els seus singulars habitants i les seves vivències durant la guerra.
Mary Ann Shaffer (1934-2008) va treballar com a llibretera i bibliotecària i sempre va viure envoltada de llibers. Als setanta anys, animada pel seu club de lectura, va decidir escriure la seva primera novel·la, que Annie Barrows, la seva neboda, va acabar. La societat literària i dels pastís de pela de patata de Guernsey es va convertir en una de les sorpreses editorials del 2008 i compta amb 15 traduccions i legions de fans arreu del món.
Text extret de: http://www.arallibres.cat
Reunió prevista pel dia 28 de gener de 2016
![]()
El carrer estret. Un veterinari de ciutat arriba al poble de Torrelles per exercir el seu ofici. Establert al carrer Estret de la localitat, i gràcies a la xafarderia de la seva cuinera, la inestimable Francisqueta, esdevé testimoni de la realitat quotidiana dels seus veïns. La narració, que segons l'autor és el simple resultat d'haver "passejat un mirall al llarg d'un camí", és construïda a través d'un pintoresc mosaic de personatges, la banalitat de la vida diària dels quals es converteix en matèria literària d'una qualitat extraordinària.
Josep Pla (Palafrugell, 1897 - Llofriu, 1981) és unànimement considerat el millor prosista en llengua catalana del segle XX. Periodista, escriptor i viatger incansable, és autor d’una obra completa de quaranta-cinc volums i més de trenta mil pàgines, entre les quals destaquen obres excelses com El quadern gris, Aigua de mar, les sèries d’Homenots o El carrer Estret.
Text extret de: http://www.grup62.cat/
Reunió prevista pel dia 26 de novembre de 2015 a les 20.00h.
Comptarem amb la presència d'Anna Aguiló. Directora de la Fundació Josep Pla.
“Ara tot semblava culpa de la crisi, però no era culpa de la crisi aquella exposició de prostitutes a les cunetes de la nacional, passades les obres de desdoblament aturades, passats els ponts a mig construir, amb els cartells de circ descolorits i els grafits que deien N-II CARRETERA DE LA VERGONYA, DESDOBLAMENT JA…”
Així comença la novel·la Els nois, que inaugura el catàleg de L’Altra Editorial.
Toni Sala (Sant Feliu de Guíxols, 1969) va guanyar el premi Documenta amb el seu primer llibre de contes, Entomologia (1997). Amb Pere Marín (1998) es va estrenar en la novel·la. Amb els contes de Bones notícies (2001) va proposar una mirada torbadora a les intimitats de la vida en parella. Petita crònica d’un professor a secundària (2001) va donar-lo a conèixer al gran públic. Amb Goril·la blanc (2002) va introduir-se en el gènere de l’autobiografia. A Un relat de la nova immigració africana (2003) va narrar les aventures d’un gambià a Catalunya. La novel·la Rodalies (2004) li va valer el premi Sant Joan i el Nacional de Literatura. A Quatre dies a l’Àfrica (2005) va relatar un viatge al cor del continent africà. Amb Comelade, Casasses, Perejaume (2006) va perfilar tres personatges singulars de la cultura catalana actual, i amb Autoestop (2007) va oferir el retrat minuciós dels paisatges i la gent de Catalunya. Marina (2010) parteix d’un intent de reviure el paisatge físic i humà de l’adolescència. L’any 2012 va publicar, simultàniament, els assaigs de Notes sobre literatura i les dues narracions de Provisionalitat. Els nois (2014) va inaugurar el catàleg de L’Altra Editorial i El cas Pujol (2014), Premi Ciutat de Barcelona 2014, va estrenar la línia d’assaig.
Text extret de: http://www.laltraeditorial.cat
Reunió prevista pel dia 8 d'octubre de 2015 a les 21.00h.
Comptarem amb la presència de Toni Sala.
"És difícil parlar de la història del teatre sense conèixer la tipologia de personatges creada per Molière", afirma Àlex Broch en el pròleg a aquesta edició. Amb El Misantrop, el genial dramatug francès crea l'arquetipus de l'etern insatisfet en guerra permanent amb el món. El Tartuf, en canvi, desemmascara l'hipòcrita que s'amaga rere la falsa virtut religiosa. Es tracta de dues obres mestres del teatre de tots els temps, versionades magistralment pel poeta, dramaturg i traductor Joan Oliver.
Molière (París 1622-1673), pseudònim de Jean-Baptiste Poquelin, ha estat un dels més grans dramaturgs de tots els temps. Director, actor i autor, dominava tots els ressorts del teatre. Gairebé sempre en clau de comèdia, Molière penetra fins al cor de la condició humana. Les seves sàtires dels costums socials i els seus arqutipus mantenen encara avui tota l'eficàcia i la vivesa.
Text de la contraportada del llibre: Molière. El Misàntrop ; Tartuf. Proa Butxaca, 2001.
Reunió prevista pel dia 30 de juliol de 2015 a les 21.00h.
El coronel no tiene quien le escriba fue escrita por Gabriel García Márquez durante su estancia en París, adonde había llegado como corresponsal de prensa y con la secreta intención de estudiar cine, a mediados de los años cincuenta. El cierre del periódico para el que trabajaba le sumió en la pobreza, mientras redactaba en tres versiones distintas esta excepcional novela, que fue rechazada por varios editores antes de su publicación. Tras el barroquismo faulkneriano de La hojarasca , esta segunda novela supone un paso hacia la ascesis, hacia la economía expresiva, y el estilo del escritor se hace más puro y transparente. Se trata también de una historia de injusticia y violencia: un viejo coronel retirado va al puerto todos los viernes a esperar la llegada de la carta oficial que responda a la justa reclamación de sus derechos por los servicios prestados a la patria. Pero la patria permanece muda....
Gabriel García Márquez. Aracataca, (1928-2014). Columnista y escritor, estuvo ligado desde su juventud a los movimientos de izquierda, siguiendo muy de cerca la insurrección guerrillera cubana de Fidel Castro. Desde sus inicios, García Márquez apuntó una narrativa que entroncaba con la tradición literaria hispanoamericana, al tiempo que hallaba en algunos creadores estadounidenses, sobre todo en William Faulkner, nuevas fórmulas expresivas. Sus obras reflejan una recreación mítica del mundo real, donde se produce un encuentro constante de elementos realistas con apariciones y circunstancias fantasiosas, desembocando en una corriente ya conocida como realismo mágico. Mundialmente reconocido, su prestigio literario le ha llevado a conseguir el premio Nobel de literatura.
Text extret de: http://www.casadellibro.com
Reunió prevista pel 28 de maig de 2015 a les 21.00h
Rèquiem per a contrabaix. La Lys, una contrabaixista que viu atrapada en una relació malaltissa, lluita per compaginar la seva estrenada maternitat amb una carrera professional incipient. Les situacions d’extrema tensió a què es veurà abocada ens mostraran la cara més fosca de la naturalesa humana i ens descobriran com el dolor i la ràbia, la impotència i l’instint de protecció, poden generar reaccions absolutament imprevisibles. Són aquests comportaments inesperats els que capgiraran del tot el desenllaç de la novel·la.
Obra guardonada amb el Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa, 2013
Mercè Saurina i Clavaguera (Girona, 1966). Llicenciada en filologia mentre seguia estudis musicals. És professora a l’institut de Vilablareix. És mare de quatre nenes i canta al Cor de Cambra de la Diputació de Girona. Tot plegat no li deixa gaire temps per escriure, una activitat que l’acompanya des que era una criatura. La seva primera novel·la, Com llunes de Saturn (2013), va ser Finalista al premi Just Manuel Casero 2010.
Text extret de: http://pageseditors.cat
Reunió prevista pel dia 30 d'abril de 2015 a les 21.00 h.
Comptarem amb la presència de Mercè Saurina.
