Cerverí de Girona
Podem considerar el trobador Cerverí de Girona com el primer poeta caldenc. També conegut com a Guillem de Cervera, va néixer en aquesta ciutat i va ser molt actiu a la cort de Jaume I, que li va fer donació d'un petit feu a Santa Seclina, on el trobador va passar bona part de la seva vida. A més de ser el trobador amb obra conservada més extensa, la seva poesia ha estat recentment revalorada per esdevenir considerada de primer rang entre el llegat trobadoresc. A continuació teniu un parell de poemes divertits i desenfadats, el primer clarament situat al nostre veïnatge.
Església de Santa Seclina a Caldes de Malavella
CERVERÍ DE GIRONA (GUILLEM DE CERVERA) (s. XIII)
I
Entre Caldes e Penedes,
Pres de Santa Seglina,
Lo loch que·l nobles reys cortes
Me det, on pretz s'afina,
5 Vi una toz' ab un pages;
E dezia·l la nina:
« Sabetz En Cerveri on es?
Tan l'ay cercat, mesquina! »
II Ez eu, can vinc, demandey ly,
10 C'ausi que·m demandava:
A que cercatz En Cerveri? »
Ez il, sitot plorava,
Respos: « Seyner, anc mala·l vi
Que pres Belvis passava,
15 Per que mos amies m'en feri
Can sol'ab el parlava ».
III — « Etz vos la pastora d'antan
Qui·m fe tan gran falsia,
C'anava·l bestiar cercan? »
20 — « Oc, Seyner, e faria
Eras tot lo vostre coman;
E ay vos quist mant dia
Per tal que y aja·l pastor dan,
Pus a tort m'en feria ».
IV 25 — « Pus per dan de vostr'amador
Vengues çay, Na bergeyra,
Lo fait no tendri’ a honor.
Teynetz vostra carreyra!
Qu'en nuylla femna, ses amor,
30 Falsa ne mercadeyra,
No trob'om plazer ne douzor,
Pus ses precs se perfeyra ».
V — « Seyner, lo cor avetz camjat:
Gen m'avetz covidada
35 El loc que·l reys vos a donat,
Pero no son dinada.
E vos sabetz be, per vertat,
C’om can fer femn' en bada,
De tal fait l'adus volentat
40 Don greu for’ accordada ».
VI — « Na Toza, de tozas say ver
Que·us pert hom ab destreyner
Ez examen ab trop plazer,
Que nuylls homs no·s pot feyner
45 Que·us pusca sobrar ne saber,
Ne, can fuyetz, ateyner.
Per c'om no·us deu. si·us vol tener,
Afluxar ne estreyner ».
VII — « Seyner, ab vos vuyll remaner,
50 E cuig vos en destreyner:
Pus per vos perdey mon plazer,
Vos lo·m rendetz, bel Seyner! »
VIII — « Vostres obs vos faray per ver,
Mas d'als no·us poretz feyner.
55 Na Toz', eu iray en poder
De l'Enfan, qu'es mon Seyner ».
IX — « Si·l vezcomtess'o pot saber,
Desgrat vos n'aura, Seyner
TRADUCCIÓ
Entre Caldas i Penedès, prop de Santa Seclina - el lloc que em va donar el noble rei cortès, en qui el mèrit s’afina -, vaig veure una mossa amb un pagès, i la nina li deia: sabeu on és en Cerverí? Ho he buscat tant, mesquina!
Quan em vaig acostar li vaig preguntar per quina raó demanava per mi: Per què busqueu en Cerverí? ~ I ella, encara que plorava, va respondre: Senyor. en mala [hora] el vaig veure quan ell passava a prop de Bellvís, ja que el meu amic em va pegar perquè vaig parlar a soles amb ell.
Sou vós la pastora d’antany, la qual em va jugar tan mala passada, que anava buscant el ramat? » “Sí, senyor, i ara faria tot el que em manéssiu; i us he buscat molts dies per tal que en pateixi el pastor, car tan injustament em va pegar.
Doncs si heu vingut a mi per fer patir el vostre enamorat, pastora, l'empresa no seria honrosa; seguiu el vostre camí, perquè no es troba plaer ni dolçor en cap dona sense amor, falsa i interessada, quan sense precs es lliura.
Senyor, heu canviat d'intenció; no m'heu convidat al lloc que el rei us ha donat, si [encara] no he menjat. I vós sabeu bé, en veritat, que quan un pega a la dona sense motiu, la deixa de tal manera que difícilment es reconciliarà.
Mossa, sé del cert de les mosses que se us perd amb severitat i també amb molt plaer; car cap home es pot vanagloriar de poder-vos dominar ni conèixer, ni aconseguir-vos quan fugiu, perquè qui us vol retenir no ha de afluixar ni estrènyer.
Senyor, vull quedar-me amb vós, i penso obligar-vos a això. Ja que per vós vau perdre el meu plaer, torneu-me’l vós, bell senyor.
Faré el que us sigui de profit, certament, però no us podreu vanagloriar de res més, mossa, jo em remetré a l’arbirratge de l'Infant, que és el meu señor.
Si la Vescomtessa ho arriba a saber, es disgustarà amb vós, senyor.
Viadeyra
No·l prenatz lo fals marit,
ja, Na Delgada!
I. No·l prenatz lo fals jurat,
que pec es, mal ensenyat,
ja, Na Delgada!
II. No·l prenatz lo mal marit,
que pec es ez adormit,
ja, Na Delgada!
III. Que pec es, mal ensenyat,
no sia per vos amat,
ya, Na Delgada!
IV. Que pec es ez adormit;
no jaga ab vos e·l lit,
ja, Na Delgada!
V. No sia per vos amat;
mes val cel c’avetz privat,
ya, Na Delgada!
VI. Na jaga ab vos e·l lit;
mes vos y valra l’amich
ya, Na Delgada!
TRADUCCIÓ
No el prengueu el fals marit,
ja, senyora Delicada!
I. No el prengueu el perjur,
que és un ximple ignorant,
ja, senyora Delicada.
II. No el prengueu el fals marit,
que és ximple i adormit,
ja, senyora Delicada!
III. Que és ximple, ignorant,
no sigui per vós estimat,
ja senyora Delicada!
IV. Que és ximple i adormit,
que no jegui amb vós al llit,
ja, senyora Delicada!
V. No sigui per vós estimat,
perquè més val aquell amb qui teniu confiança,
ja, senyora Delicada!
VI. Que no jegui amb vós al llit,
més us hi valdrà l’amic,
ja, senyora Delicada!
Lectura recomanada
Cerverí de Girona, joglar i trobador de Pere el Gran
Albert Mestres