Maria Antònia Oliver
Joana E. és probablement la millor novel·la de Maria Antònia Oliver, sens dubte la novel·lista més potent de la generació dels setanta (recordem Joaquim Carbó), que pretenia trencar esquemes en relació amb la literatura contemporània catalana. Oliver, molt activa junt amb el seu company Jaume Fuster en la reclamació de drets per a la cultura catalana, té una extensa obra en prosa, tant novel·les com narrativa curta.
Oliver explica que per construir aquesta història va agafar el format del melodrama. Això significa que es va desempallegar dels prejudicis literaris contemporanis i va agafar com a model la novel·la del segle XIX, sense renunciar a la modernitat, és clar. El resultat és una novel·la vibrant, plena d'homenatges més o menys evidents (començant pel títol), que ens atrapa des de la primera pàgina i que toca moltes fibres.
Albert Mestres