A la biblioteca de Vidreres hem estat pensant, us hem anat llegint i finalment ens hem decidit per:

Oferir-vos un menú de Biblioteca!

Els entrants volem que siguin delicats, sensibles i que us obrin la gana a llegir-nos.
Us donem la possibilitat de triar entre les dues poesies del nostre estimat Miquel Martí i Pol i del nostre proper Salvador Espriu.

ARA MATEIX

Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s’ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.

MARTÍ I POL, Miquel. L’Àmbit de tots els àmbits.
Barcelona: Edicions del Mall, 1981. 

EL MEU POBLE I JO 

Mestre de tots.
Bevíem a glops
aspres vins de burla
el meu poble i jo.
Escoltàvem forts
arguments del sabre
el meu poble i jo
Una tal lliçó
hem hagut d’entendre
el meu poble i jo
La mateixa sort
ens uní per sempre:
el meu poble i jo.
Senyor, servidor?
Som indestriables
el meu poble i jo.
Tenim la raó
contra bords i lladres
el meu poble i jo.
Salvàvem els mots
de la nostra llengua
el meu poble i jo.
A baixar graons
de dol apreníem
el meu poble i jo.
Davallats al pou,
esguardem enlaire
el meu poble i jo.
Ens alcem tots dos
en encesa espera,
el meu poble i jo.

ESPRIU, Salvador. La pell de brau. Barcelona: Columna, 1968.
 

De primer plat tenim dues lectures fresques per anar fent boca :

El límit exacte dels nostres cossos

La primera part d’aquest llibre són relats curts i directes aquí us en servim un “Les plantes sempre parlen, només cal escoltar-les. Mentre parlen, els homes i les dones juguen;juguen a fet i amagar. Els cactus parlen menys perquè no se’ls rega tant. Per això si diuen alguna cosa és fruit d’una llarga reflexió. Volem més aigua,volem més llum, volem més de tot el que és bo. Però quan ho obtenim la felicitat ens ofega,ens fa por,ens col·lapsa. Hi ha plantes que moren ofegades de tanta aigua. A elles se’ls nota immediatament, perquè les fulles se’ls podreixen. A les persones sovint no se’ls no ta per fora. De fet, moltes persones, les que no escolten les plantes, tampoc s’ho noten per dintre. I això és perillós, molt perillós. Perquè un dia moren i no se sap per què, no se sap de què. Malaltia greu. NO! S’HAN OFEGAT!”

BATALLÉ PRATS, Iolanda. El límit exacte dels nostres cossos. Badalona: Ara Llibres, 2011. 

El Bolígraf de tinta verda

Algun cop heu pensat en quants metres quadrats viviu? I no em refereixo només a la vostra llar, sinó a l’espai que ocupeu a la feina, al del bar que sovintegeu, al del vostre mitjà de transport, al de casa dels pares, els sogres o qualsevol altra espai on passeu el temps. Us heu adonat que segurament sempre són, si fa no fa, els mateixos metres quadrats? Això és el que ens planteja la novel·la . El seu protagonista té una vida com la nostra, de fet podríem ser nosaltres: una dona, un fill, un cotxe i una feina. Però què passa quan amb això no en tens prou? Quan te n’adones que el que vols no és el que tens? Que al llevar-te cada dia sabràs exactament com transcorrerà...
Tots estarem d’acord que la nostra vida, sobtadament, pot donar un gir. Però el que segurament no sabem és que de vegades aquest gir pot tenir un preu massa alt. I això és el que li pot passar al protagonista de la nostra història.
No us explicaré l’argument perquè crec que és una d’aquelles novel·les que s’ha de descobrir a poc a poc . Una d’aquelles històries amb les quals t’identifiques. Un personatge que podries ser tu o el del teu costat.

MORENO, Eloy. El Bolígraf de tinta verda. Barcelona:Columna, 2011. 

De segon plat us volem oferir un assortit de llibres d’escriptores: 

ALCÀNTARA, Sílvia. Olor de Colònia. Barcelona : Edicions de 1984, 2009.

MONSÓ, Imma. La dona veloç. Barcelona : Planeta, 2013.

SOLER, Sílvia. Petons de diumenge. Barcelona : Edicions 62, 2010.

ROCA, Maria Mercè. Bones intencions. Barcelona : Columna, 2013.

Ho amanirem tot amb el Nocturn de Sant Felip Neri 

BENNASAR i LLOBERA,  Sebastià. Nocturn de Sant Felip Neri. Barcelona : Meteora, 2013.

Per beure us oferim Quan en dèiem xampany 

NADAL, Rafel. Quan en dèiem xampany. Barcelona : Columna, 2013.

I si voleu podeu acompanyar amb Pan, educación, libertad

MARKARES, Petros. Pan, educación, libertad. Barcelona : Tusquets, 2013.

Les Postres

De Rock:

CHAPMAN, Tracy. Our bright future [Enregistrament sonor]. New York : Atlantic Recording Corporation, cop. 2008.
 

De Pop-Rock:

PÉREZ CRUZ, SÍlvia. 11 de novembre [Enregistrament sonor]. Universal Music Spain, cop. 2012.

De Jazz:

DAVIS, Miles. Bitches brew [Enregistrament sonor]. Sony Music Entertainment, cop. 1999.

Moltes gràcies per haver-nos llegit,
Fins la propera!

Marta Garolera, biblioteca Joan Rigau i Sala de Vidreres