Autobiografia
Als 10 anys, sortia sense abric per posar-me malalta i que l’avi em portés llibres nous al llit. Arriscava la vida per una Enid Blyton. Jo me’n reia i el món era blanc com la neu.
Als 20 anys, estudiava per bibliotecària i la paraula “biblioteràpia” feia olor d’hospital i de presons. Jo me’n reia, el món era blau cel i anava boja per en Calvino i en Kundera.
Als 30 anys, dirigia una gran biblioteca. Em recomanaven manuals de “management” i gestió de personal, i jo me’n reia. Preferia les Tres Bessones, “Cómo dibujar Manga”, i l’univers de color rosa desplegat entre la A de Jorge Amado i la Z de Zadie Smith.
Als 40 anys el món ja agafa un to tirant a gris. Jo encara me’n ric, però començo a entendre el sentit de la paraula “biblioteràpia” i aquell munt de cites cèlebres que afirmen que el llibre és l’únic que mai no et falla.
Als 50 anys només espero arribar-hi amb bona vista per seguir llegint, per distinguir els colors del món…i conservar un grupet d’amics que saben riure de tot i seure sense pressa al voltant d’una taula ben parada.
Demà fem una trobada presencial-professional en un lloc preciós i amb una gent fantàstica. Parlarem dels llibres, de les dècades i de la vida. Perquè sabem que tots els plaers es multipliquen si van combinats amb un bon plat de gambes, un gotet de vi, i els paisatges privilegiats de la nostra estimada terra.
NOTA: Els contribuents podeu estar tranquils, cadascú es paga la festa de la seva butxaca!
Comentaris
Potser són coses de l'edat, però avui conservo el cel del color dels teus ulls aquest migdia mentre dinàvem. En el fons, crec que és el teu color, tinguis l'edat que tinguis. Tenim clar que el nostre ofici és ser bibliotecàries i això, avui en dia ja és molt: sabem d'on som, quin és el lloc on vam néixer i quin és el nostre ofici. Potser no son els millors, però són els nostres. Fantàstic poder compartir-nos confessions i recomanacions. Per molts anys!
Un post molt maco! Que no ens faltin mai els llibres.
Estic d'acord amb tu Esther, als 40 la vida agafa un to gris.
Realment tu també et podries dedicar a l'escriptura, amb quatre ratlles has plasmat els meus moments vitals.
Aquest estiu m'he trobat amb una "gran" bibliotecària en tots els sentits del terme, la qual ha dedicat tota la vida a la docència. El dinar va començar a 2/4 de 3 i va acabar a 2/4 de 10 de tant xerrar...
-Sílvia!! quant que has crescut!!
-(jo) Home! han passat 15 0 20 anys!
-Jo recordava una noieta inquieta i ara em trobo una dona serena i madura... (m'hauria de conèixer en segons quins moments!)
-Quan jo et donava classes tenia la teva edat!
-(jo) Ostres A. doncs mira on eres tu i on sóc jo! (i per ella els anys no havien passat tant. Jo, d'aspecte la trobava igual)
(diàleg aproximat entre mails i conversa)
Vam repassar vida, llibres, lliçons, records i vam intentar arreglar el panorama bibliotecari.
Sobre la novel·la em va augurar el mateix que li havia dit a ella Jordi Rubió en el seu moment, i que se li ha complert:
"Poc a poc, vora els 40, et deixaran d'interessar les novel·les comercials i començaràs a repassar i a llegir més clàssics. Per a mi ara la ficció no té massa sentit. T'interessaran les vides reals, les biografies, etc"
Jo em penso que encara em queda una mica de lectura de ficció, em continua interessant molt què diuen les persones, com pensen, com s'expressen els sentiments... i la lectura és un bàlsam; i ara també comprenc molt més el terme "biblioteràpia" també.
Deu ser que vora els 40 revisem on som, què hem fet i cap a on anem.
En fi, demà espero un gran dinar, no de menjar, sinó de bona companyia, de compartir vides i lectures. Ja m'emportaré una llibreteta i un boli, de tota la vida, per anotar-me les vostres recomanacions.!!
Molta salut i bones lectures!
Sílvia