Miquel Pairolí (Quart, 1955 - 2011)

Aquesta setmana, com podeu veure als comentaris del 6è giroglífic, hi ha hagut dues respostes.

La Carmen ha endevinat el meu pensament (Cera), i la Mercè ha proposat un títol que podem donar per vàlid igualment: Paisatge amb flames, del mateix autor.

Perquè, de fet, el que pretenia era retre un homenatge -un altre encara, petit i modest - a MIQUEL PAIROLÍ, tristament i recentment desaparegut.

Al web "L'alzina persevera" hi trobareu la la seva biografia, bibliografia, premsa, comentaris i notícies.

Miquel Pairolí ens va deixar la seva obra. Extensa, acurada, molt variada i potser, fins ara, no massa coneguda i reconeguda.  

"Escrivim novel·les per aferrar el temps", deia. Ell encara va tenir temps d'escriure:

4 novel·les: El camp de l'Ombra (1995), El convit (1998), El manuscrit de Virgili (2004) i Cera (2008, premi Setè Cel de Salt el 2009).

3 dietaris: Paisatge amb flames (1990), L'enigma (1999) i Octubre ( 2010, Premi Crítica Serra d'Or el 2011).

1 obra teatral: El retrat de Voltaire (1997), Premi Joan Santamaria 1994 .

1 guió de televisió: Carles, príncep de Viana (2001).

3 assajos literaris: El príncep i el felí (1996), La geografia íntima de Josep Pla (1996) i Exploracions (2006).

3 biografies: Joan Oró (1996), Antoni M. Badia i Margarit (1997) i Oriol de Bolòs (2001).

3 monografies locals: L'enrenou dels anys 80 ( 1987), La Selva (1994) i Quart. Natura, Història i Artesania (1998).

També va traduir 3 obres de l'italià i 3 del francès: Elogi de la timidesa de Fausto Manara (2000),  Aldabra de Silvana Gandolfi (2002), La vida fugint de Massimo Carlotto (2003),  La pell i els ossos i Carta a la meva filla de Georges Hyvernaud (2004 i 2006).

L'any 1983 va guanyar el premi Manuel Bonmatí de periodisme. Havia col·laborat a Presència, L'Avui, El Punt, Diari de Barcelona i Nou Diari.

A l'agost ja es va fer una ruta de recordatori a Quart i el poeta Lluís Freixas va llegir fragments de la seva obra.

Periodistes, llibreters, editors i gent propera han escrit fragments molt personals i emotius des del juliol fins ara.

Jo us aconsello especialment l'article d'Eva Vázquez publicat al Punt Avui pels volts de Tots Sants: Un clàssic que escrivia sense odi, on descriu de manera impecable l'homenatge d'amics i familiars, amb Lluís Muntada, Raimon, Xavier Pla, Enric Sòria i l'alcalde de Girona a la sala La Planeta.

Perquè, en paraules de la mateixa periodista uns mesos abans, amb Pairolí "hi ha hagut talent, hi ha hagut intel•ligència, hi ha hagut memòria, hi ha hagut una estima profunda per la literatura".