La Diada.

Un festiu que no és festiu, tan bonic, tan llegendari, mediàtic i popular. Floreixen els concursos literaris, es difonen llistes impossibles de recomanacions i es repeteix la cançó enfadosa que si descomptes, que si bestsellers, jo firmo aquí, jo paro allà, quin serà el més venut, quina rosa li compro.
Els dies més bonics de l'any, quina paradoxa, poden ser els més angoixants: el 24 de desembre i el 23 d'abril. No hi ha res menys assenyat, a la Catalunya del segle XXI, que un centre comercial el dia del tió o un punt de venda de llibres (llibreries, paradetes, gasolineres, supermercats) per sant Jordi.

Aquest "comprar perquè toca", desconeixent el producte i el gust del destinatari, amb el coet al cul i el moneder a les mans. Aquesta pressió emotiva, com els souvenirs a l'aeroport. Regalar per compromís un imant d´Honolulu o un llibre que no llegiràs és un xantatge a l'amor. Milers de roses tallades es pansiran dins el gerro i deixaran sola una espiga que ja mai no serà pa. I pels enamorats, una rosa i un selfie no són suficients si després han de venir 364 dies tebis. Algú pensa en les persones que no tindran flors ni llibres ni faran cagar el tió? Avis de la residència obligats a retallar cartolines vermelles, banderetes de quatre barres i avets de Nadal en cadena. Criatures d'excursió fartes de dracs i princeses, cavallers i cavalleres en versió tradicional o antisexista.

Soc negativa, potser. Però voldria un sant Jordi perdurable, que el 8 de març no es posi tothom el maquillatge violeta, que els drets del treball no es reivindiquin el primer de maig i prou.

O potser, si us sembla massa, que ens informem abans, que demanem consells, que ens fixem en les preferències dels nostres estimats. Que en el temps de lleure visitem biblioteques, llibreries, gardens i floristeries i escollim plegats flors i lectures i tinguem testos i lleixes als racons de cada llar.
Que de gener a desembre consumim lectures segons les nostres necessitats, que els mitjans hi destinin més programes i les administracions més recursos, que s'omplin les llibreries igual que s'omplen els bars. Us imagineu el Dia de la Cervesa? No estic parlant d'una fira puntual i local, sinó d'una borratxera col·lectiva per a habituals i abstemis. Seria original, seria tot un business, però no aportaria gaire res a la nostra salut i felicitat global ni a l'economia del sector.

Doncs això. Beveu, llegiu i compreu amb calma i responsabilitat.

Sigueu feliços, avui i sempre.

Visca en Jordi i la Jordina i Visca Catalunya!