Jorge Luis Borges
Jorge Luis Borges (1899-1986) és sens dubte un dels grans narradors del segle XX, encara que la seva ideologia dretana i el seu suport a la dictadura militar sagnant dels anys setanta a l'Argentina li han comportat moltes antipaties.
La narrativa de Borges es caracteritza per una brevetat relativa i un caràcter especulatiu que explora diversos àmbits de la literatura, la ciència i la filosofia. Als seus contes abunden les paradoxes o les impossibilitats fetes possibles gràcies a la ficció. En definitiva, es tracta de mostrar, d'una banda, la fragilitat del que considerem com a realitat i alhora la impossibilitat de la veritat. Per dir-ho amb una paradoxa, la ficció esdevé més real, per la seva capacitat creativa de mons paral•lels i intersectes, que la mateixa realitat.
El conte La biblioteca de Babel n'és un bon exemple i un dels més coneguts. Es basa en la probabilística i el concepte d'infinit, tots dos fonaments de l'actual teoria quàntica que descriu l'univers. Segons aquesta teoria la història de l’univers (recordem: bigbang, creixement, decreixement, desaparició) es repeteix infinites vegades i no solament de forma successiva, si no al mateix temps, en universos paral•lels. Les possibilitats de variació són infinites, o sigui que es desenvoluparan tots els universos possibles, que són infinits, cosa que vol dir que inevitablement, un cop esgotades totes les possibilitats infinites, en un moment donat es repetiran aquests universos, i que per tant, en un punt i moment que no podem fixar de l’espai-temps es repetirà exactament el que estem vivint ara. Això és tant com dir que el temps no existeix i que tot succeeix simultàniament i no hi ha passat, present i futur, encara que aquesta sigui la nostra limitada percepció.
Borges planteja un univers format per una biblioteca infinita que conté tots els possibles llibres producte de totes les possibles combinacions lingüístiques de les llengües existents o possibles, cosa que inclou no solament tots els llibres que s’han escrit, sinó tots els llibres que s’escriuran al llarg de la història de la humanitat i tots els que no s’escriuran però és possible escriure.
Això vol dir que la realitat és inabastable, no solament per a un sol individu com el narrador del conte, sinó per a tot el conjunt de bibliotecaris passats, presents i futurs i encara possibles. I també que la literatura, o més ben dit, els llibres que la componen, són inevitables, perquè un dia o altre arribaran en aquesta infinita recombinació de signes.
Com podem veure, es troba lluny de la boutade o el "realisme màgic" que protagonitza els contes de Pere Calders, a la xerrada sobre el qual vaig fer sortir la meva traducció del conte borgià.
Albert Mestres