La Divina Comèdia. Un catàleg de febleses i virtuts humanes
La Barca de Dante. Eugène Delacroix, 1822
Dante Alighieri (1265-1321) és un dels grans autors de tots els temps i la Divina comèdia una de les obres cabdals de la literatura universal. Dant va viure en un moment convuls de la vida política de Florència, la seva ciutat, a causa de les lluites de faccions en què es va veure involucrat i que li van costar l'exili fins a la mort. I en resposta a aquesta situació va començar a escriure la Divina comèdia. Veia els polítics com a corruptes (ens sona això?) i la societat descomposta. Partint de la visió medieval del món, entès com una feble realitat pàl•lid reflex de la perfecció divina, la ciutat de Déu de sant Agustí i de Ramon Llull, es va proposar fer un poema al•legòric retrat del món humanitzat, una imago mundi on el pol no fos ja la divinitat sinó l'home i la seva humanitat, entreobrint la porta a la mentalitat del Renaixement. El resultat és una mena de compendi de la humanitat, un catàleg de les febleses i les virtuts humanes, que agafa tota la seva dimensió plàstica i poètica a l'Infern on, com a els antics inferns d'Homer i de Virgili, però sobretot com als retaules pictòrics contemporanis, els pecadors, és a dir, les víctimes de la feblesa humana, són condemnats a reviure eternament aquesta feblesa d'una forma que esdevé metàfora de la mateixa feblesa i se'ns fixa a la retina de la ment, gràcies a la seva grandesa poètica, amb força incomparable.
Albert Mestres