Solitud, de la Caterina Albert, escriptora de l'Escala que firmava amb el pseudònim de Víctor Català, és l'obra més coneguda de la narrativa modernista catalana.
La primera edició es composava dels fascicles relligats que havien sortit a la revista Joventut entre 1904 i 1905, des de llavors fa cent anys que es reedita i s’ha traduït a 9 idiomes.

• alemany: Sankt Pons
• anglès: Solitude
• castellà: Soledad
• esperanto: Soleco
• francès: Solitude
• italià: Solitudine
• romanès: Singuratate
• txec: Samota
• aranès: Solitud

La novel·la, ambientada al massís del Montgrí, descriu el patiment psicològic de la Mila, casada amb un home esquerp i gandul que li fa cuidar una ermita de muntanya. Els paisatges són protagonistes i plens de simbolisme, i la llengua destaca per la seva riquesa i vivacitat.
 És destacable, en aquest sentit, el personatge de Gaietà a qui la parla singularitza com a pastor provinent de les contrades altes del Pirineu i que domina l'art de la paraula.

La biblioteca pública de l'Escala porta el nom de Víctor Català i la seva responsable, Lídia Solés, ens ha resumit la biografia de l'escalenca més il·lustre:

CATERINA ALBERT I PARADÍS (Víctor Català) / L’Escala, 1869-1966

El seu pare Lluís era advocat, originari d’una família de tradició rural de Verges. La seva mare, Dolors, refinada i culta, també provenia d’una nissaga de pagesos rics, amb arrels italianes vinculades a una família d’armadors genovesos.
La Caterina no tenia estudis, únicament va assistir a l’escola municipal de l’Escala i va estar un any de pensionat a Girona, on va aprendre francès. L’ambient culte que es vivia a la casa va poder suplir aquesta mancança. El tarannà familiar va afavorir que comencés a escriure i a dibuixar des de molt jove. Un pintor li donava classes.

Va ser una noia crescuda al seu aire, sense obligació de fer res en concret i de formació autodidacta. La mort sobtada del seu pare quan ella tenia 20 anys la va obligar a fer-se càrrec de les propietats i de la família, accentuant la seva vida retirada, tot i que ho compaginava amb llargues estades a Barcelona.

Caterina Albert va publicar els seus primers treballs a l’”Almanac de l’Esquella de la Torratxa” entre 1897 i 1900, amb el pseudònim Virgili d’Alacseal (Virgili de l’Escala si es capgira l’anagrama). L’any 1898 es va presentar als Jocs Florals i li varen premiar el poema Lo llibre nou i el monòleg La infanticida. Quan es van publicar a “La Veu de Catalunya” la cruesa del monòleg va provocar un escàndol considerable en saber-se que l’autora era una dona jove. Dolguda per la polèmica, va decidir que no donaria cap més obra al públic emparada pel seu nom de veritat. Quan va publicar Lo cant dels mesos ja ho va fer amb el pseudònim de Víctor Català, el protagonista d’una novel•la que llavors estava escrivint. Aquests poemes van ser l’entrada de l’escriptora en les lletres catalanes de començament de segle gràcies a una nota d’elogi de Joan Maragall.

Obres publicades: Drames rurals (1902), Solitud (1905), Un film (1926), La mare balena (1920), Contrallums (1930), Retablo (1944), Mosaic (1946), Vida mòlta (1950), Jubileu (1951), Obres Completes (1951).

Si voleu ampliar la informació podeu anar als conegudíssims enllaços del Corpus literari de Ducros, l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, el projecte Lletra de la UOC, 

o bé altres webs més locals, com ara la seva casa museu Clos del Pastor o la crònica de la parròquia de Sant Martí d'Empúries.