Anna Ballbona
L'Anna Ballbona (1980) es va revelar primer com a poeta i periodista. Com a periodista ha treballat al Punt Avui i com a poeta va publicar La mare que et renyava era un robot (2008) i Conill de gàbia (2012). La seva poesia és, com ja ens diuen els mateixos títols, irònica i incisiva. Per exemple en aquests versos:
AS
Trenca la baralla,
reparteix el joc,
recull oros i trumfos
i penja l'as al capdamunt del portal
com un déu vos guard
dels masos antics
per cada dia que et llevis.
O en aquest poema en prosa:
S'ha empassat tants de gripaus que en el clar de llunes d'estiu la panxa rauca i els ulls se li transfiguren en òrbites de sargantana.
El 2016 es va manifestar la seva faceta narradora amb Joyce i les gallines, finalista del premi Anagrama. I finalment va guanyar aquest premi el 2020 amb No soc aquí. La seva prosa no ha perdut el caràcter irònic i incisiu que ja mostrava la poesia, que determina la mirada de la Mila i la Bruna, mare i filla, quan s'enfronten amb la maternitat i se sacseja l'herència identitària.
Albert Mestres