Maria de Solterra és un pseudònim que apareix a les revistes L’Estiuada i la Lliroia durant els principis del segle XX. Aquests escrits parlen, entre d’altres temes, de Sant Hilari: la seva història, comentaris de la vida social del moment (sobretot el tema de l’estiueig) i reflexions més polítiques. També es publiquen poemes sota aquesta autoria. La seva figura és interessant perquè, tot i no saber qui hi ha darrera el nom, aquest pot ser interpretat com una marca, un símbol utilitzat per totes aquelles dones silenciades al llarg de la història. De fet, la majoria d’escrits d’aquesta època els firmen homes i en els pocs que són femenins apareix el dubte de si hi havia un home al darrera. Per això, el fet que s’especuli sobre qui era Maria de Solterra, fins i tot assenyalant que podria ser el vicari del poble, converteix la seva figura en un personatge tan representatiu d’una època en què el paper de la dona es reduïa a l’àmbit privat.
A continació podeu trobar alguns dels escrits i més informació sobre Maria de Solterra:
Poemes a L'Estiuada - Branques y fulles
Poemes a L'Estiuada - Crucíferes
Poema a L'Estiuada núm. 61 - Poema (1903)
L'Estiuada - Cartes a Lluïsa i Carta a Assumpta de Vallors
L'Estiuada - Sant Hilari Temps Vell