Pau Vidal és el nostre entrevistat d'avui, dia de Sant Jeroni, reconegut des del 1991 com a Dia internacional de la traducció. Si Jeroni es va endur el mèrit de traduir la Bíblia al llatí vulgar, nosaltres tenim la sort que en Pau tradueixi autors italians a un català genuí que és tot un regal per la nostra oïda. També escriu de collita pròpia, quan li queda temps. Sol guanyar premis, per alguna cosa serà, i en les seves respostes demostra un gran sentit de l'humor.

1. - Faig aquesta feina perquè així recupero en part l'enorme inversió en temps que vaig fer de nano, llegint tothora i a tot arreu com un colló en comptes d'empaitar sargantanes i badar-me el cap a cops de pedra com feien tots. 

2. - L'adjectiu que millor defineix la meva obra és... No ho sé, dubto entre vidalesca i vidàlica.

3.- El primer record que tinc d'una biblioteca és desagradable, perquè era la de l'escola i com que quedava al costat de la cuina pudia de col bullida. Poder és per això que no hi he tingut mai tirada, tot i que m'agradaria, eh?

4.- Penso que les biblioteques són com el metro: perfecte perquè hi vagin els altres.

5.- Un llibre que m’ha marcat especialment ha estat, de nano, els patufets (aquells grossos, enquadernats). De més grandet, les aventures dels Cinco i els Siete secretos. Després, qualsevol d'en Moncada, perquè demostra que els adjectius poden ser l'essència de la literatura, el que passa és que s'han de saber posar. Ai, i Mirall trencat, per la cosa de la nostàlgia vital.

6.- Llegir és recomanable perquè et permet tenir tractes amb els millors espècimens de la humanitat. I sobretot, perquè mentre llegeixes no n'has de tenir amb els altres, que són la immensa majoria.

7.- I la pregunta que m’hauria agradat que em féssiu és ... Si de petit t'haguessin avisat que ara series així, què? Doncs hauria dit que no.