Club de lectura

Recull de contes de diferents autors

Després de la 1a. Guerra Mundial i en temps de repatriacions, l'hotel Savoy -tal vegada l'hauríem trobat a la ciutat polonesa de Lotz- era un bon cau, un lloc de múltiples trobades; per a Gabriel Dan era tot un món, provisori, una fita vers l'occident. Però l'esplèndida façana de l'hotel que prometia luxe i diversions, també amagava la fosca alenada dels marginats al seu interior. Davant d'aquestes petites tragèdies es va alçant l'estendard de la revolta. Així és com es conforma l'escenari d'aquesta prosa encisada i envaïda de colors, una crítica en què el carcasme es combina amb un fons plenament sentimental.

Text de la contraportada del llibre: Roth, J. Hotel Savoy. Laertes. Barcelona. 1985

La vida de Robert L. Stevenson, un dels escriptors més importants de la novel·la d'aventures -i per a alguns l'escriptor més important-, no va haver d'envejar gaire la que menaven els seus protagonistes. Nascut a Edimburg el 1850, va ser un jove rebel, va estudiar una carrera que es va negar a exercir i finalment es va dedicar a viatjar per Europa i Amèrica. Fascinat per la bellesa del Pacífic, es va establir definitivament a l'illa d'Ulpolu, on va morir a 44 anys. En aquesta curta vida va escriure moltes obres d'aventures i de misteri, entre les quals no es pot oblidar El cas mistreios del Dr. Jekill i Mr. Hyde. Però la seva gran obra, com siderada tot un clàssic, és l'Illa del tresor, amb uns personatges -com el peculiar Jim Hawkins, o John Silver, amb la seva cama de fusta, el lloro i la crossa- tan coneguts com la mateixa novel·la. Aquest és un llibre d'aventures en el sentit més clar del terme, on no falta ni l'acció, ni l'emoció, ni el punt de tendresa que ha fet del gènere, i especialment d'aquesta obra, una lectura tan especial, tan divertida i alhora tan plaent.

Text de la contraportada del llibre: Stevenson, R.L. L'Illa del tresor. Editorial Pòrtic. BArcelona. 1989

Quan Mallol Fontcalda, un jove advocat barceloní, puja al tren, la informació que té sobre Mequinensa, la població a la qual es dirigeix per ocupar-hi la plaça de secretari del jutjat de pau, és més aviat escassa. El mapa que ha consultat no és gaire expressiu: el puntet arraulit a la confluècia de l'Ebre amb el Segre no presenta cap tret remarcable en l'ensopiment general, cartogràfic i tot, de la dècada dels cinquanta. Això, al Mallol, ja li va bé. Vol un indret tranquil, amb moltes hores mortes que li permetin preparar amb calma unes oposicions a l'administració de justícia. Tanmateix, quan aconsegueix arribar a Mequinensa després d'un viatge caòtic, comprova que no és, ni de bon tros, l'oasi que ell imaginava. ¿Com pots dedicar-te a l'estudi en una vila on, segons la senyora Caietana de Móra, Franco va perdre la guerra, el jutge Crònides administra justícia acompanyat del seu gos, l'apotecari capta la teoria de la relativitat mentre despatxa una cataplasma, la tripulació d'un llaüt té problemes metafísics a l'ombra d'unes acàcies o Penèlope Vallbó canta la canya per correu a un cardenal de la cúria romana?

Text de la contraportada del llibre: Moncada, J. Calaveres atònites. La Magrana. Barcelona. 1999

Fidel Sala, un escriptor que ha fet fama als Estats Units, decideix tornar a la seva ciutat nadiua, al costat del mar. Allí retroba Simoneta Vega, una amiga d'infantesa, infermera de bellesa singular; i coneix Alexandre Peris, un professor tímid i sensible. Entre si es creuen sentiments diversos: d'admiració al principi i de passió i rivalitat, després. Altres personatges intervenen en la trajectòria dels protagonistes, com una jove inquieta, un maître d'hotel elegant i reflexiu, una àvia pendent sempre del seu aspecte, una americana de raça negra... i, sobretot, l'ombra d'un metge desaparegut.

Tots ells ens plantegen temes com l'absència i el record, l'amor i la gelosia, la bellesa... I a la base, la qüestió de fins a quin punt som lliures.

Contraportada de: Barbal, M. Bella Edat. Edicions 62. Barcelona. 2003

El lector que tiene en sus manos Ficciones es una persona en la frontera, un ser humano que está a punto de abandonar el mundo seguro y confortable del que está hecha la vida cotidiana para adentrarse en un territorio absolutament nuevo. Borges descubre en su obra, o quizás inventa, otra dimensión de lo real. Con seguridad el título, que nos sugiere la idea de mundos imaginados y puramente ilusorios, es sólo una sutil ironía del autor, una más, que nos señala lo terrible y maravillosamente real de sus argumentos.

Text de la contraportada del llibre: Borges, J.L. Ficciones. Bibliotex. 2001

Tony Falcone y Andrée Despierre, que se conocen desde la infancia y se habían perdido de vista, vuelven a encontrarse, casados ya los dos. De pronot, tardíamente, descubren que se gustan y durante meses se dan cita en la "habitación azul" del Hôtel del Voyageurs. Un día en que el marido de Andrée está a punto de sorprenderlos, Tony, atemorizado, decide cortar la relación y se marcha unos días de vacaciones fuera de la ciudad con su esposa e hija. Pero Andrée, que imaginaba ya una nieva vida al lado de Tony, no está dispuesta a que éste la abandone y empieza a acosarlo con cartas cada vez más apremiantes y comprometedoras. Cuando, una mañana, Gisèle, que no sospecha nada, pide a Tony, su m arido, que vaya a la tienda de comestibles de los Despierre a recoger unos encargos, ignora hasta qué punto esa visita será fatídica y hasta dónde puede llegar una mujer despechada...

Text de la contraportada del llibre: Simenon, G. La habitación azul. Tusquets. Barcelona. 2003

Relata la peripècia d'una família de blancs pobres, els Bundren, que recorren els paratges rurals del Sur amb el cadàver de l'esposa i mare en un taúd per enterrar-la en una parcel·la de la seva propietat. Aquesta aventura tragicòmica, en la que es barreja un humor un punt àcid amb la més arravatadora desolació, està narrada mitjançant una successió de monòlegs interiors dels diversos personatges: el patriarca familiar, els fills i la pròpia mort, que parla al lector des de "l'altre costat", des del més enllà. I en aquest viatge amb ressons grotescos de la Odissea homèrica i d'episodis bíblics, Faulkner introdueix els temes i obsessions que fecunden la seva literatura: la decadència del Sur, el viatge iniciàtic, la culpa que turmenta als personatges, la transgressió i el seu càstig, el pes opressiu del passat.

Extret de: http://www.anagrama-ed.es

William Faulkner. 50 anys de la seva mort. Article publicat al suplement Cultura d'El Punt Avui el 16 de febrer de 2012

Laia, una professora universitàira de vint-i-set anys, es troba immersa gairebé per atzar en una investigació sobre les circumstàncies que van envoltar la mort, esdevinguda uns any enrere, de l'escriptor Salvador Yvars, al qual ha dedicat la seva tesi doctoral.

Capítol a capítol, a través dels ulls de Laia assistirem a dos processos que es desenvolupen en paral·lel: l'intent de trobar respostes als diversos interrogants que planteja el cas i el progressiu desplegament de la personalitat de la protagonista, en un moment crucial de la seva vida.

Text de la contraportada de: Santaeulàlia, J.N. Ulls d'aigua. Columna Edicions. Barcelona. 2002