De revetlla amb Teresa d'Arenys
La Revetlla de Sant Jordi la vam celebrar amb una escriptora que marca la diferència: Teresa Bertran, més coneguda com Teresa d’Arenys. Vam comentar la seva novel·la El quadern d’Agnès Solà (Angle Editorial, 2001), un text molt personal que va néixer arran de la mort del seu amic i mestre Lluís Ferran de Pol.
La primera motivació d’El quadern d’Agnès Solà és el sentiment de desconsol, abandonament i por davant la malaltia i mort d’amics i companys molt íntims de l’autora (Lluïsa Julià. Serra d’Or, núm. 501 setembre 2001)
La mort dels amics és un tema present també a la seva obra poètica.
Amic perdut
És mort –em deien
despentinats els salzes.
És lluny –les heures
sorrudes repetien.
No hi és, i encara el crido
Teresa d'Arenys (1973-1974)
El quadern d’Agnès Solà és un llibre que parla de la vida i la mort, alterant els límits de la realitat amb l'ús de precioses imatges oníriques i escenes rituals lligades a l’alquímia i al vodú haitià, un viatge fascinant cap al coneixement d'un mateix, inspirat en el treball d'investigació de l’antropòleg suís Alfred Metraux. Sobre aquest tema, en Joan Oltra del club de lectura, ens va suggerir el llibre del fotògraf Jordi Esteva Viaje al país de las almas (Pre-textos, 1999). Un reportatge sobre els rituals animistes del grup ètnic Àkan, repartit entre Ghana i Costa d’Ivori, amb unes fotografies sensacionals.
Fotografiaba sabiendo en cada momento lo que hacía. Debía concentrarme porque en el trance ocurrían cambios importantes que duraban poquísimos segundos. Era algo único y impresionante. Las personas se transfiguraban ante mis ojos. (Jordi Esteva)
Parlem de persones transformades en ocells, albatros i àguiles en lluita, llibres que sobreviuen al foc, libacions alcohòliques, foc, màgia, somni i una integració total de l'home amb la natura. La destrucció del paisatge és un fet traumàtic per l'autora, al llibre i a la realitat. Malgrat el canvi dels noms geogràfics és evident que l’acció es desenvolupa a Arenys i el seu entorn. Una destrucció que va lligada a la mort de la llengua i a un món que ja mai tornarà a ser el mateix.
No és pas un al·legat ecologista, sinó una reflexió molt més complexa. Per això, la novel·la planteja un binomi irreconciliable que doni cos a la magnitud del problema entre els defensors del marc natural i els que s’arrengleren en la cursa frenètica pels canvis urbanístics. La veu narrativa els ataca sense pal·liatius, seguidors del Vedell d’Or. (Lluïsa Julià, 2001)
Un amor per la natura que ha cultivat en la seva poesia des del primer moment i que ha transformat en imatges bellíssimes.
Vall de Bianya
Qui empeny la boira?
Mans entremaliades
trenen crineres,
l’aire despulla amb una
tremor d’argent els àlbers.
Teresa d'Arenys (1973-1974)
Un punt i a part a la novel·la de Teresa d’Arenys és la llengua, d'una qualitat aclaparadora, extreta del català més tradicional, el del poble, pràcticament extingit. És un text, tot ell, suggerent i poètic. Escollim un curt fragment que descriu un senzill passeig per la muntanya i la troballa d'unes pedres que evoquen les arrugues dels elefants d'Anníbal fent, potser, la mateixa ruta. L'espai i el temps es dissolen.
La grandiosa escenografia imposa respecte i ens fetilla també a nosaltres. Talment ens sembla que fa milers d'anys que caminem pel matí d'un viarany d'herbes boscanes i que hi caminarem plàcidament tota l'eternitat. (El quadern d'Agnès Solà)
La Teresa ens va seduir completament amb la seva personalitat oberta, divertida i rebel. El millor que podem fer és tornar-la a convidar quan publiqui el PRÒXIM llibre i compartir amb ella un bon vi, tal i com vam fer en el sopar posterior, que va acabar d'arrodonir aquesta Revetlla tan especial.
Per molts anys Teresa d'Arenys!
Comentaris
La Magalí ens fa arribar les sensacions que li ha provocat la lectura del llibre:
Ahir acabava el quadern de l’Agnés, i em vaig deixar unes tres pàgines per acabar-lo avui -les cartes d’en Segimon-, i amb recança. Quina passada el món del morts i les seves reflexions, cada personatge que retrobava era en una atmòsfera personal i diferent, totalment feta a mida a la personalitat del mort/a. Que ben lligat el llibre fins al final, no deixa res penjat -quin impacte l’amiga morta, d’encara 12 anys, els mentors de la seva infància, gent assenyalada i gent de passada... Buf, ha estat un llibre impactant, d’esgarrifances contínues -d’aquelles tan profundes...- BRUTAL!