Club de lectura

Helene Hanff és una escriptora desconeguda que viu a Nova York i fa guions per a la televisió per sobreviure. Frank Doel treballa en una llibreria de vell al número 84 de Charing Cross Road, a Londres. La Helene és espontània i divertida. En Frank és discret i reservat. Viuen dos mons completament diferents però comparteixen una passió: els llibres.

84 Charing Cross Road és la història de la relació que van tenir per carta la Helene i en Frank durant quasi vint anys.

Text de la contraportada de: Hanff, H. 84 Charing Cross Road. Anagrama-Empúries. Barcelona 2002

Arthur Conan Doyle i George Edalji neixen a mitjan segle XIX a la Gan Bretanya. Els seus mons són distants: Arthur és metge i més tard escriptor de fama mundial gràcies a Sherlock Holmes; George, d'origen indi, fa d'advocat a Birmingham i treballa sense cap notorietat púbilca. Però a principis del segle XX uns misteriosos esdeveniments faran que els dos personatges coincideixin: es veuran involucrats en una trama policial amb cartes anònimes, atacs nocturns i enigmàtics assassinats que van trasbalsar l'opinió pública britànica.

Fruit d'una intensa recerca, basada en un cas real, i de la brillant imaginació de Julian Barnes, Arthur i George retrata magníficament la societat victoriana i recrea les vides de dos personatges que esdevenen extraordinaris: George Edalji, acusat falsament i empresonat per motius racistes, i Arthur Conan Doyle, que va investigar el seu cas i va defensar públicament la seva innocència.

Text de la contraportada del llibre: Barner, A. Arthur i George. Angle Editorial. Barcelona. 2005

Oscar Wilde va ser condemnat a dos anys de presó en ser descoberta la seva homosexualitat, i des d'allí va escriure l'Epistola: In Carcere et Vinculis -coneguda avui amb l'incipit d'un salm famós, De Profundis-, text que no és sinó una carta adreçada al seu amant Alfred Douglas. La carta, que té la fibra i autenticitat d'un document autobiogràfic, escrita des del crepuscle permanent de la cel·la i dictada des del suplici i l'abandó d'un cor en el qual "sempre és mitjanit", explica el viatge despullat i dolorós cap al més fosc de l'ésser. Enmig de la solitud més amrga, més dura encara per a algú que ha estat centre d'atenció permanent, Wilde va escriure un cant a favor de la llibertat, de la humilitat i, per damunt de tot, de l'amor.

Text de la contraportada del llibre: Wilde, O. De profundis. Quaderns Crema. Barcelona. 1996.

Tot i que els contes de Pere Guixà parteixen de situacions perfectament quotidianes, la ratlla fina que separa realitat i ficció es trenca i ens obre un món inesperat, en el qual allò excèntric pren un singular protagonisme. Amb un ritme intern ben calibrat i ple de contrastos, els contes de Guixà ens acondueixen, amb un estil d'alta densitat, cap a un món purament literari. Ple de reverberacions intel·ligents, No pots no sentir-ho ens endinsa en una escriptura lliure, radical i entusiasta.

Text extret de: http://www.llibres.cat

A l'ombra del seu germà mort convertit en una estrella del cel, Henry Smart viu a través de la història de la Irlanda revolucionària i ens il·lustra brillantment la seva pròpia vida. Des del dia que va néixer -un nadó de més de sis quilos de pes i tot un veïnat a l'expectativa del nouvingut- i la seva infantesa pels carrers de Dublín, fins a l'època que fa de soldat (o amant) en la revolució irlandesa, Henry explica les seves aventures i desventures, de vegades còmiques i altres commovedores.

Text de la contraportada de: Doyle, R. Una estrella que es diu Henry. Edicions 62. Barcelona. 2000

Aquesta obra és la que l'any 1938 donà a Sartre una notorietat fulminant. L'argument es redueix a una morosai profunda meditació, a una anàlisi de fàstic que envaeix el protagonista quan s'adona de la inutilitat dels seus actes i pensaments, i de tot el que l'envolta: l'angoixa vital. Aquest primer llibre ja anuncia el nucli del pensament sartrià i, malgrat el temps trnsocrregut resta com una obra fonamental dins la seva producció.

Text de la contraportada del llibre: Sartre, J.P. La nàusea. Aymà. Barcelona. 1980

La comunitat jueva de Ferrara és sotraguejada, a la fi dels anys trenta, per les llei racials del govern feixista. Temps després, el narrador evoca el lent pas de la infantesa a la maduresa enmig del trasbals que va dur el benestar burgès a la crua persecució. Un procés de creixement que seria marcat per la presència encegadora, en el límit entre l'amistat i l'amor, d'una noia, Micòl Finzi-Contini, el personatge més suggestiu de Giorgio Bassani. Retrat d'Itàlia, retrat del feixisme, retrat de la comunitat jueva, la recreació de Ferrarra que Bassani fa a El jardí dels Finzi-Contini -transportada amb èxit al cinema per Vittorio de Sica en una versió tan bella com infidel- és un gran monument al passat, una exclamació de solitud davant la inevitable desaparició del record en l'oblit col·lectiu i individual. I és també, sobretot, una novel·la que colpeix delicadment, profundament, el lector.

Text extret de: http://www.llibres.cat

Una cambra pròpia, apareguda el 1929, té origen en les conferències que Virginia Woolf donà a Newnham i Girtona, els dos col·legis femenins de la Universitat de Cambridge. Ultra una vertadera joia literària, l'obra és un estudi originalíssim del lligam entre la creació novelística i la condició femenina. Convençuda que la llibertat artística depèn de les circumstàncies materials, l'autora es demana què necessiten les dones per escriure bona literatura, i respon: una cambra pròpia -"amb pany i clau"- i cin-centes lliures l'any. Descabdellant aquest fil d'idees, ens ofereix un recorregut apassionant per la història de l'alliberament intel·lectural de la dona: cal que la creació literària deixi de ser un acte d'autoafirmació per esdevenir simple activitat artística, ens diu l'autora, perquè les dones només podran -podrem- tenir "la llibertat i la valentia d'escriure allò que pensem" quan la indignació, la inseguretat i la ignorància seculars obrin pas al lliure joc de la imaginació, la sensibilitat i la intel·ligència.

Text de la contraportada del llibre: Woolf, V. Una cambra pròpia. Grijalbo. Barcelona. 1985

Mrs. Dalloway és la crònica d'una jornada en la vida d'una senyora londinenca als anys vint. La dona feineja per casa, passeja vora els aparadors, observa amb curiositat el tràfec ciutadà, rumia inquieta. És el dia de la reunió periòdica d'un petit grup d'amics al seu saló. Mrs. Dalloway en prepara tots els detalls i intenta minimitzar-ne els imprevistos. Però un amor seu de joventut arriba de l'Índia inesperadament i serà, per pur atzar, un dels convidats. La trobada pren un rumb diferent del que havia previst la cauta amfitriona.

Text de la contraportada del llibre: Woolf, V. Mrs. Dalloway. Proa. 2003