Maria Mercè Roca (Portbou, 1958)

Escriptora i política. Es dóna a conèixer amb el recull de narracions Sort que hi ha l'horitzó (1986), premi Víctor Català. Posteriorment publica les novel·les Els arbres vençuts (1987), El present que m'acull (1987), premi Josep Pla, Perfum de nard (1988), Temporada baixa (1990), La casa gran (1991), Greuges infinits (1992), Cames de seda, premi Sant Jordi 1992, L'àngel del vespre (1998), Delictes d'amor, premi Ramon Llull 2000, L'últim tren (2003) i Els dies difícils (2005).

També ha conreat la literatura juvenil a Com un miratge (1988) i Kenitra (2006) i la infantil amb El llop Pepito (2006); i fins i tot, el guió de sèries televisives com Secrets de família, emès per TV3. Té obra traduïda a l'alemany, al castellà, a l'èuscar, al francès, al portuguès i al neerlandès.
 

Maria Mercè Roca és vicepresidenta de l'AELC (Associació d'Escriptors en Llengua Catalana), vicepresidenta de l'Òmnium Cultural Gironès i patrona de la Fundació Oncolliga.

En una bona crítica del 2009, el  mestre Tibau des del seu Racó dalt del món considerava que Cames de seda era la millor de les seves obres.

Jo opino que el millor encara està per arribar, i que aquesta autora encara ens regalarà una segona època daurada de bones lectures.

Per als clubs de lectura a partir del 2012, tenim un lot de la seva darrera creació: Bones intencions, que la coberta defineix com "Una novel·la optimista, amb personatges que busquen una segona oportunitat"