L'insòlit cas de les germanes Brontë
Les germanes Bönte són un cas insòlit. Nascudes i crescudes en poblets de Yorkshire amb el germà Branwell i el pare, un pastor anglicà, ja que la mare i les germanes grans havien mort, van escriure tres de les més importants novel·les romàntiques angleses, o més ben dit del període romàntic: Jane Eyre (1847), de Charlotte Brönte (1816-1855), Wuthering Heights (1847), d'Emily Brönte (1818-1848) i The Tenant of Wildfell Hall (1849), d'Anne Brönte (1820-1849). Sembla que l'artista havia de ser el germà Branwell, que és un clar model del cosí John de Jane Eyre, però no va fer gran cosa. Diuen que ell inventava les històries i que les trames eren fetes a vuit mans però potser això és una llegenda perquè sembla impossible que unes noietes pageses escrivissin aquests clàssics de la literatura anglesa.
Si la més famosa de les novel·les és Wuthering Heights (que no s'hauria de traduir per Cims borrascosos ja que és com si una novel·la que es titulés Montjuïc la traduïssim com a Monte judio), la millor és Jane Eyre, introductora del narrador en primera persona i considerada antecedent de Proust i Joyce (en tot cas, havent llegit recentment Virginia Woolf és impossible no trobar-hi ressons a Al far). Aquesta novel·la que és una mena de Ventafocs àcida és la història d'una òrfena rebutjada per la tieta, crescuda en una institució de beneficència, que entra a treballar en una mansió com a institutriu i s'acaba casant amb l'amo. Però hi ha un misteri que ara no resoldrem. Els capítols anteriors al casament són un autèntic al·legat feminista, quan el feminisme no s'havia encara formulat, contra la idealització de la dona.
Al cap de més de cent anys, el 1966, l'autora criolla dominicana Jean Rhys (1890-1979) va publicar una novel·la que és una mena de rèplica a la novel·la de Charlotte Brönte narrant des del punt de vista del misteri que hem deixat a l'aire. La novel·la, excel·lent, és L'ampli mar dels Sargassos.
Albert Mestres