Sobre literatura occitana
L'Aurelia ens ho explicarà tot millor, però us en faig cinc cèntims. La literatura occitana va ser durant tres segles, del XIII al XIV, la literatura més important d'Europa, on la literatura culta es desenvolupava en llatí des de l'època romana. Les primeres mostres de literatura en llengua vulgar (o sigui, no llatina) de certa qualitat són en occità i el primer gran poeta en llengua vulgar és el trobador Guillem IX d'Aquitània. Durant un parell de segles a França (part no occitana), Itàlia, Castella i la Corona d'Aragó veuen estendre's el fenomen dels trobadors com a poesia paneuropea. Així, no és fins a Dante a Itàlia, a Rutebeuf a França i especialment fins a Ausiàs Marc a la Corona d'Aragó que s'escriu poesia en les respectives llengües. El cas català, a causa d'una especial afinitat idiomàtica i cultural (recordem que al segle XII es van vincular els comtats catalans i la Provença), és especialment significatiu, ja que s'hi assumeix la literatura poètica occitana com a pròpia.
El problema a Occitània, problema que subsisteix encara avui, és la fragmentació. Recordem que Occitània s'estén de l'Atlàntic als Alps i es distribueix en diferents països: França, Catalunya (Vall d'Aran) i Itàlia. A l'època medieval s'havien constituït uns poderosos comtats, d'avançada i refinada civilització, que van ser incapaços d'unir-se quan el rei de França els va anorrear. La batalla de Muret a principis del segle XIII, on va morir el nostre rei Pere el Gran, va ser el principi de la fi d'Occitània.
Durant els segles XV-XVIII Occitània va viure una vida literària, com la catalana, amb poca presència pública i institucional, que no vol dir pobra, sense pèrdua de la vitalitat de la llengua, cosa que va permetre, també en paral·lel a Catalunya, un renaixement al segle XIX, capitanejat pel gran poeta provençal Frederic Mistral amb el Felibritge. Però el moviment va ser incapaç d'articular un impuls nacional com va fer a Catalunya especialment.
Frederic Mistral
Si la decadència política d'Occitània ve de lluny, com hem vist, la lingüística podem considerar que comença amb la Revolució Francesa i la seva voluntat de suprimir les singularitats, és a dir, de francesitzar tot el territori polític, com tan bé explica Joan Lluís Lluís a la seva Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos. Però l'impuls uniformitzador i liquidador es manifesta sobretot amb tota la seva força després de la Segona Guerra Mundial.
Joan-Lluís Lluís
La llengua i la literatura occitana malviuen des de llavors en la absoluta invisibilitat per a la cultura francesa, creant sinergies i complicitats sobretot amb la llengua i la cultura catalanes. Recordem que l’únic lloc del món on la llengua occitana és oficial és a tot el territori de Catalunya.
Això és només un apunt. L'Aurélia us ho explicarà molt millor i us llegirà amb la seva particular manera poemes seus. No us ho perdeu!
Albert Mestres