dins "La meva Cristina i altres contes"

[Foto feta al barri de Gràcia de Barcelona, a tocar de la Plaça del Diamant]

"La Balbina va morir una nit tèbia, entre les últimes estrelles i la boira que pujava del mar".

Així comença un conte impactant que forma part del recull de quinze narracions que Rodoreda va escriure entre els anys 1957-1964.

Vint línies més endavant, trobem la primera referència floral, omnipresent en tota la narrativa d'aquesta autora:

"I amb aquella vida acabada dins la meva boca, vaig anar a obrir el balcó quan em vaig adonar que la mort no se n'anava. A l'eixida hi havia una mena d'encantament de sol i de boira i, entre aquell encantament i jo, va passar, giravoltant, una fulla de gerani blanca. A la barana que donava al carrer hi teníem geranis vermells, que eren els meus, i a la barana que donava a l'eixida, els geranis blancs, que eren els de la Balbina. Tot mirant aquella fulla de gerani vaig recordar que havia esperat la mort de la Balbina mesos i mesos, sempre espiant que els ulls se li tanquessi de son per despertar-la: perquè, per acabar-la més de pressa, no la  deixava dormir".

Demaneu el llibre a la vostra biblioteca i llegiu la resta d'aquest conte i de tots. No us en penedireu.