Un dia blau mar
Salvador Dalí. Port Alguer, 1924
Blau mar: aquest és color que ha escollit l’Albert per a la sessió de dissabte passat. Un club de lectura compartit amb el de la biblioteca de Caldetes. Vam comentar Els colors dels dies: l’entrada al món adult d’un altre Albert a través del sexe i el sentiment de culpabilitat. El tema de l’incest hi és ben present, com en altres obres literàries: Les enfants terribles de Jean Cocteau o Llàstima que sigui una puta de John Ford, a la que ja vam una sessió del club.
Vam començar parlant de Cadaqués, l’escenari del relat. Un espai aïllat d’on els protagonistes se senten intrusos. Un poble que pren un aire irreal i oníric que fa pensar en alguna de les descripcions de Josep Pla.
Si en els solitaris dies d'hivern la població ja és una mica misteriosa, quan arriba el capvespre, fins quan la llum és freda i precisa, us envaeix l'ambient. En dies d'humitat —quan el vent de garbí vetlla— l'obscuritat dels carrers, els rastells llefiscosos, les pissarres molles, les llums agòniques, us fan anar a poc a poc per no rompre-us la crisma en una relliscada. Entreu en una espècie d'agitació expectant. Però agitació de què? Tot és solitari, silenciós, mort. No us espera ningú, ni espereu ànima vivent. Tot és neutre, oblidat i llunyà. La petita onada que es desfà al Portitxó, sense fer soroll, com un glop d'aigua que expulsa el mar. Les nits de calma, sense vent, amb les estrelles rutilants —o tocades pel tel de la lluna formiguejant. La llum dels olivars —amb les crestes blanques de les onades llunyanes, fora de la badia, en el mar solitari. De vegades es troba algú —rarament— i no hi ha manera de dir cap paraula. Passa com si s'escapolís.
[ Notes disperses ]
Mestres fa servir una gran varietat de recursos literaris, sobretot poètics. Particularment em va agradar el concepte de “violència sintàctica” en relació a fragments com aquest:
Per això comprèn que la Nuri i la mare de l’Àlex i la Llum a les fosques són fugacitats del món, peces sense encaix, pulsions, ràfegues de colors, i en canvi l’Elisenda és el tronc del món, és no separació, és tot u, acaba i comença en ell mateix. És això i no és això i neguitós perquè no acaba de copsar els fils enredats del pensament, els sentits i el sentiment, l’Albert repassa el cúmul d’imatges desencaixades de la i que
El pensament de l’Albert (el nen) es mou entre el son i la vigília, pensa de manera desordenada fins que, de cop, s’adorm. Sense punts, abruptament.
El tema de l’incest ens va conduir cap a Charles Darwin i la seva teoria de l’evolució de les espècies i a Lévi-Strauss i les dimensions simbòliques de les relacions socials. El tabú neix d’una necessitat de conservació de l’espècie o és cultural? La racionalitat com a mite, el pensament dur i el pensament tou. La Mary Nash ens va parlar d’un corrent historiogràfic que està prenent força: la història de les emocions.
Navegant a la recerca d’informació sobre l’incest i Darwin, sabeu què m’he trobat? Doncs que ell mateix es va casar amb una seva cosina i van tenir deu fills!
Charles Darwin i la seva esposa i cosina Emma.
Acabem amb una entrada anterior on vam fer un petit recull de literatura relacionada amb l’incest.
Esperem repetir l’experiència l’any que ve. Ja van sorgir algunes propostes interessants.