Club de Caldes de Malavella

Josep Maria Mestres Quadreny a la revista 440Clàssica

El número de febrer/març de la revista 440Clàssica està dedicat a la música contemporània a Catalunya. En un editorial titulat “Orfes de la nostra música”, es reivindica aquest tipus de creació davant del profund desconeixement per part del públic català just en un moment en el que s’està produint una internacionalització dels nostres compositors actuals, com Benet Casablancas o Héctor Parra.
Per tractar aquests temes i molts d’altres, llegim una entrevista-conversa entre Josep Maria Mestres Quadreny i el jove compositor Joan Magrané. Dues mirades, separades pels anys i l’experiència, que debaten sobre les noves formes de creació, lligades a l’evolució tecnològica i els canvis socials.
Recordem que Mestres Quadreny és el compositor de la que està considerada la primera obra electroacústica a Catalunya: Peça per a serra mecànica (1964) que va crear a partir de les eines que tenia l’escultor Moisès Vilella (1928-1994) al seu obrador. Amb un magnetòfon Mestres va gravar el treball de l’escultor.

No s’ha d’entendre com unió musical d’una estructura plàstica, sinó que el material sonor procedeix tot sencer de la forma de treball de Moisès Vilella i correspon a les màquines utilitzades i al ritme, els impulsos, els jocs d’empènyer i afluixar, el treball insistent, el petit toc o el retoc, el tall a fons o la passada lleugera, d’una manera que no és d’atzar sinó que correspon a un diàleg mental entre la fusta, la seva consistència, la seva vibració, l’acer i la seva naturalesa formal i el pensament, la sensibilitat i el nervi de l’home (Alexandre Cirici, 1965)

Pel que fa a la formació del nous compositors, Magrané destaca que de la Josep M. Quadreny ha estat una generació una no ha imposat res als seus continuadors, sempre a la recerca d’un ambient de llibertat creativa, a diferència d’Europa amb escoles més tancades. Això potser és el que fa que a Catalunya no es pugui parlar pròpiament d’un paisatge compartit, perquè cadascun dels músics que són referència: Mestres Quadreny, Joan Guinjoan o Josep Soler, han seguit camins diferents segons el propi llenguatge musical. Aquesta especificitat fa que els autors catalans tinguin un lloc, cada vegada més destacat, a l’escena musical europea i estiguin presents en els festivals de prestigi.

Ha quedat enrere l’època, meitat del segle XX, en la qual, segons explica Mestres Quadreny, poques persones al país estaven al cas de la música avançada d’àmbit internacional i amb prou feines existien compositors per poder aprendre l’ofici. De fet, només n’esmenta un: Cristòfor Taltabull. Però no tot ha millorat.

Penso, per exemple, en què abans hi havia gent amb diners que organitzava concerts, Ara els concerts només es fan amb subvencions. Què és millor? Doncs no ho sé. Però penso que als anys seixanta a Barcelona es tocaven dotze obres meves cada any; ara fa tres anys que no se n’hi toca cap. (Mestres Quadreny)

Mestres Quadreny culpa a aquesta falta d’interès a la ruptura que va suposar el franquisme i que va fer desaparèixer un públic il•lustrat amb inquietuds culturals. Un mecenatge que existeix a França i a Estats Units, per exemple.

Mestres Quadreny: Partitura Tocatina (1975)

Als seus 86 anys Mestres Quadreny continua observant la realitat amb mirada crítica i atenta als canvis. Recordem que va ser el primer músic català que va composar una obra amb ordinador. L’any? 1969! Era un ordinador de l’Ajuntament de Barcelona que servia per gestionar les multes. Per ell, el format concert s’està transformant, “tot el que sigui artesanal és passat”, això inclou la fabricació d’ instruments i el seu domini o l’estudi de la partitura. El fet que la programació de concerts sigui econòmicament insostenible també és un punt negatiu. Però mireu què es proposa: “Tenint en compte tot això, fa tres anys vaig prendre la decisió de compondre només obres electroacústiques. Ho penjaré tot a internet i segur que tindré molt més públic, tot i que no el veuré, no em podran aplaudir ni podrem fer tota la litúrgia del concert. “

Mestres Quadreny presenta la música com una experiència cultural transversal, lligada íntimament amb altres manifestacions artístiques. D’aquí la peça de la serra mecànica, o la obra multidisciplinar Cap de poma (1963) amb Joan Miró, Mestres Quadreny, Moisès Vilella, Antoni Tàpies i Joan Brossa. Joan Magrané reconeix que avui aquesta interrelació no existeix ni aquí ni a Europa i que cadascú es mou dins del seu món i prou.

Mestres Quadreny: Variacions Essencials (1970)

Al final de la conversa els dos músics escullen els compositors i obres que més admiren i reivindiquen: Anton Webern, Robert Gerhard, Shoenberg, Stravinski i Bartók. Aprofitem aquesta tria per enllaçar-vos a un altre post d’aquest bloc en el que, aprofitant la visita de Mestres Quadreny al nostre club de lectura l'any 2011, us vam oferir diferents enllaços per saber més sobre aquests importants compositors contemporanis. Va ser gràcies a la col•laboració dels musictecaris.

L'entorn musical de Mestres Quadreny

El passat 8 de març, al Macba, es va tornar a representar una de les obres emblemàtiques de Mestres Quadreny: La suite bufa, estrenada l’any 1966. Una peça feta en col•laboració amb Joan Brossa. En aquest vídeo que us penjo, Mestres Quadreny ho explica amb detall i es poden veure moments de l’obra. Ballarines amb sabates, Sílvia Munt, Víctor Alba, crítics emprenyats, músics que es mouen... Josep Maria Mestres Quadreny no deixa mai de sorprendre.