De què parlem quan parlem de memòria?
W. G. Sebald
A Els emigrats, W. G. Sebald (Baviera, 1944) ens proposa un viatge al passat a partir d’un fil que estira des del present. Quatre capítols que són quatre vides amb un denominador comú: la fugida de l'horror nazi. Un exili que es transmet com una herència implacable. El text flueix ambigu entre realitat i ficció, entre fotografies i documentació. És un relat complex i amarat de desesperança, perquè no hi ha finals feliços quan el patiment és absolut.
Henry Selwyn, el primer protagonista, perd un amic, guia de muntanya, que mor en caure en una glacera. Setanta-dos anys després, les seves despulles retornen a la superfície.
“Així és, doncs, com tornen els morts. A vegades, al cap de més de set dècades, emergeixen del glaç i jauen vora la tartera, un munt d’ossos afilats i un parell de sabates amb claus.”
Com si fos ahir.
W. G. Sebald. Els emigrats.Edicions 62, 2001. Traducció d'Anna Soler Horta.
Us proposo quatre enllaços interessants per completar informacions diverses. Primer de tot, relacionat amb W. G. Sebald, dues entrades al bloc Vivint a la lluna de la biblioteca de Tossa, escrits per l’amiga Carmen Estévez. Ella és una admiradora total de Sebald.
Austerlitz de W.G. Sebald: la necessitat de restituir el passat.
Los anillos de Saturno de W. G. Sebald
Deixem Sebald però no el debat de la narració del passat. Aquí teniu dos textos aclaridors que ens envia l’Esdres. Els teníem pendents des del club dels trobadors i les trobairitz i els inserim aquí perquè la pregunta és la mateixa i afecta al relat històric en general. Com s’explica el passat? En aquest cas, com s’explica l’Edat Mitjana? És certa tanta obscuritat? Desmitifiquem.
La mujer en tiempo de catedrales de Régine Pernoud (historiadora medievalista, doctora en lletres i arxivera francesa)
La invención de la Edad Media del medievalista francès Jacques Heers
Quines trobades tan apassionants. Com s'agraeixen ara mateix. Moltes gràcies a tothom!
Mercè Barnadas Serrallonga