Proust 2: À l'ombre des jeunes filles en fleur.
Arribem al segon volum d'A la recerca del temps perdut. És un volum dividit en dos, en dues menes de prolongacions del primer volum, però amb unes tonalitats ben diferents. A la primera part, unes bones dues-centes pàgines, assistim a l'adéu a la infantesa del protagonista, i a la segona a l'inici de la construcció del mapa de relacions que després teixiran la resta de volums. A "Autour de Mme Swann" es reprenen els amors de de Marcel i Gilberte, però amb un canvi de to notable, entrant a la primera adolescència, amb una Gilberte que mostra cada cop més la seva doble cara, glacial d'una banda, possessiva de l'altra, amb masturbació del noi inclosa per part d'ella, si se sap llegir. El protagonista es deixa entabanar, fins que l'acostament progressiu als pares de Gilberte, i sobretot a la mare, provoca la pèrdua de poder de la noia sobre el noi i l'allunyament progressiu, fins al trencament fingit d'ell que esdevé definitiu. Cada cop més, la melancolia i el desengany tenyeixen el punt del vista del protagonista. A "Noms de pays: le pays" assistim a la llarga estada del protagonista en un hotel de luxe de la costa de Normandia per fer cures de salut. Després d'una retorn al to de la infància durant el viatge de París a Balbec, comencem a conèixer un Proust diferent, ple d'ironia i malícia, que predominarà més tard en algunes parts de l'obra. El protagonista comença a dibuixar la seva xarxa amb les noves i velles amistats, Saint-Loup i Bloch, el baró de Charlus, i sobretot la col·lecció de donzelles amb Andrée i Albertine al capdavant. Inoblidables les passejades en carrossa i la vella marquesa de Villeparisis, amb la seva xerrameca destructiva i desacomplexada. Important la relació amb el pintor Elstir.
Albert Mestres