...color d'olor de poma
Club virtual. Vam tenir problemes tècnics i no tothom es va poder connectar tota la sessió. Millorarem.
Quan escric una poesia, l’única cosa que m’ocupa és de definir ben bé la meva actitud moral, o sigui la distància que hi ha entre el sentiment que la poesia exposa i el que en podríem dir el centre de la meva imaginació. Un dels motius que ens fan escriure poesies és el desig de veure fins on podem aixecar l’energia emotiva del llenguatge, i això ens du a escollir temes insidiosos, molt aptes a subornar-nos i a obtenir de nosaltres un excés de participació. Però no hi hem de consentir, i l’obligació del poeta davant d’un tema, és de posar-lo al seu lloc, sense contemplacions. (Gabriel Ferrater, 1960)
Aquí ho tenim. Ferrater ens enganya, les seves poesies semblen entenedores però no ho són. Darrere s’hi amaga una vasta càrrega de tradició poètica i un rerefons que traspassa la vivència personal i transita cap allò col•lectiu. L’emoció pren un sentit intel•lectual.
Després vénen els anys, i feliçment
també s’allunyen, i se’ns va cansant
la mà que acaricia el front tossut
de l’anyell íntim, i ve que adoptem
aquest plural, no sé si per modèstia,
que renuncia al singular, se’n deixa,
però agraint-lo i premiant-lo. Prou.
(Fragment del poema In Memoriam. Da nuces pueris, 1960)
En aquest sentit, quan la seva amant Helena Valentí, a qui Ferrater dedica Teoria dels cossos, protesta pel to d'algun poema marcadament eròtic, ell li respon:
Com pots veure és tan obscè com voldràs, però és completament impersonal, cosa que per altra banda passa amb tots els meus i és per això que no tinc gaires escrúpols a publicar-los. El fet és que tota persona adulta sap o hauria de saber que la vida emotiva de tot home o de tota dona és igual a de tot altre home o tota altra dona. (G. Ferrater)
Ferrater coneix a fons els poetes medievals on hi troba “una còpia de veritat eixuta i àgil, vista amb ulls nets i sentida amb cordialitat”. Una tradició que arrela bé en la seva poesia i que creix en total llibertat. Els seus poemes mai resulten embafadors ni desesperats.
Es pot perdonar que un poeta sigui deficient en alguna cosa, però no trobo perdonables els molts poetes d’ara que reserven per a la poesia les seves estupefaccions i la seva poesia dóna d’ells una imatge tan ximple que no pot ser de cap persona viva. (G. Ferrater)
Els seus tres únics llibres de poemes (Da nuces pueris, Menja’t una cama i Teoria dels cossos) els escriu en cinc anys i els aplega en un sol volum final : Les dones i els dies (1968). Malgrat el poc temps transcorregut s’hi percep una evolució. Algunes paraules modifiquen poc a poc el seu sentit. És el cas del “cos” al seu volum Teoria dels cossos, com remarca Jordi Cornudella, un cos que cada vegada té més d’unió amb l’ànima, allunyant-se de l’exclusivitat sensorial, o la idea de "dona" tal i com assenyala Núria Martínez Vernís , que evoluciona des la imatge arquetípica d'una nina de porcellana cap a una dona més complexa.
Els poemes de Ferrater estan plens d’imatges meravelloses.
Que lentes
les fulles roges de les veus, que incertes
quan vénen a colgar-nos
(Cambra de tardor. Da nuces pueris, 1960)
La poeta Maria Cabrera creu que les imatges de la poesia de Ferrater fixen l’emoció com “un insecte glaçat dins d’una gemma”. Imatges dins d’altres imatges igual que Ferrater és dins d'altres poetes.
No podem deixar de destacar els seus poemes més narratius, clarament orals. Llargs poemes compromesos, irònics i absolutament fascinants com In memoriam o Poema Inacabat.
Quan va esclatar la guerra, jo tenia
catorze anys i dos mesos. De moment
no em va fer gaire efecte. El cap m'anava
tot ple d'una altra cosa, que ara encara
jutjo més important. Vaig descobrir
Les Fleurs du Mal, i això volia dir
la poesia, certament, però
hi ha una altra cosa, que no sé com dir-ne
i és la que compta. La revolta? No
Primers versos de In memoriam. (Da nuces pueris, 1960)
M'és complicat escriure sobre Ferrater perquè es veu clarament que la seva obra no s'acaba mai i pretendre fer-ne un retrat a partir de tan poc coneixement és, com a mínim, arriscat. Però aquesta és la grandesa del club de lectura, que amb poc temps es pot arribar lluny!
I ara us deixo amb bon gust de boca: Lou Reed recitant Cambra de tardor en anglès.
Mercè Barnadas Serrallonga