Núria Martí Constans, escriptora.

Aquesta tarda a les 7 serà a la Biblioteca Marià Vayreda d'Olot per parlar de 7 dies al llac amb (més de) 7 lectors i ara respon a les nostres 7 preguntes.

1.- Faig aquesta feina perquè respon a una necessitat íntima. Escriure m'allibera i em turmenta alhora perquè representa deixar anar una part de mi, un pes que carrego a l'esquena (moltes vegades de manera no del tot conscient), però també vol dir estar pendent de cada paraula, d'una estructura, d'uns personatges, d'una situació, d'un escenari i d'una ambientació perquè el resultat final sigui creïble i el lector en gaudeixi al màxim.

2.- L'adjectiu que millor defineix la meva obra és:

Segueixo dues línies a l'hora d'escriure: la narrativa en Lectura Fàcil i la que no ho és (això és, en el meu cas, relats i novel·la). Uns adjectius per a les meves novel·les de Lectura fàcil: emotives, realistes, històriques però vigents, apassionades. La meva narrativa curta és irònica, molt breu, actual i incisiva. Ei, o això em penso! Sempre: obra treballada i precisa. Busco que la llengua sigui viva, neta i dinàmica.

3.- El primer record que tinc d'una biblioteca és una sala plena de llibres a Blanes. I silenci. La Bilioteca Pública de Girona va ser el gran descobriment quan vaig venir a viure a la ciutat. I m'encantava l'antiga biblioteca de Lletres quan la UdG tenia la seu a l'antic seminari. Gairebé era màgica. Recordo les bibliotecàries parlant fluixet i totes les estones que hi vaig passar estudiant. I aquella mena de balcó de fusta que feia la volta a la sala i que permetia accedir als llibres de dalt de tot.

4.- Penso que les biblioteques són un tresor molt valuós que ens permet accedir a la cultura d'una manera física. Actualment també ofereixen noves tecnologies per accedir-hi, una modernització necessària. I són, a més, lloc de trobada de lectors i lectores a les diferents activitats que organitzen, com ara els clubs de lectura: s'han convertit en gestores i dinamitzadores culturals.

5.- Un llibre que m'ha marcat especialment és...

Bufa! Molts. De petita, la narrativa d'Enid Blyton. De gran, Madame Bovary de Flaubert i Anna Karènina de Tolstoi, dues dones adúlteres amb final tràgic. Totes les heroïnes femenines de Rodoreda que ja no necessitaven morir per haver-se rebel·lat, sinó que tiraven endavant amb la seva càrrega. De fet, de Rodoreda m'apassiona vida i obra. Pilar Prim d'Oller, una altra dona! Un de molt diferent: Lolita de Nabókov, irònic i poètic a parts iguals. Més: la Divina Comèdia de Dante, la poesia de Maragall, moltes de les novel·les de E.M. Forster i les de Jane Austen... Més actual: Lena, de Jordi Coca. I me'n deixo.

6.-  Llegir és recomanable per descobrir nous móns, per conèixer-nos a nosaltres mateixos en un procés catàrtic, per aprofundir en el gènere humà, per imaginar, per compartir allò que has llegit... Per ser feliç.

7.- I a pregunta que m'hauria agradat que em féssiu és:

per què escrius novel·les de Lectura Fàcil? La resposta: perquè més d'un 30% de la població té dificultats lectores i llegir és un plaer al qual hauria de tenir accés tothom. Els llibres de Lectura Fàcil estan escrits amb cura perquè puguin ser llegits per persones amb dificultats lectores ja siguin transitòries o permanents.