Cristina Garcia Molina. "Els irredempts". Labreu, 2022

Quedem a una plaça amb nom de poeta.

L’espero al bar de vidre, la veig creuar el semàfor amb aire d’escriptora maleïda carregada de paciència i de dimonis interiors. D’un cistell enorme en treu un llibre menut i me’l dona de pressa, com una mare que abandona el seu nadó. Sembla tendre, preciós, indefens, però em temo que l’apariència enganya i trepitjaré un camp de mines. Fingeixo indiferència i li agraeixo poc, una reacció típicament gironina.

Xerrem ...


Llegir més