Només es coneixen bé les coses que es domestiquen - va dir la guineu -. Els homes ja no tenen temps de conèixer res. Ho compren tot fet a la botiga. I com no hi ha botigues on venguin amics, els homes no tenen ja amics. Si vols un amic, domestica’m!
Fragment d'El petit príncep, d’Antoine de Saint-Exupéry

En un país on els polítics s’esbatussen, els futbolistes ensenyen les dents, els ciutadans es desanimen i els banquers es fusionen, encara hi ha oasis per reunir petits i grans al voltant d’un bon llibre. N’hi diuen biblioteques, i sovint no les valorem prou.

El passat 18 de novembre, a la biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà ( Baix Llobregat) hi va haver màgia. No pas d’aquella amb conills que surten d’un barret. Vull dir una extraordinària sessió de club de lectura tripartit: Adults, joves i infants van comentar junts El Petit príncep.
El culpable és un bibliotecari domesticat. Ai, no, un amic: en Jaume Vilarrubí, inventor d’aquesta iniciativa altament imitable. Amb les seves companyes Maria i Vane, un gran equip!
Van marcar un triple dels que et fan guanyar el partit:
fer conviure tres generacions, fer-los llegir un text que no és fàcil ni és best seller, i recollir comentaris tan assenyats com el d’una nena d’ 11 anys:

"Els adults quan pensen en la paraula impossible és com si es posessin un mur que no els deixa arribar a allò que imaginen. Els nens saltem el mur...".
Vas entendre bé el missatge del llibre, preciosa: L’essencial es invisible als ulls.