Possiblement la lectura sigui una activitat que aparentment poc té a veure amb el grup, la diversió, el soroll i la conversa. Segons com es miri l'exercici mateix de la lectura ens obliga a l'aïllament, al replegament en un mateix, a la concentració, a la fugida de la realitat i l'exili a una terra construïda amb paraules. De fet, la lectura és sempre un acte quixotesc, on la ficció sempre guanya a la realitat.
Segurament si parlem de compartir experiències, fantasies, històries, llegendes i relats, la tradició oral era molt més efectiva, però l'aparició del llibre va esdevenir la mort lenta i inexorable d'aquell art mil·lenari de la narració que havia acompanyat els homes.

Tot i que la lectura solitària del llibre acabaria imposant-se, allò que no s'ha perdut mai és el plaer de compartir aquesta lectura, tornar a reviure allò que van sentir en llegir aquell paràgraf o veure com l'altre també es va emocionar amb aquella història és sens dubte un dels petits grans plaers. Tots nosaltres hem tingut amics lectors, persones amb qui parlem sovint més de llibres que de la vida real, més dels problemes morals dels personatges de Dostojevskij que dels nostres mateixos, més de la trama i l'estructura de Los detectives salvajes que de la nostra tècnica funambulista per arribar a fi de mes.

Però cal dir que el Club de Lectura o la tertúlia literària no és simplement posar en comú el que hem llegit (si pensem així ens equivoquem i no valorem prou allò que de creatiu té el fet compartir), perquè aquesta posada en comú aporta noves visions, nous detalls, noves valoracions que la primera lectura havia deixat oculta per a uns o havia jutjat com a insignificants per a altres, i que ara es descobreixen com a essencials. El resultat del club de lectura no és una relectura del llibre, sinó una altra cosa. És una nova lectura que assimila allò que havien deixat de banda, una lectura molt més rica en matisos, fruit d'allò que alguns anomenen intel·ligència col·lectiva i que no hauríem estat capaços possiblement d'arribar de forma individual. És una doble lectura que analitza la ficció de la novel·la, però també de la vida mateixa i de les complexes relacions humanes.

Toni Martínez, coordinador del grup de lectura de la Biblioteca Jaume Vicens i Vives de Roses
www.aticaemporda.com