Els orangutans: 50 anys
De manera gairebé simultània celebrem els 50è aniversari de dues obres de Joaquim Carbó molt diferents entre elles i amb un recorregut editorial i de lectura antagònics. Un és el del clàssic La casa sota la sorra que es va commemorar l’any passat, el seu llibre més reeditat, una obra que s’ha convertit en un referent obligatori quan parlem de literatura juvenil. Per un altre costat, enguany celebrem (i molt!) els 50 anys d’una obra menys coneguda:Els orangutans, una novel·la escrita l’any 1967 i protagonitzada per un ulisses quotidià i pelacanyes, perdedor absolut, a qui acompanyem en la seva penosa odissea d’un dia, igual que el Leopold Bloom de James Joyce, tot i que canviem Dublín per una Barcelona sòrdida i un poble que, qui sap, potser està inspirat en Caldes.
Joaquim Carbó: Autor de Capçalera de la biblioteca de Caldes de Malavella
Ens trobem amb un relat que combina acció i reflexió, narrat en primera persona. El text flueix amb rapidesa i és molt divertit i canalla, ple de frases fetes i d’expressions populars. El protagonista i l’estil són similars als de l’última novel·la de Carbó Va com va (2015). Ell mateix explica que a l’any en què es va publicar Els orangutans no s’havia de passar forçosament per la censura però que si els primers quinze dies de publicació rebien queixes, el llibre s’havia de retirar. Van passar quinze dies angoixants perquè parlem d’un personatge obsessionat pel sexe i d’un relat que traspassava força les línies vermelles d’aquell temps.
Quan li demano a en Joaquim que em confirmi aquest punt m'escriu el següent:
La qüestió de la censura és talment com dius tu: la llei Fraga va suprimir la "censura prèvia", és a dir, que no calia que les editorials sotmetessin els llibres a la censura abans de publicar-los... Això estava molt bé i semblava obra d'un liberal, però se sabia que si dintre dels primers quinze dies de la publicació hi havia alguna persona benintencionada que denunciava el llibre per atemptar contra algun dels principis del sistema, l'autoritat podia requisar tots els exemplars que hi hagués al magatzem així com els que podien quedar a les llibreries. Com pots comprendre, els editors de Nova Terra -Alfonso Carlos Comin i Josep Verdura- i jo vam passar dues setmanes ben esporuguits perquè ens temíem que ens la retiressin d'un moment a l'altre. Per sort, no va passar res, segurament perquè no el devia llegir cap carca. Ja està tot explicat!" J. Carbó
A la biblioteca no ens cansem de reivindicar l’obra per a adults de Joaquim Carbó, sobretot perquè la destinada a nens i joves ja és reconeguda, però no tant aquesta més bandarra. Per sort nostra, estem vivint un just rebrot i tot gràcies a una editorial que hi està apostant fort: Males Herbes. A ells devem la publicació de Va com va, la reedició d’ Els orangutans i la pròxima publicació de la nova obra de ficció de Joaquim Carbó: La vorera. No els ho podrem agrair mai prou.
Mercè Barnadas