Poetes gregues clàssiques
Nou són les grans poetes gregues clàssiques. Deixarem de banda Safo, a qui dedicarem una sessió presencial amb una persona que està traduint la poeta. En deixo només una perla, traduïda per Manel Balasch:
La lluna ja s'ha post
i les Plèiades. És
mitjanit. Debades
m'he esperat, i jec sola.
Praxil·la de Sició (s. V aC) va ser una poeta que va fer diversos tipus de poesia: himnes, ditirambes, cançons de taula. Però no se'n conserva més que minsos fragments:
1
Himne a Adonis
El més bonic que deixo és la llum del sol,
segon són les estrelles brillants i la cara de la lluna,
i els cogombres, les pomes i les peres també.
2
Aquil·les
Però mai he persuadit la ira en el teu cor.
3
Coneix la història d’Admet, amic meu, estima la bona gent,
i allunyeu't dels covards, sabent que les gràcies dels covards són molt petites.
4
Amic, busca un escorpí sota cada pedra.
5
A través de la finestra se't veu tan bonica,
tu verge (el teu cap), tu núvia.
Mero de Bizanci (s. V aC) va casar-se amb el filòleg Andròmac i van tenir un fill que conrearia el camp del teatre: Homer de Bizanci. Mero va conrear la poesia, de la qual només ens han arribat fragments de dues obres: Palatina i Mnemosine.
Ànite de Tègea (s. IC aC) va destacar en l’epigrama i és recordada com “l’Homer femení". Els seus epigrames eren fúnebres, votius i bucòlics; no acostumaven a tractar temes relacionats amb l’amor o el vi. La seva obra va tenir una gran influència posterior.
Erinna de Telos (s. VI aC) va ser una gran poetessa, precursora de la poesia hel·lenística. Els seus versos parlen de la vida i la mort, l’enyorança de la infantesa i la mort de la seva amiga Baucis. Només ens ha arribat fragments de la seva obra Filosa.
Telesil·la d’Argos (s. VI aC) és descrita com una dona il·lustre, estimada per les seves companyes i apreciada en l’àmbit poètic, i fins i tot en l’àmbit militar. Va ensenyar poesia, música i altres requisits per al matrimoni a les donzelles d’Argos. Les seves alumnes cantaven la seva poesia durant les festivitats religioses dedicades a Apol·lo i Àrtemis. No se'n conserva res.
Corinna de Tànagra (s. V aC) és autora d’una gran creació poètica i és un dels pocs testimonis del dialecte beoci. Va escriure poemes per a execucions corals en festivals locals, va tractar diversos mites (un d’ells parlava d’Atena, per exemple) i va plantejar diversos dubtes. També va crear diversos esquemes mètrics. Se'n conserven pocs fragments:
1
en mi Tèrpsicora truca
per cantar bells contes d'herois
per a les filles vestides de blanc de Tànagra;
i la ciutat se n’alegra molt
amb la meva veu clara i balbucejant.
2
però de fet censuro fins i tot Mirtis
la de clara veu, ja que, encara que nascuda dona,
va anar a competir amb Píndar.
3
Així va cantar ell.
I tot seguit les muses
van ordenar als déus
que posessin una pedra secreta
a les urnes que lluïen or.
I es van aixecar tots junts
i Citèron va obtenir la majoria.
Aleshores Hermes el va proclamar
en veu alta, que havia guanyat
la victòria desitjada
i els déus el van adornar
amb corones.
I el seu cor es va alegrar.
Nossis de Lòcrida (s. IV aC) és descrita com a “veu femenina”, perquè tractava temes especialment femenins i era molt admirada entre les dones. La seva temàtica eren: l’amor, el teler, el culte a les dees relacionades amb l’amor i el matrimoni (Afrodita, Àrtemis i Hera), i antics poetes.
Mirtis d'Antèdon (s. VI aC) és descrita com a “dolços sons”. No ens ha arribat res de la seva obra directament, sinó a través de Plutarc: la història amorosa i tràgica d’Eunost i Òcna.
Al link hem penjat la breu antologia de poetes gregues traduïdes amb mà mestra per Maria Àngels Anglada. Aquí.
Albert Mestres