JULIÀ CUTILLER: UN MESTRE DE LA REPÚBLICA A LLAGOSTERA

Nascut a Ullà (Baix Empordà) el 1896, de ben jovenet es trasllada amb la família a Barcelona, on pot estudiar el batxillerat i després la carrera de mestre, de la qual obté el títol el 1919. Destaca ja llavors com un alumne intel·ligent, responsable i brillant. Durant la seva estada a Barcelona, aprofita per obtenir els diplomes de dibuix artístic i industrial, de mecànic, d’agrimensor i d’intendent mercantil.

La seva primera destinació com a mestre fou l’ Escola Graduada de Nois, a Llagostera, on s’instal·la amb la seva esposa, amb qui s’acabava de casar. A Llagostera nasqueren els 6 fills del matrimoni.

Des dels seus primers temps com a educador, Cutiller exercí la docència com un mestre entusiasta, innovador i modern. Els anys d’estudi l’havien imbuït de les idees del corrent de renovació pedagògica que s’anava estenent per Catalunya. No tots els mestres d’aquell moment es sentien, però, identificats amb les noves idees. Cal fins i tot suposar que la divergència, quan no l’enfrontament en aquest moment de canvi, devia ser un fet força comú a les escoles. No obstant això, Cutiller fou sempre una persona conciliadora i respectuosa envers els seus companys.

De caràcter sociable i generós, inicia una sèrie d’activitats amb una participació molt activa dels seus alumnes, com una mutualitat escolar, una biblioteca, classes de pintura i dibuix, excursions o visites culturals, iniciatives que aleshores eren completament innovadores en el món de la pedagogia. Avantçant-se al seu propi temps, en va engegar d’altres fora de l’escola, com funcions teatrals, jocs esportius, excursions col•lectives i una mena de cine fòrum, que li reportaren un gran prestigi i un gran afecte per part de la gent de Llagostera, convertint-lo en un precursor, podem dir, dels dinamitzadors culturals actuals. També fou bibliotecari i posteriorment president del Casino Llagosterenc.

L’any 1934 es trasllada a Barcelona amb la seva família, després d’haver guanyat unes oposicions. La seva dona mor aquell mateix any i es torna a casar amb una companya de professió. D’aquest matrimoni va néixer l’última filla de Julià Cutiller.

La Guerra Civil Espanyola (1936-1939) va marcar profundament la seva vida. Un cop acabada, fou sotmès, com tots els funcionaris que havien treballat per a la República a un procés de depuració. El seu esperit liberal i progressista així com el seu catalanisme foren utilitzats en contra seva, com va passar amb tantes altres persones. Un excompany el denuncia i Cutiller és condemnat a 10 anys de desterrament de Catalunya, en un poble de Burgos: Gumiel de Hizán. La mort prematura del seu fill gran, Felip, que havia caigut presoner i emmalaltit durant el conflicte, degué ser una de les altres grans adversitats de la seva vida.

El temps que va durar el seu desterrament va seguir exercint el magisteri amb la mateixa dedicació que a Catalunya. No ha de resultar, doncs, estrany, que anys després, com assenyala Joaquim Gelabertó, la gent d’aquell poblet castellà seguís recordant el “maestro catalán” com un gran mestre i una persona plena d’integritat.

Quan el 1947 se li permet tornar a Catalunya, s’instal·la a Pineda de Mar, on segueix treballant com a mestre fins al 1959, any de la seva mort, a l’edat de 63 anys.