Grans esperances de Charles Dickens
Before I could answer (if I could have answered so difficult a question at all), she repeated, “Love her, love her, love her! If she favours you, love her. If she wounds you, love her. If she tears your heart to pieces—and as it gets older and stronger, it will tear deeper—love her, love her, love her!” (Charles Dickens)
Abans no pogués respondre (si és que mai hagués pogut respondre a una pregunta tan difícil), ella repetí: - estimeu-la, estimeu-la, estimeu-la! Si us distingeix, estimeu-la. Si us refereix, estimeu-la. Si us trosseja el cor – i a mesura que se us faci més assaonat i més fort el trossejarà de més endins - , estimeu-la, estimeu-la, estimeu-la! (Trad. Josep Carner)
-Quiérela, quiérela, quiérela! ¿Cómo te trata? – Antes de que pudiera responder, suponiendo que hubiera podido hallar la respuesta a una pregunta tan difícil, repitió: -quiérela, quiérela, quiérela! Si te favorece, quiérela. Si te hiere, quiérela. Si te desgarra el corazón, y a medida que crezca y se haga fuerte, te lo desgarrará más... quiérela, quiérela, quiérela! (Trad. R. Berenguer)
El club sobre Grans esperances de Charles Dickens va girar al voltant de la traducció perquè és un tema que ens apassiona. La versió catalana de Carner requereix un esforç que resta plaer a la lectura. La versió en castellà, en canvi, flueix fàcilment. Hem d'entendre que Carner parteix d'un català sense registres lingüístics normalitzats. El seu objectiu és, justament, crear un model de llengua. A l’original, per exemple, s’endevina l’estructura social de l’època només amb els diàlegs. Com traduir aquestes converses en el català del 1930, al bell mig de la reforma fabriana? I és que Dickens ens explica un món sencer d’una manera àgil i plena de vida. El poble, la ciutat, el paisatge, les presons, la vida pública, la privada, la injustícia i un catàleg impressionant de personatges, adults mesquins i cruels que fan molt difícil la vida de l’inoblidable Pip i d'altres que mostren la seva desesperació (ai! la senyoreta Havisham) o la seva bondat, com Joe o Herbert. Un ventall d'emocions ens fan gaudir de valent d'una lectura que esgarrifa, fa riure, entendreix, enrabia... No es pot demanar més.
Helena Bonham Carter interpreta Ms.Havisham a la pel·lícula de l'any 2012
Si voleu saber més sobre Carner i les seves traduccions us enllaço amb l'article de Marcel Ortín a la revista Quaderns Els Dickens de Josep Carner i els seus crítics.
També vam comentar que Dickens va canviar el final. Aquí teniu el primer en la versió d'Alba Editorial. El retrobament de Pip i Estella és menys esperançador. Són dues pàgines que pugem en dos enllaços diferents.
I was very glad afterwards to have had the interview; for, in her face and in her voice, and in her touch, she gave me the assurance, that suffering had been stronger than Miss Havisham's teaching, and had given her a heart to understand what my heart used to be. (Charles Dickens)
Mercè Barnadas Serrallonga