Gabriel Ferrater
Gabriel Ferrater (1922-1972) és un dels poetes més singulars de la recent poesia catalana. Per moltes raons. Per la formació: Ferrater va estudiar exactes i filologia però la seva formació era autodidacta i va entrar a la universitat als vint-i-dos anys per fer tres cursos d'exactes, abandonar els estudis, matricular-se al cap de quatre anys de filologia i no va acabar la carrera fins al 1968, o sigui, als quaranta-sis anys. Per la lucidesa de la seva obra assagística: sens escriure cap llibre sencer, Ferrater, coneixedor dels nous corrents de pensament estructuralistes que s'obrien camí a Europa i els Estats Units, va obrir molts camps en diferents disciplines, com la crítica d'art i la crítica literària, però sobretot en la lingüística, ja que va ser l'introductor de la gramàtica generativa de Chomsky no solament a Catalunya, sinó a tot l'Estat, que va ensenyar a la UAB. Per la seva vida sentimental, molt a to amb la seva època. Per la seva mort: Ferrater era un bevedor extrem i es va suïcidar amb una bossa de plàstic quan li va ser diagnosticada una cirrosi incurable. Per la seva poesia: Ferrater va publicar el primer llibre de poesia el 1960, als trenta-vuit anys, però va representar una revolució sense precedents i de profundes conseqüències en la poesia catalana de l'últim quart del segle XX.
Gabriel Farrater amb Helena Valentí (Arxiu Ferrater)
Ferrater va sintetitzar el mestratge oposat de Carles Riba, màxim representant de la poesia postsimbolista, i J.V. Foix, el poeta de l'avantguarda surrealista, ja que assistia a les tertúlies de tots dos. Però a més a més era l'únic membre que escrivia en català de l'anomenada Escuela de Barcelona, amb José Agustín Goytisolo, Carles Barral i Jaime Gil de Biedma, aquells poetes iconoclastes que havien mamat la Falange i havien de ser la veu poètica de la Gauche Divine. Ara bé, el que va sotragar la poesia catalana del moment va ser la introducció per Ferrater de la poesia anglosaxona de mitjan del segle XX (sobretot Eliot i Auden), ja que fins llavors la tradició de poesia contemporània catalana s'emmirallava en el postsimbolisme francès (Valéry) i alemany (Rilke).
Ferrater només va publicar tres llibres de poesia, Da nuces pueris (1960), Menja't una cama (1962) i Teoria dels cossos (1966), que després va reunir en un sol llibre no gaire gruixut, Les dones i els dies (1968), però, en l'ambient de poesia postsimbolista hereva del noucentisme i la seva antagònica poesia del realisme socialista, va representar una ventada d'aire fresc que va marcar fondament les següents generacions, des de Comadira fins a Casasses, que va fer exactes per seguir les passes del mestre.
Hem pensat que per a aquest club telemàtic tan especial, i que no sabem si serà l'últim, però almenys serà experimental, podíem fer un tastet de Ferrater. La biblioteca us donarà accés a Les dones i els dies en versió electrònica, però podem acordar que, com que no tenim gaires dies, almenys llegirem la selecció de poemes que es troba a Visat, la web de traducció del Pen Club Català, de molt fàcil accés i que és prou representativa. Com a primícia aquí teniu una filmació de Gabriel Ferrater recitant el poema "Cançó del gosar poder" al festival Price de poesia del 25 d'abril del 1970, o sigui, fa exactament cinquanta anys i un dia.
Aquí teniu Gabriel Ferrater recitant els seus poemes.
Albert Mestres