Xocolata desfeta: exercicis d'espill
Hi ha molts llibres famosos de la literatura francesa, però n'hi ha un d'especialment famós a la segona meitat del segle XX, que són els Exercicis d'estil (1947) de Raymond Queneau perquè representen una mena d'anticipació de la postmodernitat, fins al punt que la traducció italiana és ni més ni menys que de tot un Umberto Eco. Queneau és un autor d'ascendència surrealista que va fer una aposta radical pel francès col•loquial, com ja havia fet Louis Ferdinand Céline. Aquest llibre presenta de 99 maneres diferents una mateixa història anodina.
Joan-Lluís Lluís ha fet el mateix a Xocolata desfeta, el llibre que ara llegim, no tant per imitar Queneau, com explica ell mateix a la introducció, com per posar a prova els límits de la llengua literària catalana. És doncs un llibre que no cal llegir sencer, sinó que es deixa espigolar a l'aire del nostre humor, sempre amb un sentit lúdic.
Joan-Lluís Lluís és un dels autors importants actuals de la literatura catalana, nascut i resident a la Catalunya del Nord. Fa uns anys ja el vam convidar per llegir Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos (2002) però, no sabem per quins motius que potser ens explicarà, no va acceptar. Es tracta d'un llibre molt instructiu i alhora molt divertit i, encara que no sigui el que toca llegir, us el recomano vivament.
Albert Mestres
EL PAÍS PERFECTE.
-Que quedi clar de seguida, el que et diré pot ser força diferent de la història oficial. La història oficial, per començar, afirma que França va néixer abans de ser o que era abans de néixer, no sé ben bé com s’ha d’expressar. És a dir, que al temps dels gals, abans de l’era cristiana, França ja era França. És allò que sabries si fessin escoles per als gossos , allò de “nos ancêtres les Gaulois”. Joan-LLuís Lluís. Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos. La Magrana, 2002