27534: el número de l'horror
Un mur de pedra seca encapçala aquest post. Una construcció que la Neus Català va fer de jove, tot i que en aquell moment era exclusivament una feina d'homes. Un exemple senzill però revelador de la personalitat d'aquesta dona que va lluitar sempre a favor de la igualtat social. "Una gran lluitadora pagesa" tal i com s'hi va referir la seva biògrafa, Elisenda Belenguer. Una força inconformista que l'acompanyarà tota la vida.
El número que dóna títol a aquest text és el de la Neus al camp de Ravensbrück on hi va estar deportada durant 18 mesos. Va ser obligada a treballar en la indústria de l'armament però ella va respondre amb boicots, sabotatges i amb una acció tan sorprenent com una vaga de fam. En aquest article al Núvol hi podeu trobar un petit esbós de la seva actitud vital, concentrada en aquesta frase: No he plorat mai davant d'un nazi
És impossible resumir en un espai com aquest tot el que va donar de sí la trobada del divendres 27 de novembre. La nostra voluntat és que serveixi de recordatori i a partir d'aquí vosaltres mateixos amplieu la informació que us interessi.
Va començar la historiadora Mary Nash amb una panoràmica general de les dones antifeixistes. I ho va fer posant cara i noms a algunes d'elles. Són aquestes:
SOPHIE SCHOLL (1921-1943)
Dirigent i activista del moviment de Resistència Rosa Blanca a l'Alemanya nazi. Executada, juntament amb el seu germà Hans l'any 1943.
A la biblioteca tenim la pel·lícula basada en la seva vida.
LISA FITTKO (1909-2005)
En cooperació amb el Comitè de Rescat d'Emergència (ERC), la Lisa i en Hans Fittko ajudar a travessar la frontera entre Espanya i França jueus, activistes polítics i pilots dels Aliats abatuts sobre els Pirineus. El primer perseguit que Lisa Fittko porta a la frontera espanyola és Walter Benjamin.
LUCIE AUBRAC (1912-2007)
Activista de la Resistència francesa durant l'ocupació alemany sota el règim de Vichy.
La seva vida, plena de perills i d'heroïcitats, també té una pel·lícula
GERMAINE TILLION (1907-2008)
Resistent francesa deportada al camp de Ravensbrück, on escriu una opereta: "Le Verfügbar aux Enfers" (La disponibilitat dels inferns). Es va estrenar a París amb ella asseguda al pati de butaques just quan feia 100 anys.
DIET EMAN
IRENA SENDLER (1910-2008)
Coneguda com "l'àngel del Guetto de Varsòvia" va salvar més de 2500 nens jueus de la mort. Va guardar els seus noms autèntics dins d'un pot que va enterrar en el jardí del seu veí. D'aquesta manera, va protegir i guardar la seva identitat. Tot està explicat en el llibre Life in a Jar
L'Elisenda Belenguer ens va fer un perfil acuradíssim de la vida i la personalitat de la Neus Català.
CAMP DE RAVENSBRÜCK: el camp de concentració nazi exclusivament per a dones on va estar deportada la Neus Català.
MERCEDES NÚÑEZ (1911-1986)
D'origen gallec, Mercedes Núñez és una altra dona compromesa, militant del PSUC, supervivent de Ravensbrück, que va deixar escrita la seva experiència.
La millor manera de recordar la vida de Neus Català és en les seves pròpies paraules. En aquest sentit, no té preu l'entrevista que li va fer Montserrat Roig l'any 1978 i que podem recuperar a la web de TVE Catalunya. L'Elisenda ens en va passar un fragment, aquí la teniu tota.
Luis i Margarita Català escriuen en el pròleg del llibre de la seva mare De la resistencia a la deportación (Memorial Democràtic. Generalitat de Catalunya, 2015)
Una feina d’historiador no posarà mai fi a la profunditat, l’angoixa i els milers de subtileses de l’horror d’aquell malson. La necessitat de transmetre ve del desig d’entendre i de no oblidar mai. Per això, la preservació de la memòria esdevé un deure cívic.
Però, podem entendre el que va passar? Deixeu-me acabar aquesta entrada dolorosa amb les paraules de Primo Levi, víctima de l’odi fanàtic dels nazis contra els jueus i autor de llibres imprescindibles com Si això és un home, La treva o Els enfonsats i els salvats.
El perquè
..Vaig veure un caramell magnífic a l’altra banda de la finestra, a l’abast de la mà. Vaig obrir la finestra i vaig trencar el caramell, però de seguida un guàrdia gros, pesant, que feia guàrdia a fora, me’l va prendre de seguida. “Warum?”, li vaig preguntar amb el meu pobre alemany. “Hier ist kein warum” (aquí no hi ha per què), va replicar, i em va fer entrar a dins amb una empenta.
El perquè
Potser no es pot entendre, o encara més, no s’hauria de poder entendre el que va passar, perquè entendre és justificar. Deixeu-m’ho explicar: “entendre” una proposta o un comportament vol dir “contenir-lo”, contenir el seu autor, posar-se en el seu lloc, identificar-s’hi. Però cap ésser humà normal serà mai capaç d’identificar-se amb Hitler, Himmler, Goebbels, Eichmann o tot aquell seguit. Això ens desencoratja, i al mateix temps ens dóna la sensació d’alleujament, perquè potser és desitjable que les seves paraules (i també, per desgràcia els seus fets) no ens resultin comprensibles. Són paraules i fets que no són humans, que de fet són contrahumans... No existeix cap racionalitat en l’odi nazi; és un odi que no és a dins nostre; és fora de l’home...
El perquè...