Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

Després vénen els anys

Ressenya del llibre Després vénen els anys, de Maria Folch (Drassana, 2014)

Fa un temps, abans del Facebook, qui volia compartir continguts a la xarxa sense saber programar disposava d´una eina personalíssima, fàcil, propera i molt útil que eren els blogs, com aquest mateix que estic fent servir ara.
Per a mi, van significar la democratització de l´escriptura, la participació massiva oberta a tothom i la porta a tot un món i a persones molt profundes.
A El meu país d´Itàlia, hi havia una Marieta que em tenia enamorada per la seva sensibilitat, pels records comuns explicats amb detalls magnífics, per la qualitat de l´escriptura i l´interès del que explicava, sempre, ja fossin grans fets humans o cosetes ben petites.
Després va arribar FB, vam aparcar la resta (jo sí, ella no). Vam començar a surfejar amb xorrades i a perdre el son per l´extinció dels lemurs de Madagascar o discutint si un vestit és blau o groc. I també va tenir lloc la invasió dels autobombos.
Quan la Maria va anunciar que havia publicat un llibre, jo vaig reaccionar al contrari del que s´espera de mi. En comptes de donar-li suport per tot el que ja havia demostrat amb centenars de posts, vaig participar en el Verkami com si fos un impost revolucionari, vaig desar el volum a la cua de la llista d´espera i vaig desactivar les seves notificacions. Greu error. Jo confesso. Mea culpa.
Estic parlant de Després vénen els anys, editat per Drassana a finals de l´any passat. Em vaig saltar la presentació a Barcelona perquè em coincidia amb una altra invitació i vaig preferir el boig conegut que la sàvia per conèixer. I quin greu que em sap.
Ahir vaig començar-lo sense massa entusiasme i aquest matí me l´he acabat sense respiració, abans d´esmorzar, renunciant fins i tot al cafè, oh sacrilegi!
Bé. No podré dir que he descobert una joia amagada, perquè el que he estat fent durant uns mesos és exactament al revés, amagar-me d´una joia que tenia davant dels meus ulls. I ella insistia, en aquella línia tan prima que separa les pesadetes de les grans lluitadores. La Maria és de les segones, us ho asseguro jo, i tindrà grans recompenses, espero!
L´argument de la novel•la feia olor de déja vu: historiadora entrevista supervivients dels desastres bèl•lics del segle passat. Quina mandra, em pensava que seria un más de lo mismo de la Guerra Civil. Foto a portada que toca fibres i, per més inri, ambientat a l´Alguer! Alarma tòpics mode on, la meva illa estimada, “giù le mani” que diuen els italians, una terra que no es toca, material sensible per a mi.

Que equivocada que estava!

A cada pàgina anaven caient els prejudicis com pedregades a sobre el meu cap. M´he trobat amb una història palpitant entre les mans. Ben documentada, equilibradíssima, rodona i meravellosa com només surten les coses fetes amb el cor i el cap. Un luxe. Un secret inconfessable. Una sorpresa. Una delícia. Una excepció. No tinc prou substantius per explicar-ho. Una lliçó d´Història en majúscules (quanta falta que ens fa) i en minúscules, d´aquelles que explicaven les àvies quan a les cases encara hi havia diàleg i hi havia generacions, i àvies, i històries, cases, valors i records. Una novel•la tan ben treballada que costa de creure que sigui una opera prima. Segur que aquest tros de dona fa molt de temps que escriu en somnis, o n´amaga en els calaixos, o va viure una altra vida, no ho sé pas. Una vida feta d´exilis, naufragis i ciutats mirades des de la perspectiva dels seus habitants autèntics, això sí.

El llibre comença amb la Blanca netejant carxofes, potser un homenatge subtil i valent a Castelló de la Plana, una ciutat poc literària fins ara:

Ho té tot preparat, la verdura i la carn tallades, tot en platerets arrenglerats a la lleixa de la cuina, com si fóra per a un programa de la tele

Després es va cuinant tot fent xup xup amb ingredients de primera, ben dosificats, els minuts que calen i el repòs final. Els personatges són intensos sense gaires descripcions, les paraules justes, la tècnica mixta, la sal adequada: retalls d´hemeroteca, correus electrònics, descripcions directes, detalls molt poètics, denúncia moral. Realitat i ficció ben remenades. Molta “xixa” per aprendre i per pair.
No juga amb els sentiments, però els sentiments condueixen.
No manipula el llenguatge, però que bé que sona i quina harmonia, i quin gust que dóna anar-ho llegint. Tan natural. Tan potent. I tan agre i dolç i tot. I tan dur a la vegada. Si us ve plorera digue-me si és de pena o ràbia o goig o què.

És molt injust que els grans èxits editorials passin per alt meravelles com aquesta i triomfin obres fluixes sense rigor, ni carn ni peix, que semblen fetes per encàrrec i aporten ben poca cosa a la literatura i a les persones que comercialitzen aire per omplir bunyols.
Reivindiquem més Maries (Folchs i Alicarts), més Micheles, Antoniettes, Pines, Giulios, Fabrizios i partisans. Que hi hagi noves edicions i traduccions d´aquest llibre, si us plau, perfa, prego, please. I més confiança com la que em va faltar a mi, oportunitats quan es mereixen, i algun premi si s´escau.

Enyorem els llocs on vam ser perfectament feliços

diu la Blanca a la pàgina 208. Al contrari de Pavese, que afirmava que no hi ha res de més inhabitable. És per això, que serveix, llegir i escriure. Per burxar en els atles de la vida, viatjar-hi en el temps i en la distància, i trobar la fòrmula de la felicitat, per molt contradictòria o amagada que sembli.

Gràcies, Maria, per tot el que has escrit fins ara i per tot el que faràs, ja ho sé.

Reconvertidament,
Esther

Maria Folch Segarra (Castelló de la Plana, 1966) és llicenciada en Història Contemporània per la Universitat de València. Treballa en una organització internacional a Ginebra. Aquesta és la seva primera novel·la, amb un títol que prové d´uns versos de Gabriel Ferrater. Esperem sincerament que no sigui l´última.

Joan Boher respon a "7 de saber"

Joan Boher, conegut narrador d'històries per a petits i grans, s'estrena com a escriptor amb Obre'm la nevera i et diré qui ets (Stonberg editorial).

Avui, 22 d'abril, el trobareu a la biblioteca pública de Castellfollit de la Roca a dos quarts de sis explicant als infants La llegenda de Sant Jordi i a dos quarts de nou animant la revetlla amb Contus Interruptus per a adults.

 

1. - Faig aquesta feina perquè la vida m´ha fet així.

De fet, quan em demanen quina és la meva feina, no tinc gaire clar què haig de contestar. Treballo en el camp de la narració oral, la dinamització de la lectura, l´escriptura i realitzo diferents tallers de formació.

2. - L'adjectiu que millor defineix la meva obra és FRESCA.

Crec que molt sovint la literatura cau en una reflexió excessiva i sembla més aviat un mitjà per a l´exteriorització dels dimonis interiors de l´autor que no pas un instrument de gaudi al servei del lector. Borges, un autor gens popular, defensava aquesta recerca del plaer literari.

3.- El primer record que tinc d'una biblioteca és...

Recordo la biblioteca del meu poble, Sant Pere Pescador. Era biblioteca, casal d´avis, sala d´actes... jo no tenia clar quin era el funcionament de la biblioteca així que si m´agradava algun llibre el robava i després el tornava.
Ara veig que les visites escolars que es fan a les biblioteques tenen una gran utilitat, cal explicar als nens que no cal robar els llibres. Clar, que robar-los, és molt més emocionant... caldria tenir en compte aquest recurs com a sistema d´animació a la lectura.

4.- Penso que les biblioteques són un element necessari en el nostre sistema cultural. Crec que -tal i com estan plantejades- en un futur quedaran obsoletes. Em refereixo que no serà necessari anar a la biblioteca perquè ja existiran les biblioteques on-line. De fet, a dia d´avui, això ja és possible. Possiblement, en el futur caldrà pensar les biblioteques com a espais on conèixer els llibres i realitzar múltiples activitats culturals, coses que no es poden fer per internet.

5.- Un llibre que m’ha marcat especialment ha estat, sens dubte,  Rayuela de Julio Cortázar. És un llibre diferent que provoca amor i odi a parts iguals. Ho entenc perfectament. Cortázar escriu, entenc jo, en contra de la novel·la tradicional on s´explica una història amb inici, nus i desenllaç i on tots els elements són fàcilment comprensibles pel lector.
Cal doncs deixar-se portar pel joc literari que planteja l´escriptor i no flagel·lar-se si hom es troba fragments que no entén.
Una vegada, en un club de lectura, un lector m'explicava que  El nom de la rosaUmberto Eco era molt difícil perquè hi havia fragments en llatí. Te´ls saltes, no hi veig el problema.

6.- Llegir és recomanable per...

Llegir és l´esport de la ment, no l´unic, però sí el més complet. Vivim en una societat que dóna molta importància al cos i oblida el coneixement, la fantasia i la creativitat. Només cal fer un estudi comparatiu en el centre de la nostra ciutat: quantes botigues de roba interior femenina trobem? I quantes llibreries? Queda clar, doncs, quines són les prioritats i interessos de la nostra societat.

7.- I la pregunta que m’hauria agradat que em féssiu és ...

Per què hauríem de llegir el teu nou llibre Obre´m la nevera i et diré qui ets?

Perquè tots hem estat joves i sempre és bo recordar aquella època en que vivíem amb poca cosa, l´amistat era tot el que teníem i la nostra preocupació principal era si l´endemà tornaríem a veure la persona que ens agradava. Tota la resta de necessitats que hem construït amb els anys són supèrflues, és en aquest sentit que de tant en tant cal recordar i reviure el que és bàsic. En fer-ho, ben segur que un bon somriure ens il·luminarà la cara.

Josep Maria Fonalleras respon a "7 de saber"

Josep Maria Fonalleras ha assistit als clubs de lectura de les biblioteques de Sarrià de Ter, Roses, Vilobí d'Onyar, St. Gregori, Tossa de Mar i Sant Pere Pescador per parlar amb els lectors de Climent.

1. - Faig aquesta feina ... no sé gaire per què. Ningú no espera que jo escrigui, excepte jo mateix, que m'hi trobo i vaig fent. Com que no és imprescindible, acaba essent necessari.

2. - L'adjectiu que millor defineix la meva obra és...

Això pla és difícil. Un sol adjectiu? Formal. En el sentit de subjecció a la forma com a categoria fins i tot moral. En tot cas, vull dir, preocupat per la forma, per l'estil. Qualsevol història, qualsevol pensament, ens arriben a través de la manera com ens arriben.

3.- El primer record que tinc d'una biblioteca és de petit, amb el meu pare, a la Biblioteca de la Casa de Cultura de Girona. Hi remenava tintins i ell remenava diaris i llibres sobre medicina i sobre filosofia. Sobre la mort, per ser exacte, des de la filosofia i la medicina.

4.- Penso que les biblioteques són un calaix, un armari, una calaixera, una còmoda. Un recinte i un receptacle. Un tàlem on es consuma l'amor i on es practica la poligàmia (sempre literariament, és clar)

5.- Un llibre que m’ha marcat especialment el vaig llegir quan estudiava batxillerat i ara encara hi penso, tot i que no sé on és. Era la traducció castellana de Retrat de l'artista com a cadell, un recull de narracions del poeta Dylan Thomas.

6.- Llegir és recomanable per respirar.

7.- I la pregunta que m’hauria agradat que em féssiu és quin llibre estàs escrivint ara? Tampoc no l'hauria contestat, que consti.

Oriol Ponsatí-Murlà respon a "7 de saber"

 

Oriol Ponsatí-Murlà visita avui el club de lectura de la Biblioteca Fages de Climent de Figueres per comentar Totes les estacions de França (premi de novel·la curta Just Manuel Casero 2013).

Des que el conductor del club, l'Albert Carol, féu una ressenya per a aquest blog a començaments d'any, tothom està impacient per dir-hi la seva. Per tal de conèixer una mica més l'autor, li hem demanat que ens contesti les preguntes habituals de la nostra entrevista.

1. - Faig aquesta feina perquè ...

No sé exactament quina feina faig. Escric, tradueixo, llegeixo, maqueto, recito, faig classes i conferències, preparo albarans i carrego llibres amunt i avall. Si faig totes aquestes coses en lloc d'una o dues i prou, com la gent normal, deu ser perquè vaig néixer l'any 1978.

2. - L'adjectiu que millor defineix la meva obra és...divertida (perquè jo m'hi he divertit molt, escrivint-la). Però és clar, la meva experiència d'escriptor no ha de coincidir necessàriament amb l'experiència del lector.

3.- El primer record que tinc d'una biblioteca és la de l'institut Jaume Vicens Vives. Feia tantes campanes com podia per passar-m'hi estones.

4.- Penso que les biblioteques són un termòmetre de civilitat.

5.- Un llibre que m’ha marcat especialment ha estat ...

Necessito rellegir, com a mínim una vegada a l'any, l'Odissea d'Homer en la traducció de Carles Riba.

6.- Llegir és recomanable perquè llegint ens barallem amb la paraula. I la paraula ens fa persones.

7.- I la pregunta que m’hauria agradat que em féssiu és ...

Com et sembla que haurien de ser les biblioteques del segle XXI?

Si us heu perdut les sessions de club de lectura amb l'autor que ja s'han dut a terme a les biblioteques Allende, Adroher i Pública de Girona, podeu anar a Calonge el gener i a Tossa de Mar el mes d'abril de 2015.

Ferrocalent respon a "7 de saber"

"Gaudeix de la tardor llegint com si estiguessis a casa" és l'eslógan de l'exposició-aparador enllestit a la Biblioteca Martí i Pol de Sant Gregori durant aquests dies, tal com es pot veure i s'explica aquí. Benvinguts a la biblioteca, Oriol Petit i Núria Pòrtulas i tothom que hi vulgui entrar!

1- Fem aquesta feina perquè ens apassiona treballar el ferro. Actualment estem entapissant peces originals, aconseguint involucrar el teixit amb el ferro. Al mateix temps, quan treballem amb el ferro a altes temperatures, ens transporta a la nostra infantesa com si de plastilina es tractés, aconseguint els objectius marcats amb unes peces que traslladen força, duresa i rigidesa.

2.- L'adjectiu que millor defineix la nostra obra és...creativa

3.- El primer record que tinc d'una biblioteca és...
Quan anàvem a la biblioteca del poble, on fèiem de tot menys estudiar, era un espai de trobada i reunió amb els amics.

4.- Penso que les biblioteques són...
Espais enriquidors, tranquils i relaxants que ens fan descobrir llibres increïbles

5.- Un llibre que m’ha marcat especialment ha estat ...
Huye, hombre, huye” de Xosé Tarrío

6.- Llegir és recomanable per descobrir nous mons i viatjar des de casa

7.- i la pregunta que m’hagués agradat que em féssiu...


Que t’ha portat a fer aquesta feina?
La nostra habilitat davant de les feines artesanals i el traspàs d’aprenentatge que ens han ensenyat els nostres avis.

Aparadors culturals

Que les biblioteques públiques col·laboren amb el teixit artesanal i comercial de la seva població no és cap novetat.

Que ofereixen espais privilegiats d'acolliment i d'exposició, tampoc.

Però quan una biblioteca de dimensions modestes amb poquíssim personal i recursos ofereix  un aparador de tardor com aquest de la fotografia, ens treiem el barret i ens sentim capaços de fer qualsevol cosa a base d'aliances i creativitat.

La Biblioteca Miquel Martí i Pol de Sant Gregori , flamant finalista del Premi Teresa Rovira i Comas a la innovació, ha encarregat a l'Oriol Petit i la Núria Pòrtulas, de Ferrocalent, aquest projecte a mig camí entre una exposició i un aparador, i ja estan treballant en una instal·lació nadalenca per conscienciar la gent sobre consumisme i festes.

Els pares de la criatura responen a la nostra entrevista de 7 de saber, creada expressament per donar cabuda a totes les formes de relació entre ciutadania i biblioteca: no només escriptors sinó també il·lustradors, artistes, conferenciants, músics, etc. Podeu llegir-la aquí i podeu aportar noves col·laboracions aquí

Moltes gràcies, Marisa, Núria i Oriol. Un plaer. 

Toni Sala respon a "7 de saber"

Toni Sala, escriptor de capçalera a Sant Feliu de Guíxols

Fotografia de commons.wikimedia.org

1.- Faig aquesta feina perquè és una manera de treure's la creativitat de sobre, o sigui una forma de llibertat.

2.- L'adjectiu que millor defineix la meva obra és: escrita.

3.- El primer record que tinc d'una biblioteca és la biblioteca de La Caixa, de Sant Feliu de Guíxols, al costat de la Rambla. Molta fusta i silenci, i la bibliotecària. Fa molts anys que la van tancar. M'encantaria poder tornar a treure el nas per aquell espai, veure-ho amb els meus ulls d'ara. També tinc un record molt fort d'una visita amb el meu avi a la biblioteca, encara més vella, del Casino dels Nois, al mateix poble. Ara que hi penso, són com contenidors d'uns altres temps, que estan allà, hermètics, físicament, si és que encara existeixen, i emocionalment - això segur -, de manera que són elles mateixes com un llibre tancat, i ara m'estic imaginant el món com una biblioteca descomunal que té per llibres les biblioteques.

4.- Penso que les biblioteques són molt importants i, en la immensa majoria de poblacions o barris on n'hi ha, els principals difusors de cultura sense restricció de cap mena, i això vol dir els principals difusors de llibertat. En alguna banda he escrit que jo faria esculpir a la llinda de les biblioteques, mirant cap al carrer, una divisa que Dante posa en boca d'Ulisses: "fatti non fosti a viver come bruti".

5.- Un llibre que m'ha marcat especialment és
molt poc, perquè els bons llibres són com les bones persones, és injust fer-ne una escala... Però suposo que Poesia de Carner m'ha marcat una mica més, sí.

6.- Llegir és recomanable per no viure com les bèsties.

7.- I a pregunta que m'hauria agradat que em féssiu és: com t'ho faràs, per contestar aquesta pregunta?

Toni Sala, escriptor guixolenc.

Assistirà el proper divendres 2 de maig, a les 20 h., al Club de lectura de la Biblioteca de Sant Feliu de Guíxols, amb la seva darrera novel·la, Els nois. En el transcurs de la trobada, el poeta Narcís Comadira presentarà el llibre i també s'estrenarà el projecte DE CAPÇALERA en aquesta població del Baix Empordà.

Núria Esponellà respon a "7 de saber"

Núria Esponellà, escriptora i assídua col·laboradora de les biblioteques públiques, assistirà demà dimarts 22 d'abril al Club de Lectura de la Biblioteca Carles Fontserè de Porqueres per explicar el procés de creació de les seves novel·les i especialment de la darrera: Una dona d'aigua

1. - Faig aquesta feina perquè és la que m'agrada més, per damunt de tot; em permet comunicar amb moltes persones d'una manera especial, conèixer lectors, intercanviar opinions i compartir experiències. Escric des que tinc ús de raó, per plaer i per necessitat d'expressar i d'entendre la vida i les relacions personals, tan complexes! Professionalment m'he dedicat a la docència, també de manera vocacional; per escriure, he renunciat a tenir un sou segur i he hagut de superar molts reptes. Per a mi l'escriptura és un camí de creixement personal, un exercici de fidelitat i de compromís.

2.- L'adjectiu que millor defineix la meva obra és...
És difícil, gairebé impossible definir-ho amb un sol qualificatiu. En tot cas, puc parlar d'un "estil poètic" que aprofundeix en els detalls i en els personatges; això em diuen els lectors. Intento trobar la paraula justa a l'hora d'expressar sentiments i accions, captar el batec de la vida i descriure a fons tot el que em transmet la natura.

3.- El primer record que tinc d'una biblioteca és a la Casa de Cultura de Girona, quan estudiava batxillerat. Em revé la imatge d'una llum groguenca, em veig regirant fitxes als calaixets de l'arxiu, en silenci.

4.- Penso que les biblioteques són espais de calma i de coneixement que han aconseguit transformar-se i incorporar les eines tecnològiques al servei dels lectors.

5.- Un llibre que m’ha marcat especialment ha estat Anna Karenina de Tolstoi, una novel.la increïble: conté tots els matisos dels sentiments humans.

6.- Llegir és recomanable per tenir criteri propi i aconseguir ser més lliures i no deixar-nos enganyar ni manipular.

7.- I la pregunta que m’hauria agradat que em féssiu és ...

Per què no véns a veure'ns més sovint?

Una visita a un club de Lectura Fàcil

UNA VISITA A UN CLUB DE LECTURA FÀCIL, per Núria Martí

No m’hauria pensat mai que el meu horòscop fos un interès per al lector. Però aquesta va ser una de les moltes preguntes que em van fer els assistents al Club de Lectura Fàcil de la Biblioteca d’Olot, que havien llegit Set dies al llac: quin era el meu horòscop. Cranc. Sóc nascuda al juliol. Ho responc per si algú dels qui llegiu aquesta ressenya també hi està interessat o per si he despertat el cuc de la curiositat. Segons la lectora, els cranc som creatius i això es correspon amb l’ofici d’escriptor. La noia, doncs, va quedar satisfeta.

En tot cas, les ganes de saber més del lector i de les lectores es van fer evidents durant l’hora i mitja que va durar la sessió i, després de conduir la conversa jo mateixa amb preguntes diverses, vaig respondre qüestions més habituals com ara quant de temps havia trigat a escriure la novel·la, d’on havia sorgit la idea o si hi hauria segona part. I vam parlar del final de la història, és clar. Vam parlar de finals oberts i tancats, i de com interpretaven ell i elles com acaba tot plegat. Va ser un plaer veure el seu interès i comprovar com havien connectat amb els personatges. L’amor, l’amistat, la fidelitat, la traïció són aspectes que van néixer de la lectura i que van dur a un debat ben participatiu, fins i tot més de l’habitual, segons va comentar la conductora.


Set dies al llac, que aquest abril apareixerà en euskera i en castellà, és la tercera novel·la que escric en Lectura Fàcil, i a mesura que vaig fent visites a Clubs de Lectura m’adono de la gran necessitat d’aquest format de llibre, que apropa la lectura a moltíssimes persones que tenen algun tipus de dificultat lectora, com ara els aprenents de la llengua. I comprovo també amb satisfacció com aquests lectors agraeixen la visita de l’escriptor o l’escriptora, perquè si bé és veritat que els autors visiten els clubs, és més difícil que un lector de Lectura Fàcil conegui qui ha escrit la novel·la.

D’altra banda, el contacte amb les biblioteques que organitzen els clubs (a vegades amb la complicitat d’altres organismes, com ara el CPNL) sempre és també molt satisfactori, tant si hi vaig a fer una xerrada, com en aquest cas, com si hi faig de professora en un taller literari, com és el cas dels tallers d’escriptura que ara condueixo a la Biblioteca de Santa Cristina d’Aro o a la Biblioteca de Sant Feliu de Guíxols.

Moltes gràcies, doncs, al Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona, a les entitats que hi col·laboren i sobretot a tots els lectors i lectores, sense els quals no hi hauria escriptors feliços.

Núria Martí Constans

Núria Martí respon a "7 de saber"

Núria Martí Constans, escriptora.

Aquesta tarda a les 7 serà a la Biblioteca Marià Vayreda d'Olot per parlar de 7 dies al llac amb (més de) 7 lectors i ara respon a les nostres 7 preguntes.

1.- Faig aquesta feina perquè respon a una necessitat íntima. Escriure m'allibera i em turmenta alhora perquè representa deixar anar una part de mi, un pes que carrego a l'esquena (moltes vegades de manera no del tot conscient), però també vol dir estar pendent de cada paraula, d'una estructura, d'uns personatges, d'una situació, d'un escenari i d'una ambientació perquè el resultat final sigui creïble i el lector en gaudeixi al màxim.

2.- L'adjectiu que millor defineix la meva obra és:

Segueixo dues línies a l'hora d'escriure: la narrativa en Lectura Fàcil i la que no ho és (això és, en el meu cas, relats i novel·la). Uns adjectius per a les meves novel·les de Lectura fàcil: emotives, realistes, històriques però vigents, apassionades. La meva narrativa curta és irònica, molt breu, actual i incisiva. Ei, o això em penso! Sempre: obra treballada i precisa. Busco que la llengua sigui viva, neta i dinàmica.

3.- El primer record que tinc d'una biblioteca és una sala plena de llibres a Blanes. I silenci. La Bilioteca Pública de Girona va ser el gran descobriment quan vaig venir a viure a la ciutat. I m'encantava l'antiga biblioteca de Lletres quan la UdG tenia la seu a l'antic seminari. Gairebé era màgica. Recordo les bibliotecàries parlant fluixet i totes les estones que hi vaig passar estudiant. I aquella mena de balcó de fusta que feia la volta a la sala i que permetia accedir als llibres de dalt de tot.

4.- Penso que les biblioteques són un tresor molt valuós que ens permet accedir a la cultura d'una manera física. Actualment també ofereixen noves tecnologies per accedir-hi, una modernització necessària. I són, a més, lloc de trobada de lectors i lectores a les diferents activitats que organitzen, com ara els clubs de lectura: s'han convertit en gestores i dinamitzadores culturals.

5.- Un llibre que m'ha marcat especialment és...

Bufa! Molts. De petita, la narrativa d'Enid Blyton. De gran, Madame Bovary de Flaubert i Anna Karènina de Tolstoi, dues dones adúlteres amb final tràgic. Totes les heroïnes femenines de Rodoreda que ja no necessitaven morir per haver-se rebel·lat, sinó que tiraven endavant amb la seva càrrega. De fet, de Rodoreda m'apassiona vida i obra. Pilar Prim d'Oller, una altra dona! Un de molt diferent: Lolita de Nabókov, irònic i poètic a parts iguals. Més: la Divina Comèdia de Dante, la poesia de Maragall, moltes de les novel·les de E.M. Forster i les de Jane Austen... Més actual: Lena, de Jordi Coca. I me'n deixo.

6.-  Llegir és recomanable per descobrir nous móns, per conèixer-nos a nosaltres mateixos en un procés catàrtic, per aprofundir en el gènere humà, per imaginar, per compartir allò que has llegit... Per ser feliç.

7.- I a pregunta que m'hauria agradat que em féssiu és:

per què escrius novel·les de Lectura Fàcil? La resposta: perquè més d'un 30% de la població té dificultats lectores i llegir és un plaer al qual hauria de tenir accés tothom. Els llibres de Lectura Fàcil estan escrits amb cura perquè puguin ser llegits per persones amb dificultats lectores ja siguin transitòries o permanents.

Llicència Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement - No comercial - Compartir 3.0 de Creative Commons.
Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades i es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/