L’August Vidal Roget va néixer el 10 d’octubre de 1909 al carrer Girona de Llagostera, fill de Joaquim Vidal i de Joaquima Roget. Era el gran de tres germans, dos nois: ell i en Robert, i una noia: la Maria. El seu pare era taper en una família de tradició tapera.

Va ser alumne de l’Escola Graduada de Llagostera en una època enquè hi exercien els mestres Julià Cutiller i Abelard Fàbrega, brillants exponents de la nova escola catalana.

Influït per Abelard Fàbrega, als 14 anys marxa a Girona per cursar els estudis de Magisteri a l’Escola Normal, dirigida aleshores per Cassià Costal. Treballa de barber per pagar-se la carrera.

L’any 1928 amb Cassià Costal, Miquel Santaló, Carles Rahola i també amb Enric Adroher i Pompeu Pascual, participa a les Colònies escolars impulsades pel diari L’Autonomista.

L’any 1933, amb el suport de Costal i Santaló, aconsegueix influir les autoritats llagosterenques perquè emplacin la nova escola al puig del General, seguint criteris urbanístics higienistes.

El 23 de setembre de 1930 obté el títol de Maestro de Primera Enseñanzai el 8 d’octubre de 1930 el destinen a San Antolín de Ibias (Astúries). Forma part del grup de mestres renovadors coneguts com el “Grupode Oviedo”. Coneix i tracta el pedagog i escriptor Luís Huerta, amb qui comparteix militància sindical a l’ATEA i a la FETE (vinculada a la UGT).

Cursa estudis de Pedagogia i Psicologia a Madrid i, l’any 1932, pensionat per la JAE (Junta para la Ampliación de Estudios), estudia a Munic psicologia aplicada a l’educació dels joves. Esdevé seguidor de les teories d’Alfred Adler.

El 23 de gener de 1931 és detingut a Madrid, conjuntament amb Enric Adroher, pel trencament d’un retrat el rei Alfons XIII. Passen unes
setmanes a la presó Model d’aquella ciutat.

Torna becat a Alemanya els anys 1933 i 1934 i és testimoni, a Berlín, de l’ascens del nazisme. Envia articles al diari gironí L’Autonomista.

Forma part de “Palestra” des de la creació de la delegació llagosterenca l’any 1930. Inspira i participa en l’organització de nombroses conferències amb la presència de Joaquim Xirau, Andreu Nin o Joaquim Maurín entre molts d’altres.

Entre els anys 1932 i 1936 esdevé militant actiu i dirigent de la FETE amb Rodolfo Llopis i César García Lombardía. L’any 1934 dirigeix Trabajadores de la Enseñanza, publicació que és suspesa després dels Fets d’Octubre del mateix any.

L’any 1935, inspirant-se en les teories d’Adler, publica un petit llibre amb el títol Consultorios pedagógicos, que va editar Dalmau Carles Pla.

L’any 1936, amb Oliver Brachfeld, un altre deixeble d’Alfred Adler, impulsa una revista de psicologia que tenia el suport del pensador austríac i que la guerra va deixar a les galerades.

El 27 de setembre de 1936, quan els militars ja s’han revoltat i ha esclatat la guerra, l’August és nomenat inspector interí de Primera Ensenyança de la província de Madrid.

Ja en plena Guerra Civil es converteix en membre del secretariat de l’ITE, la internacional dels sindicats d’ensenyament amb més de 750.000 afiliats. Esdevé, entre altres destins, comissari polític de les Brigades Internacionals, amb Gustav Regler i Emilio Kléber i participa en la defensa de Madrid. També lluita al front d’Aragó i a la Batalla de l’Ebre.

Després de la derrota republicana, l’August es refugia a França, a la casa d’uns mestres membres de l’ITE.

L’1 de maig de 1939 arriba a Leningrad amb altres militants comunistes, tots convençuts que la Guerra Civil no s’ha acabat i que el destí d’Espanya es vincularà al desenllaç de la imminent guerra europea.

El destinen de mestre a la Casa de nens núm. 1 a Pravda (Moscou), que acull nens espanyols refugiats durant la Guerra Civil. Hi coneix la Lina (Aquilina Fernández Zapico) una mestra asturiana que va arribar a l’URSS el setembre de 1937 acompanyant els nens.

L’estiu de 1941 les tropes alemanyes envaeixen l’URSS i les cases de nens són evacuades lluny del front. La Casa núm 1 es trasllada a l’ex-República Autònoma dels Alemanys del Volga, on passen enormes penalitats.

El juny de 1944 tornen a la regió de Moscou, que ja s’havia pacificat.

La guerra s’acaba el maig de 1945, els alumnes es fan grans i es tanquen progressivament les cases de nens. L’August i la Lina comencen a treballar de professors d’espanyol. Ell al Ministeri de Comerç Exterior i a la Universitat de Moscou i ella al Ministeri de Relacions Exteriors.

L’1 d’abril de 1946 neix l’Helena, la seva primera filla. La segona, l’Anna Maria, ho farà nou anys més tard, l’abril de 1955.

L’any 1950 s’estableixen a Vnúkovo, una població situada a 40 quilòmetres de Moscou.

L’any 1948 publica, amb dos autors més, un manual d’espanyol. L’any 1954 el completen amb una segona part.

Cursa la carrera de filologia romànica a la Universitat de Moscou. El juny de 1956 hi defensa la tesi i hi passa a ser professor fix.

A través de la Creu Roja se signa un acord entre els governs espanyol i soviètic, que permet el retorn dels refugiats.

El 29 de maig de 1957 arriben a Castelló de la Plana amb el vaixell rus Krim, procedent del port d’Odessa. S’instal·len durant un any a
Llagostera, a casa dels pares de l’August.

L’August és interrogat durant una setmana a Madrid per part de la policia espanyola i agents de la CIA. La Lina és interrogada a Barcelona. Ambdós com tots els repatriats, son sotmesos durant uns anys a vigilància policial.

Tot i la convalidació dels seus títols acadèmics, descarta la possibilitat de dedicar-se a la docència. Participa en la creació de Prima Luce, una editorial de material pedagògic i d’una revista infantil anomenada Paladín.

Es dedica intensament a la traducció per a diverses editorials de Barcelona. A l’Editorial Vergara dirigeix l’edició de les obres completes
de Dostoievski i a Planeta la col·lecció Maestros Rusos. També treballa, durant 17 anys, per a Ediciones Pueblos Unidos de l’Uruguay.

L’any 1972 Barral Editors va aplegar els pròlegs i la biografia que havia escrit per a les obres completes de Dostoievski en un volum de butxaca que anys més tard reeditaria parcialment el Círculo de Lectores.

A finals dels seixanta va crear amb la Lina l’agència literària AFZ (les inicials de la Lina, que n’era la directora). Van esdevenir el principal
referent de la cultura i la literatura russa a Barcelona.

L’Any 1973 se li prohibeix pronunciar una conferència a Llagostera sobre la vida quotidiana a la Unió Soviètica organitzada pel Grup Excursionista Bell-Matí.

Manté sempre relació amb Llagostera i una intensa correspondència amb l’Esteve Fa. També amb amics d’abans de la Guerra Civil i del llarg exili a la Unió Soviètica.

Mor el 26 de març de 1976 a Barcelona, víctima d’un càncer, al 67.

Text extret del llibre: Ramionet, E. August Vidal, mestre. Llagostera, Ajuntament de Llagostera. 2011.