El proper divendres dia 19 d'abril el nostre club de lectura agafarà un caire medieval i, acompanyats de la Biblioteca de Sant Feliu de Guíxols i la de Santa Cristina d'Aro, ens traslladarem al castell de Benedormiens de Castell-Platja d'Aro per sentir de la veu de Jaume Creus els relats d'un jove metge rural de la Rússia de principi del segle XX.

La lectura de Morfina. Relats d'un jove metge de Mikhaïl  Bulgàkov està emmarcada dintre del Cicle de Conferències "Salut i Societat" , patrocinades per Fundació Girona , Universitat i Futur i la Comunitat de Municipis per a la Gestió de l'Espai del Metge i de la Salut Rural ( Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, Ajuntament de Castell-Platja d'Aro- S'Agaró i Ajuntament de Santa Cristina d'Aro).

Durant l'any 2005, els tres municipis de la Vall d'Aro aproven la creació de la Comunitat de Municipis d'aquets tres ajuntaments, i conjuntament amb la Universitat de Girona proposen la Creació d'una Càtedra d'estudis de la Medicina i la Salut en l'àmbit rural. A finals del mateix any s'inaugura L'Espai del Metge Rural, situat al Museu d'Història de Sant Feliu de Guíxols.

La Càtedra Martí Casals i Echegaray, pren el nom d'un metge rural que exercí a la Vall d'Aro entre 1934 i 1969, com a representant del col·lectiu de professionals de la salut que han exercit la seva pràctica en el món rural. Els seus objectius són els d'estimular una aproximació interdisciplinària a la realitat de la medicina rural, per tal de desfer els tòpics que situaven el camp com un desert mèdic , i difondre la tasca d'aquests professionals.  La vocació d'aquesta Càtedra és multidisciplinària i trobem temes relacionats tan directa com indirectament amb la medicina i l'àmbit rural,  tals com: Literatura, Medicina, Farmàcia, Història, Geografia, Art...

A Morfina. Relats d'un jove metge, Bulgàkov desplega en el jove doctor Bomgard la seva experiència com a metge, acabat de llicenciar, durant la segona dècada dels segle XX, just abans de començar la Primera Revolució. La inexperiència, la falta d'innovacions tecnològiques i la peculiaritat d'uns pacients autòctons de la Rússia més rural faran que el jove doctor hagi d'assumir una responsabilitat com la que patiren molts dels seus congèneres en una època en la que la diftèria, la tuberculosi o la morfina estaven a la ordre del dia.

Primer minut: sensació de frec al coll. Aquest frec es transforma en calor i s'escampa. En el segon minut, sobtadament una onada freda travessa la cavitat estomacal, i tot seguit comença una extraordinària lucidesa de pensament i un esclat de les capacitats de treball. Absolutament totes les sensacions desagradables cessen. És el punt culminant en què es manifesta la força espiritual de l'home. Si no estigués espatllat per la meva formació mèdica, diria que normalment l'ésser humà només pot treballar després d'una injecció de morfina. 

Mikhaïl Bulgàkov. Morfina. Relats d'un jove metge. Traducció de Jaume Creus. Barcelona : Edicions de 1984, 2012 p. 131

Maria Blanco, Biblioteca Mercè Rodoreda de Castell-Platja d'Aro