Cassà de la Selva, terra de músics i escriptors. La vila té la sort d’acollir escriptors nascuts al poble i escriptors que s’han establert a la població, i vam voler celebrar amb ells la seva diada més emblemàtica. El passat 18 d’abril, en el marc de la setmana de Sant Jordi, des del Centre Cultural Sala Galà es va organitzar la taula rodona “Present i futur del llibre, la seva lectura i viabilitat” amb els següents autors cassanencs: M.Dolors Godoy, Jordi Dausà, Lluís Freixas, Narcís Darna, José Antonio Pet Posse, Ramon Rabassedas, David de Pedro i Nadine Garralda.

Tots ells ens van oferir la seva experiència en el món de l’edició, què els va portar a escriure i com practiquen aquest art tan antic. Les diverses reflexions i els diferents punts de vista i d’obres ens va aportar una visió diversificada de les opcions que té un autor a l’hora de publicar la seva obra, des de buscar per internet editorals especialitzades en la matèria de l’obra, com el cas d’en Narcís Darna, fins el cas d’en David de Pedro, que ha autoeditat la seva novel•la i també n’ha fet la difusió.

La tertúlia va ser moderada per en Joan Carles Codolà, director de la revista del poble Llumiguia, que en va escriure la següent ressenya.

Vuit autors cassanencs parlen de llibres

Dins els actes commemoratius de la diada del llibre, des de la Sala Galà es va convocar una trobada d’autors cassanencs, aprofitant que en els darrers mesos han proliferat com mai l‘edició de llibres escrits per convilatans. La diversitat d’estils, d’edats, de gèneres literaris, de maneres d’escriure, de motivacions... van propiciar un diàleg força interessant que va constatar la vitalitat de la literatura al nostre poble.

Els escriptors assistents van ser:

Nadine Garralda, poetessa (Buenos Aires, 1977). Va debutar al món literari amb Testigos indefensos, un llibre autoeditat i coescrit amb els altres membres del grup poètic musical Dinosaurios, al qual pertany. Posteriorment ha publicat en solitari Esquinas de arena, i recentment, La Noche oblicua de la col•lecció de poesia editada per El Llop Ferotge.

Ramon Rabassedas (Cassà de la Selva 1934) ha publicat dos llibres de temàtica cassanenca: Els termiters, sobre els fets de la guerra civil i postguerra i Cassà 1945, un llibre de records, escrit com ell va dir «tot recordant els carrers, botiges, establiments, bars i cases que hi havia a Cassà en els anys de la meva infància». Actualment està preparant un nou llibre amb un recull de les seves memòries que recollirà la vida social i política del Cassà de la segona meitat del segle XX.

M. Dolors Godoy i Rotllens (Figueres, 1929) recentment ha editat dos libres de temàtiques ben diferents: Entre el somni i la vigília, que fa una selecció dels articles publicats a Llumiguia en els darrers anys i Roselles vermelles, un record dels darrers mesos de la vida del seu germà que va morir al front a la guerra civil espanyola. Actualment està treballant en la biografia del general carlí Gumersind Vilahur. Ha estat notícia amb llargues entrevistes publicades recentment al Diari de Girona i a La Vanguardia on es destacava la seva capacitat literària desvetllada en els darrers temps.

Narcís Darna i Casadevall (Cassà de la Selva, 1961), ha publicat aquest any un assaig fruit del treball de fi de carrera d’Humanitats a la UNED, Las semillas de la bondad que reflexiona sobre la constitució de l’essència natural de l’home i sobre l’origen moral de l’ésser humà des d’aquesta perspectiva natural.

Jordi Dausà Mascort (Cassà de la Selva, 1977) ha publicat dues novel•les que tenen els mateixos esbojarrats protagonistes: Manual de supervivència i El gat d’Schrödinger. A més ha publicat dues novel•les per a estudiants de català, Els Fak Eh i La caixa de joies, i una dotzena llarga de contes curts, alguns dels quals han merescut guardons.

José Antonio Pet Posse. (Tella-Ponteceso (A Coruña), 1941). La seva novel•la Portoceo va ser finalista del premi Planeta 1982. Escriu en castellà i gallec i l’any passat va publicar Relatos, gente de antaño y de hogaño (Editorial Quadrivium). També ha escrit O naufrago i Alias El Chispa.

Lluís Freixas Mascort (Cassà de la Selva, 1964). Diu que s’ha dedicat al periodisme per obligació, a l’escriptura per devoció, i a la lectura per vici. Ha publicat dos llibres de poesia: La confederació de les ànimes (Lumen, 2000), obra guanyadora del premi Aula de Poesia de la Universitat de Barcelona, publicada en edició bilingüe català-castellà, i L’epifania de les cisternes (Columna, 1997), que va obtenir el premi Recull de Blanes. L’any 1995 va ser finalista del premi Miquel de Palol de Poesia (premis Prudenci Bertrana). També ha publicat el llibre de relats Camins particulars, després de gairebé deu anys de silenci editorial. Des de 2003, es dedica a la gestió cultural. Combina aquesta activitat amb l’articulisme i la coordinació de clubs de lectura i tallers literaris en biblioteques i centres culturals.

David (Pérez) de Pedro (Girona, 1972) és un viatger empedreït que professionalment és màster en direcció d’empreses i ha publicat enguany La revelación de Qumrán un llibre que s’ha difós a tot el món gràcies a la distribució per Internet i que té l’estructura de bestseller amb aventures per tot el món sota el signe de les lluites pel poder a diferents nivells. Com ell va dir «em van dir que el tema de l’Opus Dei ja no estava de moda després d’en Dan Brown , però jo vaig insistir i estic molt satisfet d’haver-me arriscat en aquesta aventura literària i editorial».

Va moderar el debat el director de Llumiguia, Joan Carles Codolà que va demanar als assistents que comentessin dos aspectes ben diferents de la seva activitat literària: com s’hi posaven per escriure i com s’ho feien per publicar el que escrivien. A partir d’aquests dos temes, els escriptors cassanencs van definir la seva activitat literària amb aspectes ben diversos; des d’en Ramon Rabassedas que va manifestar una gran disciplina, en posar-se cada tarda de 4 a 8 per anar posant blanc sobre negre els seus records, fins en Jordi Dausà que prefereix els vespres i nits si bé va reconèixer que des que era pare se li havia acabat el temps d’escriure, passant per en Pet Posse, que escriu sempre que pot o en Lluís Freixas que deia que en poesia un cop escrit el que compta és repassar-ho i polir-ho per deixar-ho definitiu. Maria Dolors Godoy va recordar que tota la vida ha escrit «des que era petita i escrivia postals per al meu pare i els hi deixava sota el coixí , perquè les llegís i després em contestés» però que fins ara no s’ha decidit a editar i ho ha fet per la insistència de la família i amics.

Nadine Garralda va explicar la diversitat de l’obra que escriu que va des de cançons en anglès fins a poemes «que em surten en castellà»; per a l’autora «escriure és una necessitat que tinc i em serveix per matar fantasmes».

Parlant de l’edició, David Pérez que reconeix que es va posar de Pedro per tenir un nom més «comercial» ja que de Pérez n’hi ha moltíssims, va explicar que el procés d’escriure i editar el llibre va anar molt lligat, com un treball integral «ja que en literatura com en l’empresa cal pensar en gran i arribar lluny» i va remarcar que per arribar als lectors cal treballar molt ja que les eines que dóna internet poden afavorir arribar a molts més lectors, però cal saber copsar el seu interès i que et llegeixin. En el cas d’en Narcís Darna el procés de trobar editorial va ser metòdic: «impulsat pels consells dels professors, que van considerar que la meva tesi tenia possibilitats d’interessar la gent, vaig escriure a totes les editorials que vaig pensar que podrien estar interessades en editar el meu llibre i vaig aconseguir torbar-ne una que ha fet realitat el meu desig».

  Joan Carles Codolà - Llumiguia (número 723)

Ordre d'esquerra a dreta: Ramon Rabassedas, José Antonio Pet Posse, Lluís Freixas, Jordi Dausà, Joan Carles Codolà (moderador), M. Dolors Godoy, Narcís Darna, Nadine Garralda i David de Pedro.