Silvie Rothkovic
L’entrada a la casa estava coberta de fulles
humides, algunes encloses
al silenci de l’inici del dia.
Seia a l’escala i pensava en els talps
en tots aquests milers d’anys sense parlar
amb el buit enfonsat al cor i
els ulls coberts de pell
glaçats, travessats d’arrels.
(La nit que és dins el dia)
Entre animals salvatges i sota una gran tempesta (un vent que semblava voler extingir-nos) vam emprendre el nostre viatge literari cap a la poesia de Silvie Rothkovic i el seu llibre La nit que és dins el dia (Labreu, 2018). Poemes que escrits al llac Soro (Dinamarca). Sílvia Romera, alter ego de Rothkovic, dedica a aquest viatge l’última entrada al seu bloc.
La línia on la sorra passa de freda a calenta té nom? Ficar-se dins el llit amb jersei després d’un dia sencer de caminar xop. Adormint-nos sense dir res amb el bosc tan a prop que és impossible no somniar-lo. I el vent? Ens vol extingir? Després hi ha aquests foradets a la sorra mullada. Tancar els ulls i somniar l’aigua del llac. Somniar que ens fa les preguntes que entre nosaltres mai ens faríem. Està bé que encara quedi una esperança. Després de caminar tota la platja m’he girat i us he vist tan lluny, com si mai més pogués tornar. Com si vosaltres seguíssiu sent i jo ja no. Per no plorar he intentat pensar en coses sense importància, he evitat pensar en la mort o en el sol que s’abraona sobre la casa i la converteix en forn. El llac danès se’ns ha posat a dins i fins que no hi nedem serem això. Soro
Albert Mestres i Silvie Rothkovic
La Mireia Farré va ballar seguint la veu de la Sílvia, que llegia els seus poemes. Us en passem un fragment.
Cavava buscant un oblit subterrani. Habitava les coves, les omplia, les buidava, totes aquelles pedres. Les havia trepitjat cent cops, pedres de fam que fulminaven la brutalitat d’un cel extens i suau que no mereixia. Fas bé de no preguntar-me quin animal sóc ara.
Ho podeu veure des d' aquí
Va ser un dels grans moments viscuts al club. Moltes gràcies a la Mireia per aquest regal inesperat i a la Mila, que va tenir la idea.
L'Albert ens va comentar un altre llibre de Rothkovic: Altres arbres. En aquest enllaç hi trobareu les imatges que vam projectar:
The Way North, East, South, West
Seria una possibilitat
baixar al carrer amb un guix blanc
i marcar fins on he caminat.
Seria una possibilitat imaginar el límit
admetre que no és només dolor.
Seria una possibilitat estirar-se sobre aquest terra.
em sembla que no ho he fet mai.
(Altres arbres)
Ens vam asseure a l'escala, vam pensar en els talps i ara baixarem al carrer i esperarem impacients el nou llibre de la Sílvia.
Mercè Barnadas Serrallonga