Una nit de lluna plena amb Maria Barbal.
Ens hem esperat a escriure la crònica de la trobada amb Maria Barbal perquè sabíem que aquest dimarts passat se li retia un just homenatge aprofitant els 30 anys de la publicació de Pedra de tartera, una de les tres obres que vam comentar al grup de lectura de Cal Ferrer. Les altres dues eren País íntim i En la pell de l’altre.
Ens esperàvem perquè sabíem que un dels participants destacats de l’homenatge seria en Joaquim Carbó que, com ja vam comentar, fou un dels integrants del jurat que va atorgar, per unanimitat, el premi a la novel·la de Barbal l’any 1985. Carbó havia escrit un text per a l’ocasió que al final no va llegir perquè va improvisar, però que aviat penjarem en aquest espai. De moment, aquest és la seva crònica a la revista digital Núvol, publicada avui mateix,
La nostra trobada va ser molt especial. La lectura o relectura de Pedra de tartera ens va colpir però també les altres dues obres per què, com bé diu Barbal:
En trenta anys cap altra novel·la meva (Pedra de tartera) ha estat tan valorada. Ni aquelles que, com és normal, han estat escrites amb més ofici, amb personatges presumptament més ben perfilats que els de la primera obra, amb estructures més pensades, amb més bagatge literari
País íntim forma part d’aquestes obres. Vam constatar que l'estela que provoca l’èxit extrem d’una primera obra també la gaudeix/pateix en Joaquim Carbó, que encara se’l recorda bàsicament per La casa sota la sorra tot i que ha escrit moltíssim més i no només per a joves. Seria injust ser desagraït però segurament algunes obres de tots dos tindrien un reconeixement més gran sinó tinguessin damunt el pes d’aquesta gran obra inicial.
Vam comentar En la pell de l’altre i ho vam lligar a altres obres de Barbal, com Emma, novel·les que parteixen d’un fet real. En el cas d’En la pell de l’altre aquest fet és el descobriment de la mentida d’Enric Marco, que fou president de l’Associació Amical Mauthausen. Alguns de vosaltres no sabíeu quina era la història i no coneixíeu al personatge. Vam prometre que penjaríem un vídeo seu. Hem trobat aquest on explica la seva experiència com a deportat. Una experiència que mai va viure. Posa la pell de gallina.
Experiencia y superviviente en los campos de concentracion nazis
La gent del grup que després vam sopar amb Maria Barbal i el seu marit vam continuar la conversa, alimentada aquesta vegada per experiències vitals d’alguns dels membres que van acabar d’arrodonir una vetllada memorable que va estar presidida per una gran lluna plena. Gràcies Maria!
Mercè Barnadas Serrallona